Joan López és presentador a À Punt i condueix el magazín de la vesprada,"À Punt Directe", des del naixement d'aquesta cadena autonòmica. Fins a l'últim dia de juny, López va co-presentar aquest programa junt amb la reconeguda i volguda Carolina Ferre. Ara, des del primer de juliol i durant els següents mesos d'estiu, aquest jove periodista iniciarà una nova etapa en la seua carrera televisiva com a co-presentador de la versió estiuenca d'aquest magazín vespertí, acompanyat de la també periodista Sonia Fernández i el plató del qual s'ubica a un dels molls de la Marina de València.
López anuncia que aquest format estiuenc del magazín traurà novetats, així com les noves seccions, i també ens parla de la seua incursió en el món del teatre, ja que aquest presentador també va crear una companyia teatral, anomenada "Cuc de Seda". El presentador d'"À Punt Directe" també critica la insuficient campanya publicitària amb la qual va nàixer À Punt i la dificultat que encara pateixen els professionals que treballen a aquesta televisió pública per tal de "conquerir el cor i la confiança de la gent".
'L'objectiu del magazín és traure un somriure a tots els valencians, dur-los el mediterrani a casa i intentar confeccionar una agenda cultural i d'oci per a tothom'
Com afrontes aquesta nova etapa en À Punt directe?
Doncs ara, en estiu, s'inicia una etapa plena d'il·lusió, en la qual tinc l'oportunitat de compartir amb Sonia Fernández la co-presentació d'aquest format d'estiu del magazín de les vesprades de la televisió pública de la Comunitat. I la veritat és que estic molt content, ja que tenim l'oportunitat de treure el cap cada vesprada a la tele de tots els valencians i d'obrir finestres a l'estiu, que és un dels objectius d'aquest magazín estiuenc, perquè la gent conega molts racons desconeguts de la Comunitat Valenciana sense moure's de casa. El nostre objectiu, alhora, és traure un somriure a tots els valencians, dur-los el mediterrani a casa i intentar confeccionar una agenda cultural i d'oci per a tothom, perquè puguem presumir del gran patrimoni cultural i social que tenim en la terreta.Aquest format estiuenc del magazín, que du en funcionament des del darrer dilluns 1 de juliol, té novetats?
Sí. Hi ha moltes novetats. En primer lloc, cal destacar que el programa té una durada més curta. També mostrarem platges i racons de la comunitat on es puga nadar. Com a grans novetats, comptem amb un nou planter de col·laboradors que surten per primera volta a la televisió pública valenciana. És el cas d'Ester Collado, una periodista d'Oliva que havia fet alguna incursió a la sèrie de l'Alqueria Blanca com a actriu; ara, vindrà com a periodista a parlar-nos sobre benestar i a donar-nos consells per cuidar-nos una miqueta més. A banda, tenim una secció de viatges anomenada "Les Sandàlies de Clara"; també comptem amb Roberto Vidal, un "coach" nutricional d'Alzira que té més de 200.000 seguidors a les xarxes, i aquest estiu té el repte de ser, cada divendres, la influència positiva de la societat valenciana a l'hora de fer la llista setmanal de la compra. També comptem amb un veterinari, fem un repàs per les xarxes socials i el nostre col·laborador Ferran Cano ens confeccionarà l'agenda festiva de cada setmana.Com és treballar en aquest tipus de magazín, on tot va molt de pressa i, a més, és en directe?
'El treball en la versió d'estiu d'"À Punt Directe" està sent molt gratificant'
L'experiència és molt diferent del treball que s'havia fet abans en À Punt directe, sobretot perquè estem la meitat de la plantilla. És un format que es realitza amb els mínims recursos i els mínims treballadors i, per tant, cal treballar el doble. De tota manera, està sent molt gratificant perquè l'inici ha marcat pics d'audiència molt grans els últims dies i això ens anima a seguir treballant. La veritat és que tenim els millors redactors, els millors reporters, i això ho fa tot molt fàcil. A més, el fet d'estar acompanyat per Sonia Fernández, que és una periodista de raça i una presentadora totterreny, m'ajuda a llançar-me a la piscina i saber que sempre hi haurà algú per ajudar-me en el cas que alguna cosa isca malament.
Com ha sigut treballar amb una professional com Carolina Ferre?
Carolina se n'ha anat aquests dos mesos de vacances com el que és: una mestra. Jo he tingut la sort i la fortuna d'haver arrencat aquesta aventura professional de la seua mà. He crescut al costat de la millor. Carolina, a banda de ser un referent televisiu, una mestra de la naturalitat i l'espontaneïtat, és un animal televisiu, i aprendre diàriament al seu costat és molt enriquidor. A més, és una gran amiga. De fet, si com a professional és admirada i volguda per tothom, com a amiga no té preu.Ara co-presentes amb Sonia Fernández. Havies treballat amb ella alguna volta?
