Igualtat i Medi Ambient, dues àrees que, en l'actualitat, ocupen l'agenda política, però que, indiscutiblement, tenen un nexe comú: l'educació per a aconseguir la conscienciació. De com abordar tots dos aspectes parlem amb Rosario Marco, regidora d'Igualtat i Medi Ambient de Rocafort, que ens avança algunes de les accions que desenvoluparà al llarg d'aquesta legislatura.
Quin ha sigut el balanç de la campanya #IgualesyLibres del 25-N?
Estem molt satisfets perquè ha tingut un acolliment molt bon en el municipi. La campanya tenia un cartell amb l'etiqueta del tema de la campanya #IgualesyLibres. A més, teníem preparat per a eixe dia una acció concreta que consistia a recordar a les 52 dones assassinades per les seues parelles amb roses blanques. Rebeca, María, Leonor, Irene, Silva, Ana, Carmen... Plenes de llum, vida i il·lusió.El que ens ocorre, en moltes ocasions, és que els veïns em pregunten què poden fer ells, com a pares i mares, ties i oncles, avis i àvies i veïns i veïnes perquè no existisquen més roses blanques a les quals haver de recordar. I prepararem una acció que consistia en el fet que des de tots els edificis municipals teníem disposades 52 roses blanques. I la idea era que recorregueren tot el municipi passant de mà en mà, traslladant el missatge que el que sí que podem fer, i que a més està al nostre abast, és educar en igualtat.
Tots els comerços van participar i va ser una sorpresa que quan arribàvem a alguns comerços ens trobàvem que la rosa ja havia arribat. Amb la qual cosa, estem encantats. Era una acció amb la idea que la gent se sorprenguera en el seu dia a dia. Irrompérem en les cafeteries, en la conversa, i de sobte que arribara una flor, la gent va començar a parlar, a reflexionar... Era una mica anar a ells, trencar la seua rutina i sorprendre'ls. I estem encantats amb l'acolliment que ha tingut. A més, després vam moure la campanya en xarxes socials perquè també arribara als joves. Així que un balanç molt positiu.
Pots avançar-nos alguna cosa del Pla d'Igualtat de Rocafort?
"Les pancartes han d'emportar-se per la societat civil, i els polítics som els que hem d'estar treballant des de darrere"
Durant enguany, concretament, els tres pilars fonamentals seran igualtat, educació i molt acompanyat de l'esport. Enguany, treballaré fonamentalment en accions concretes que conjumine la regidoria d'Esports amb la regidoria d'Igualtat. Perquè crec que eixiran accions molt boniques i, sobretot, que tinguen un nivell de participació molt gran. La meua idea d'igualtat no és vindre a convéncer al que ja està convençut, sinó aproximar a aquelles persones que encara no ho tenen clar. I jo crec que a través de l'esport podem fer activitats molt boniques, que acosten a la persona i comencen a convéncer-la que la lluita per la igualtat és una lluita de tots, i que tots hem d'anar de la mà.
Sobretot, estic intentant també despolititzar molt el tema. Durant aquests quatre anys, per exemple, no llegirem manifest institucional, ni tindrem declaració institucional. Li posarà veu una persona que estiga lluitant en el dia a dia contra la violència de gènere. Enguany, ha sigut l'encarregada del grup VioGen, Mari Paz, que fa una labor excel·lent i és una gran professional, amb un gran perfil humà, la que va donar un testimoniatge escruixidor, que va ser l'avantsala al minut de silenci. Al final, es tracta que quan la gent se'n vaja a la seua casa, recorde eixe minut de silenci. Amb testimoniatges com l'encarregada del grup VioGen és indubtable que tothom s'acorda. En canvi, de les declaracions institucionals s'obliden.
Des que he entrat a aquest nou ajuntament, una de les meues obsessions fonamentals és despolititzar al màxim i que siga una lluita de tots. Això ho tinc claríssim. Prescindiré de colors, de qualsevol color que ens identifique amb qualsevol signe polític de tota la corporació municipal. De fet, la campanya 52 roses blanques ha sigut en blanc i negre. Despolititzaré les declaracions institucionals fins al punt que aquests quatre anys, el 25-N, qui llija serà un testimoniatge que lluita dia a dia contra la violència de gènere. No m'agraden les pancartes, les fotografies polítiques... Crec que eixes pancartes han d'emportar-se per la societat civil, i són els veïns els que han d'estar en primera línia. I som els polítics els que hem d'estar treballant des de darrere. I eixa serà la meua màxima obsessió.
En quines línies treballaràs des de l'àrea d'Igualtat?
Fonamentalment les dates clau. Estem treballant ja en el 8-M, perquè el 8-M serà una acció que conjuminarà igualtat i esport. Totes les accions aniran acompanyades de campanya. Des del departament de comunicació farem una campanya de moure en xarxes, perquè moltes de les accions que es fan al carrer no acosten als joves, i si pretenem educar i fer que els joves entenguen que és important l'educació en la igualtat, hem d'acostar-nos a ells a través de les xarxes socials. L'ús de Twitter, d'Instagram, campanyes atractives, on tinguen estils com el grafiti i el còmic... Per a mi és molt important que un jove en el seu perfil de xarxes socials compartisca eixa campanya, perquè és una manera de comprometre's.I eixa serà una batalla des del departament de comunicació juntament amb el d'igualtat. No revele el que farem el 8-M perquè està una mica en cuina, però es tracta de fer una acció esportiva molt bonica, tenint en compte a unes persones que se'ls donarà molta importància i que, a més, s'ho mereixen.
