A banda de vertebrar, què més consideres que aporta el Consorci de Museus a tota la xarxa de museus que ho integra?
Nosaltres estem aportant programació expositiva, però també educativa. Estem col·laborant estretament amb els Museus de Belles Arts d'Alacant, València i Castelló per a aportar programació. La programació abans la decidia el director del Consorci directament. Ara, fem una reunió. De fet, la setmana passada vam tindre una reunió amb els directors dels Museus de Belles arts per a plantejar la programació de l'any que ve i del següent, d'acord amb les seues propostes, les seues necessitats i amb el consens generat entre els tres museus i el Consorci de Museus. De manera que és una forma també de treball en xarxa que enriqueix i que planteja propostes interessants que arribaran finalment a les sales d'exposicions d'aquests museus.'Treballem amb un total de 30 col·legis de tota la Comunitat Valenciana, que cada any reben propostes de producció artística en centres educatius. Tot això està teixint una altra forma de relació i està fent també que la cultura arribe a la ciutadania mitjançant una fórmula que jo dic "reg per degoteig"'
De la mateixa forma, estem contínuament, a través de les convocatòries públiques, seleccionant projectes que procedeixen de tot el territori, mostrant-los en el Centre del Carme, però també fent que itineren per Alacant, València i Castelló i per altres municipis. La setmana passada mateix vam inaugurar a Vilafranca l'exposició d'Art Contemporani de la Generalitat. És una xicoteta exposició adaptada. Aquesta setmana, inaugurarem a Altea el projecte d'Art Contemporani de la Generalitat, que és una iniciativa de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per a donar suport i potenciar els artistes nascuts o residents a la Comunitat Valenciana. És un projecte que es gestiona des del Consorci de Museus i que es mou després a través del Consorci per diferents museus i sales d'exposicions de les tres capitals però també d'altres municipis. I serà un recurs, a més, molt útil per a portar la cultura contemporània de qualitat i de primer ordre a un fum de centres i de sales d'exposicions de ciutats i pobles de la Comunitat que habitualment no tenen accés a aquesta mena d'oferta cultural de tan última generació.
Treballem amb un total de 30 col·legis de tota la Comunitat Valenciana, que cada any reben propostes de producció artística en centres educatius. Tot això està teixint una altra forma de relació i està fent també que la cultura arribe a la ciutadania mitjançant una fórmula que jo dic "reg per degoteig". A mi em sembla que és important depositar eixa gota de manera contínua i constant allà on hi haja alguna cosa que hàgem d'alimentar, que són les necessitats de la ciutadania. Durant un temps es va utilitzar la fórmula del "reg a manta", però aquest u el fa quan li sobren recursos hídrics. Nosaltres, ni el sentit hídric ni en el cultural ens podem permetre el malbaratament. Per tant, el més intel·ligent és utilitzar els recursos des d'una perspectiva de reg per degoteig, depositant-los d'una forma contínua i permanent, però sense malbarataments ni excessos, sinó anant directament on podem ser útils perquè les coses milloren.
Tenint en compte la situació d'infrafinançament, podries comparar el cas de l'èxit del Centre del Carme amb un altre centre de referència d'Espanya quant a inversió? Perquè sempre s'intenta aprofitar cada euro invertit al màxim, però, si es disposara de més diners, s'invertiria més. Estàs d'acord?
Per descomptat, estem traient-li el màxim rendiment a cada euro que rebem de diners públics. La veritat és que no et sabria saber fer una comparació amb altres centres o museus. Sí que et puc dir que el que està succeint en aquest moment en el Centre del Carme m'atreviria a dir que no està passant pràcticament en cap lloc. El que una institució cultural s'agite i es revolucione a aquesta velocitat, que trobe el feedback amb el públic d'aquesta manera, que connecte a més amb corrents internacionals de pensament... La setmana passada, sense anar més lluny, vam estar celebrant una trobada amb representants de 14 institucions culturals de 6 països diferents en una xarxa en la qual ens hem incorporat en la que hi ha representants d'institucions i projectes culturals independents d'Espanya, Bolívia, l'Argentina, el Brasil... És un projecte de fluxonomía 4D, que el que busca justament és altres maneres d'entendre la cultura i de mesurar també els resultats. Nosaltres som capaços de fer una valoració quantitativa del treball que estem fent, però una valoració qualitativa és molt complicada.De fet no existeix hui en dia una fórmula amb la qual poder mesurar eixos resultats, eixe impacte de la cultura. Aquest projecte de fluxonomía 4D està plantejant una fórmula de nova economia per la qual la cultura es converteix en un element crucial de transformació social i econòmica i, per tant, necessita ser mesura d'una altra manera. Perquè l'impacte que tenim no és solament sota criteris d'oci o temps lliure. Finalment la cultura ocupa una posició en el PIB de l'estat espanyol per damunt de l'agricultura. Això és una cosa que a vegades la gent no ho sap. Estem parlant d'una cosa seriosa per molt que a vegades no es tinga la consideració adequada a aquest sector.