És la primera volta que treballe amb ella i els primers dies d'aquest amor d'estiu que tindrem estan sent apassionants i molt bonics. Portem poc més d'una setmana treballant i tenim la sensació d'haver estat treballant molt més temps junts. Hi ha hagut química des del primer dia. Ens vam conéixer professionalment en la retransmissió de les fogueres d'Alacant, ja que va ser la primera volta que vam compartir un directe, i ens vam conéixer així, en directe. Estàvem condemnats a l'èxit. Ens vam entendre des del minut zero.Aleshores, en el món de la televisió, és molt important tindre química amb el teu company o companya?
Sí, és important, perquè la televisió mostra en alta definició la realitat tal com és. Aleshores, fingir bon rotllo, fingir simpatia, és un posat que només es pot aguantar alguns segons, i això sols ho poden fer grans actors, i nosaltres no som actors, som periodistes. Llavors, es necessita aquesta química perquè, entre altres coses, la pressió del directe i el ritme frenètic al qual es treballa, a voltes t'ofega, i la tranquil·litat te la dóna el fet de compartir els nervis i la pressió al costat d'una persona que t'ajude o amb qui et pugues recolzar per conduir de la millor manera possible el programa i que el resultat siga excel·lent.Quin és el projecte del qual estàs més orgullós?
'El projecte més gran que he fet és la creació de la companyia "Cuc de Seda". El meu gran projecte televisiu encara no ha arribat'
El projecte més gran i més apassionant que he fet és la creació de la companyia teatral "Cuc de Seda". Em fa molt feliç haver tingut la capacitat d'escriure els guions que després vaig dur a escena i de dur a la gent, al públic, de la rialla al plor. Poder treballar amb un material tan sensible i tan altament inflamable com ho són els sentiments de la gent és preciós. D'altra banda, el gran projecte televisiu encara no ha arribat.
Tu tens dos vessants: l'actoral i la periodística. Penses que les arts escèniques i el periodisme televisiu estan relacionats?
Totalment. És la primera volta que presente un programa a la tele. I, en contra d'allò que podria pressuposar-se, estic molt a gust des del primer moment. Això crec que és per la gran similitud que hi ha entre el teatre i la televisió: hi ha una posada en escena, hi ha un director, hi ha un vestuari, hi ha maquillatge, hi ha il·luminació... Aleshores no deixe de ser actor dins d'una creació. El que passa és que, afortunadament, al magazín d'una tele tinc l'oportunitat de crear continguts i d'allò que parle no és una ficció, sinó la realitat del dia a dia.Com veus l'acceptació d'À Punt per part de la gent?
'Els treballadors d'À Punt fem, amb la nostra feina diària, allò que, en el seu dia, no va saber fer una agència de publicitat'
Nosaltres eixim cada dia a la tele amb la il·lusió d'anar conquerint porta a porta la fidelitat, la simpatia i l'estima del poble valencià. Està costant molt perquè va haver-hi una nul·la campanya de màrqueting inicial i això ha fet que el treball, des de dins de la tele, siga molt més difícil, perquè cada dia hem de tocar al cristall del plasma que ens separa de l'audiència per intentar conquerir-los i per intentar guanyar-nos el seu cor i la seua confiança. És una mica més complicat que si ens haguera donat suport des del principi una gran acció publicitària molt més rotunda. De tota manera, hem de ser conscients que encara estem en el primer any de vida i que venim del més negre absolut: la gent, per exemple, encara no ens troba en el comandament a distància. Aleshores, intentem conquerir els valencians amb el nostre treball diari, és a dir, fem allò que no es va saber fer des d'una agència de publicitat.
Per què consideres que és important comptar amb una televisió autonòmica d'aquestes característiques?
'És necessari que les noves generacions vegen que es pot fer entreteniment amb la mateixa llengua que es parla a casa'
Les televisions autonòmiques són absolutament necessàries i en el cas de la Comunitat Valenciana, més encara, perquè tenim una llengua pròpia; és necessari que les noves generacions normalitzen el valencià i vegen que es pot fer entreteniment i periodisme amb la mateixa llengua que parla la gent a casa. El fet de normalitzar la nostra llengua a través de formats d'entreteniment forma part d'un grapat de ferramentes i material didàctic que apropa la gent a l'estima i a la normalització d'una llengua. A banda d'açò, la televisió pública valenciana també és necessària pel fet que la nostra comunitat atresora una riquesa patrimonial, cultural i immaterial grandíssima que, a la resta de televisions nacionals, només arriba en forma d'anècdota, i que nosaltres hem de treballar perquè els valencians siguen conscients del gran valor que té la Comunitat Valenciana en l'àmbit cultural, festiu i, també, natural -ja que podem presumir de tindre uns grans paratges mediambientals-. De tota manera, també hi ha un important repte per conquerir: deixar enrere tots els perjudicis que ens va deixar l'antiga RTVV i ser capaços de fer una televisió pública amb continguts que puguen competir contra els nacionals sense cap mena de complex i en la nostra llengua.