Quin és el paper que té VioGen a Rocafort?
D'una banda, tenim la Policia Local de Rocafort. Davant qualsevol telefonada d'emergència o situació d'extrema gravetat, a qui cal cridar és a la Policia Local de Rocafort. L'encarregada del grup VioGen s'encarrega més d'eixe tracte posterior, eixe assessorament, parlar amb la víctima, ajudar-la... Però la primera telefonada d'auxili, per dir-ho d'alguna manera, és a través de la Policia Local. Després és Mari Paz qui fa un seguiment de tractar amb elles, que comencen a expressar-se... I és un contacte molt directe. Ella està molt preparada.De fet, durant la lectura del manifest, ella va descriure que hi ha dones que els costa molt assumir que el que els està passant és violència de gènere perquè la persona que els està agredint és la seua parella sentimental, hi ha un llaç afectiu que costa molt assumir que la persona a la qual tu vols, o consideres que et vol, és la que més mal t'està fent. Eixe pas és molt difícil. I ella el missatge que va donar, per la seua trajectòria, és que hi ha llum al final del túnel, que no estan soles i que som ací per a donar-les suport.
Creus que anem pel bon camí per a acabar amb la violència de gènere?
Crec que anem pel bon camí perquè les polítiques d'igualtat estan en l'agenda política. Hui dia estan els consells d'igualtat, les comissions d'igualtat, els plans d'igualtat... I això és un pas molt important. Tenim les agents d'igualtat, és a dir, ja hi ha professionals especialitzats, com a grup VioGen. També tenim campanyes, el 25-N... A mi m'està sobrant la batalla política, i crec que l'objectiu per part dels polítics no és només portar avant accions encaminades a lluitar per la igualtat i que radique en la violència de gènere, sinó despolititzar al màxim, perquè això genera una desafecció i una falta de credibilitat respecte al veí que és bastant trist i lamentable. Hi ha temes que són transversals i que no tenen color polític, i els polítics tenim l'objectiu, com deia abans, de conscienciar a aquelles persones que encara no estan conscienciades. I, per descomptat, amb aquesta escenificació política, dubte que ho aconseguim.Suposa un repte estar al capdavant d'aquesta regidoria?
Més que un repte és començar a veure des d'un altre prisma la Igualtat. És a dir, quan eres veïna, quan estàs en una manifestació, quan vas com un ciutadà més, sents la impotència de què puc fer. El bonic d'estar en una regidoria d'igualtat és que ara ja puc actuar. Ho estic vivint amb molta il·lusió i amb molta tranquil·litat, perquè el que he fet res més arribar és veure què havia fet l'anterior equip de govern, posar-ho tot sobre la taula, no tindre pressa i fer una anàlisi i un estudi del qual s'estava fent i si es pot millorar; continuar el que s'estava fent bé; i obrir línies noves.I, sobretot, crec que aquelles alcaldies que es conquisten, i la regidoria d'igualtat canvia de signe polític, és molt important fer una valoració. És a dir, sobre el Pla d'Igualtat que s'ha estat desenvolupant per l'anterior equip de govern, hi ha un estudi fet de si anem pel bon camí. Per a mi el més fàcil seria donar-li una continuïtat, però a mi m'agrada ser molt responsable. Llavors, no hi ha un estudi fet de les accions que s'estan duent a terme, quina repercussió final o que efectivitat estan tenint en els veïns, i això és obligatori abans de seguir amb la línia. A vegades, genera frustració a l'oposició perquè sembla que jo vulga paralitzar-ho tot, però jo crec que uns mesos de paràlisis per a arrancar amb una avaluació correcta i professional és el més responsable per part meua.
Estàs al capdavant també d'una altra regidoria que està en plena actualitat, com és Medi Ambient. Quines accions teniu previstes?
"Ajuntament i veïns hem d'anar de la mà en la conscienciació per a cuidar el medi ambient"
D'entrada, la lluita contra el canvi climàtic també està des de fa molts anys en l'agenda política. Hem de xafar l'accelerador, estem molt adormits. Tenim pujades de temperatura, els fons marins comencen a destrossar-se, no hi ha conscienciació sobre deixar el fem en la naturalesa... Hi ha molt per fer i, si no xafem l'accelerador, no deixarem un planeta viu per a les nostres generacions futures. En el cas concret de Rocafort, anem molt retardats. D'entrada, Rocafort està adherit al pacte dels alcaldes. El problema fonamental és que estem encara en la fase inicial. En aquesta fase inicial tenim a una consultora que està elaborant un inventari d'emissions en el municipi. A mi m'agrada adoptar mesures concretes amb una anàlisi. M'agradaria que, fins que aquest estudi no estiga sobre la taula, no treballar sobre les accions concretes que es faran. Però, a més que estem a l'espera d'aquesta primera consultora que ens donarà un diagnòstic del municipi, a l'Ajuntament de Rocafort no tenim un pla de mobilitat urbana sostenible, no tenim tampoc un pla local reduït de prevenció d'incendis, no tenim un pla d'inundacions, no tenim implantada la fracció orgànica dins de la recollida de residus urbans, que aquest ajuntament començarà ja a implantar... És a dir, hi ha molt per fer.