'El que està succeint en aquest moment en el Centre del Carme m'atreviria a dir que no està passant pràcticament en cap lloc. El que una institució cultural s'agite i es revolucione a aquesta velocitat i que trobe el feedback amb el públic .'
Com a professional de la cultura, t'esperaves que el projecte aconseguira aquestes quotes d'èxit en menys de quatre anys?
La veritat és que no. La resposta del públic ha sigut una sorpresa i un regal, sincerament. Hem estat treballant en associacions d'artistes, de crítics d'art, de comissaris i de galeristes, i molts teníem clar que calia canviar coses i havíem de canviar coses que durant molts anys vam estar fent sense que ningú escoltara. El projecte amb el qual em vaig presentar a aquest lloc, el que feia era d'alguna forma reunir tot eixe coneixement col·lectiu i eixes necessitats de transformació per a canalitzar-les a través d'una institució pública com és el Consorci de Museus, que té la capacitat i la possibilitat de vertebrar eixa transformació en tot el territori. Lògicament, per als canvis, fa falta temps.És cert que la revolució que s'ha produït en el Centre del Carme ha sigut en un temps rècord, però queda molta faena per fer, tant ací com en tot el territori. De manera que hem de ser també humils d'una banda i pacients per una altra, quant a que no hem solucionat tots els problemes que té el sector ni hem atés totes les necessitats que té la ciutadania. Hem de continuar treballant i continuar millorant, tant en els nostres procediments interns com en la nostra relació amb els agents socials i culturals. Tot això ha d'anar guanyant pes i creixent. Però sí que és veritat que estem contents. I jo estic també, d'una banda, agraït a la Generalitat Valenciana i, especialment, a la Conselleria de Cultura i als seus màxims responsables per la forma en la qual ens relacionem i en la forma en la qual són absolutament respectuosos amb el treball que es realitza. Rebem el suport, però rebem també el respecte i la independència. I això és alguna cosa a tindre en compte i a destacar, perquè a la Comunitat Valenciana, lamentablement, i en d'altres llocs, això no ha sigut l'habitual. De fet, estem veient ja ingerències polítiques clares a Andalusia i en la Comunitat de Madrid, que estan destituint directors d'institucions culturals que han arribat a través d'una convocatòria pública i d'un concurs de bones pràctiques.
'La revolució que s'ha produït en el Centre del Carme ha sigut en un temps rècord, però queda molta faena per fer.'
No entendre que hi ha hagut un canvi en el model, que des de 2007 hi ha un codi de bones pràctiques en l'estat Espanyol que regula com gestionar les relacions en aquestes matèries posa de manifest desconeixement, però també absolutisme i atropellament. Jo agraïsc, valore i vull que es reconega que el treball que ací s'està fent s'està fent amb independència, però amb respecte i suport, de manera que és molt més fàcil treballar d'aquesta forma, i els resultats són també millors.
Però segur que una part d'èxit es deu al fet que li dediqueu moltes hores de les quals figuren de cara al públic.
Sí, estem treballant per damunt de les nostres possibilitats. Això respon al fet que hi ha un equip humà il·lusionat, apassionat i que ha entés el canvi que s'ha proposat per a aquesta institució i que s'han sumat a aqueix canvi. Sense els treballadors seria impossible dur a terme aquest projecte, evidentment. Per exemple, el nostre departament d'Educació té una persona. Al final, treballem amb una precarietat de mitjans humans molt aguda. Però és cert que estem tots il·lusionats i treballant en la mateixa direcció. Desitgem que es puguen incorporar més companys a aquesta travessia, sobretot perquè hi ha molta gent preparada i que seria estupend que a través d'una convocatòria pública es pogueren sumar.
Creus que és possible que d'ací a uns anys es reba més finançament per a centres culturals com el Centre del Carme?
Espere que no passen molts anys. Si realment volem evolucionar com a societat, hem de tendir una societat del coneixement i ací la cultura és crucial. Potser a Espanya, i a la Comunitat Valenciana en particular, encara no som conscients que incorporar perfils professionals creatius als recursos humans de les empreses és alguna cosa que les enriqueix, no és un sobrecost, perquè és alguna cosa que a qualsevol empresa de qualsevol sector afegirà uns coneixements i riquesa que no poden afegir altres especialistes. Els perfils d'Humanitats, com a Belles arts o Història, que estan com en certa manera desautoritzats en la societat contemporània, són realment la riquesa que potenciarà el canvi de model econòmic i el creixement i el desenvolupament d'un munt d'iniciatives que en aquest moment no estan tenint lloc perquè no s'està contemplant el potencial que tenim entre les mans.Hi ha fam de cultura en la societat valenciana?
Sí, jo estic convençut. I ho ratifiquen les dades i la forma en la qual la gent respon a les propostes que llancem a València, en el Centre del Carme, però també en la resta d'activitats que fem en tot el territori. Hi ha fam de cultura, la gent respon amb il·lusió i entusiasme. Hem passat una llarga travessia en el desert i ara estem en un moment àlgid en el qual l'estat espanyol complet està mirant cap a la Comunitat Valenciana perquè estem sent capaços de remuntar una situació molt complicada, però, a més, d'una forma innovadora, amb un segell propi. El que estem aplicant a través del Consorci de Museus és un model de gestió que està sent observat atentament des de diferents àmbits. Jo vaig estar fa dues setmanes en una trobada en el Museu Thyssen, organitzat per les Dones de les Arts Visuals, un fòrum per a analitzar la situació de la igualtat en l'àmbit de la cultura i de l'art en l'estat Espanyol. Nosaltres vam mostrar en una presentació quin és el treball que estem fent en matèria d'igualtat i en matèria de bones pràctiques. Realment, va despertar molt d'interés perquè estem duent a terme programes que són innovadors i diferents. Com per exemple, Reset, que són relectures de gènere i multiculturalitat a partir de les col·leccions dels museus que són les que són i que estan construïdes en una determinada època en la qual la mirada era d'home blanc colonial i, per tant, les dones i altres cultures quedaven fora d'aqueix prisma d'atenció.No som capaços de completar eixes col·leccions, però sí que podem incentivar la investigació perquè, almenys, a un nivell teòric s'aporte coneixement i es visibilitze el paper de la dona i altres cultures en la construcció de la nostra identitat cultural
La forma en la qual construïm la col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat d'una forma igualitària. Cada adquisició que es realitza és al 50% d'homes i 50% de dones. Això es té molt en compte. Els jurats que constituïm per a cadascuna de les convocatòries públiques tenen sempre aqueix requisit de presència de dones en equilibri, o fins i tot a vegades més. Per exemple, de 79 projectes seleccionats l'any passat, 43 estan signats per dones. És a dir, més del 50% dels projectes seleccionats l'any passat en les nostres convocatòries, estaven presentats per dones. Tot això és una revolució que és necessària i que respon a una qüestió de justícia i d'evidència. Quan dónes igualtat d'oportunitats les dones estan en igualtat de posició i, per tant, el seu valor es posa de manifest i es reconeix. El problema sorgeix quan no es donen les condicions perquè es produïsca aqueixa igualtat.
Estem vivint una època de renaixement valencià a nivell cultural?
Jo crec que València, i la Comunitat Valenciana, estan en un molt bon moment. València en particular, té tota una xarxa de museus i institucions culturals públiques i privades que permeten una oferta rica, variada i que cobreix tots els aspectes i totes les capes del coneixement, de manera que això, unit a uns models de gestió avançats que permeten un altre tipus de relació amb el públic i que tenen la sensibilitat suficient per a generar fórmules d'inclusió, ens permet plantejar una foto fixa il·lusionant en el mitjà i curt termini, per descomptat, i en el llarg termini finalment dependrà de la voluntat dels governants a cada moment. Si en aquest moment està succeint això és perquè existeix un suport des de la Generalitat que està permetent que s'impulsen aquest tipus de propostes culturals. Si tens un govern que posa línies roges a tot aquest tipus de coses... La cultura no és amiga d'imposicions ni de límits.Davant eixa mena de situacions, abans o després la ciutadania es rebel·la. La població valenciana és particularment pacient i ho ha sigut durant molt de temps per circumstàncies de tota mena, però quan al públic se li mostra al que pot accedir, si això se li arrabassa, pot ser un problema, perquè no es pot desitjar el que no es coneix, però el que es coneix sí.
'València està en molt bon moment i ara depén de la intel·ligència de tots i totes que això continue i continue afermant-se i creixent.'
Tot aquest caldo de cultiu permet que València siga la pròxima Capital del Disseny en 2022?
Jo crec que sí. De fet, els representants de la capitalitat mundial del disseny, van visitar no solament qüestions de disseny, sinó que van visitar també centres culturals, museus, es van reunir amb agents culturals diversos... Tot això és el que dóna valor al nostre sistema de l'art i a la nostra cultura. El que ja estem aprenent és a teixir xarxes, que és una cosa que als valencians ens costa especialment. Crec que si som capaços de treballar més en xarxa i sumar, tot ens anirà molt millor. L'exemple de la capitalitat mundial del disseny és clar. Tots hem apostat per donar suport a aqueixa iniciativa i ens hem sumat en la mesura de les nostres possibilitats. De manera que tot això són potencialitats que fan que emergisca una determinada qüestió. Jo crec que València està en molt bon moment i ara depén de la intel·ligència de tots i totes que això continue i continue afermant-se i creixent.
Què esperes que es complisca d'ací a pocs anys?
Espere que la cultura deixe de ser tractada com la germana menor de res ni ningú. Espere que s'entenga des de tots els estaments i tots els nivells, també des de la ciutadania. Espere que s'entenga el valor que té, perquè la cultura, juntament amb l'educació, és un motor de transformació. És un motor capaç de canviar el món perquè posa idees en funcionament i perquè és capaç de revolucionar el cap de la gent, no per a dir-los el que han de pensar, sinó perquè es posen en marxa a pensar.Un dels problemes greus que té la nostra societat, i que ha tingut durant molt de temps, és que s'ha acomodat i ha permés que uns altres construïsquen el relat, que els mitjans de comunicació, la televisió, la premsa o els poders fàctics construïsquen relats perfectament elaborats per a ser deglutits per la massa sense processament de cap mena. La cultura i l'art són de més difícil digestió, i per això no arriben amb tanta facilitat. Però, no obstant això, el que tenen és la capacitat de construir llibertat i de fer que les persones visquen d'acord amb el que pensen i el que creen.
Per a mi, el somni principal seria que la cultura realment formara part de la vida de la gent d'una forma natural de la mateixa forma que estem aconseguint que el Centre del Carme siga un espai de vida quotidiana. Jo el meu objectiu és que la gent vaja a un museu amb la mateixa llibertat i el mateix desenfade amb el que va a un centre comercial, amb la diferència que ací no li traurem els diners de les butxaques, sinó que li omplirem el cap d'idees. M'agradaria que la cultura ocupara un espai en els debats polítics i fóra un tema crucial en les campanyes electorals. Això seria un símptoma important que la cultura compta, i que té una funció reconeguda. Mentre que la cultura no ocupe temps en les campanyes electorals, les coses no aniran bé. Això depén del que el públic vulga escoltar. Llavors, mentre que per al públic la cultura i el medi ambient no siguen unes preocupacions fonamentals, les campanyes electorals no parlaran d'això. Aquest mes hi han hagut quatre debats electorals, i jo de cultura no he sentit parlar, la qual cosa vol dir que estem molt lluny de ser una societat com deuríem.