I sobretot, apostarem perquè Rocafort siga un pulmó verd. Estem elaborant el projecte del parc Ramón Fontestad, una àrea de 17.000 metres quadrats que serà un autèntic pulmó verd per a Rocafort, on se li donarà molta importància a les espècies arbòries, amb senyalística educativa, que siga el recorregut un exemple per als més menuts, perquè igual que ocorren en igualtat, el medi ambient també és educació i conscienciació.
Molts afirmen que malgrat impulsar mesures, si després no hi ha col·laboració ciutadana, tornem a començar...
És com anar de la mà. Moltes ocasions dic que hi ha moltes queixes veïnals sobre la neteja viària o l'estat dels parcs i jardins, que poden ser conseqüència de l'ajuntament perquè l'empresa que s'ha contractat no arriba, per exemple. En eixe cas les assumisc i intent solucionar-les al moment. Però, després, tenim el dia a dia dels veïns. I ací és on la col·laboració amb l'ajuntament és fonamental. Qualsevol gest ensenya als nostres joves, i en eixes accions xicotetes és on més cal incidir. I ací ajuntament i veïns hem d'anar de la mà en la conscienciació absoluta per a cuidar el medi ambient i tindre una absoluta lluita contra el canvi climàtic.Us heu adherit a la campanya 'No alimentes al monstre de les clavegueres'...
Aquesta campanya ens la proposen des d'Aigües de València – Global Omnium. Aquest ajuntament té un conveni amb Aigües de València i ells constantment estan realitzant campanyes a les quals els municipis ens podem adherir. En aquest cas, s'han adherit 99 municipis amb cost zero per als ajuntaments. És una campanya molt divertida, i sobretot va directament al tema de llançar tovalloletes pel vàter, que provoca problemes mediambientals per abocaments d'aigües residuals brutals. En aquest gest quotidià és on els ciutadans, si estan conscienciats, poden d'una manera directa ajudar a cuidar el medi ambient. I els hem de demanar als ciutadans accions tan senzilles com aquesta. Al final és una lluita de tots.Creus que hi ha més conscienciació mediambiental per part dels joves?
Sí. Crec que els joves estan més conscienciats, encara que també crec que hi ha una part de joves molt conscienciats i una altra part més 'passota'. Però sí que és cert que els joves estan bastant conscienciats. En els majors és més difícil canviar hàbits. El futur està a educar i conscienciar.En una altra entrevista vaig dir "cal xafara l'accelerador si volem deixar un planeta viu" i si no xafem l'accelerador, jo, personalment, crec que no arribem. A vegades ocorre, i m'està passant en aquest ajuntament, que els ajuntaments el que fan és adherir-se a tot. I si poses en comparació a tots i cadascun de les adhesions, l'objectiu final és el mateix: la lluita contra el canvi climàtic. A vegades, els ajuntaments es dispersen, adherint-se a tot, i no ens centrem a traçar un camí directe. El pacte dels alcaldes és un pacte completíssim, i el que no vull és tindre als tècnics fent la mateixa cosa per dues vies diferents. Els ajuntaments hem de ser més eficaços i efectius, i no estar constantment adherint-nos a tot.
Quines línies de futur teniu per a impulsar el reciclatge?
No tenim encara implantada la fracció orgànica. Tenim un problema fonamental. Espanya, encara que es diu que no es recicla, és un dels països que més envasos de plàstic recicla. El problema el tenim en el còmput total del qual generem. Mentre que en determinats aspectes com és l'envàs de plàstics reciclem molt, en el còmput total estem una mica suspesos. En moltes ocasions, els municipis arribem al que arribem. I per part de les administracions, des de dalt, s'han de posar molt més les piles.D'altra banda, crec que exigim molt als nostres ciutadans sense compensar eixe esforç. Cal començar per a bonificar eixos esforços de reciclatge, ja que això és un agent motivador molt important. Llavors, moltes vegades, les administracions els demanem un esforç gran als veïns, i no premiem l'esforç. A veure si m'escolten des de dalt!Quins són els teus reptes a complir en aquests quatre anys?
D'una banda, arribar al màxim de gent possible, és a dir, la conscienciació mitjançant campanyes i, per un altre, treballarem molt en campanyes educatives per als més menust, entre els 7 – 10 anys, que és quan ells poden estar bastant conscienciats.Intentarem fer un pla de mobilitat, que per a mi és un repte fonamental. Rocafort és un municipi que convida molt al passeig, a la bicicleta, al running... I eixes maneres de desplaçar-nos són fonamentals. I ací també pegue una estirada d'orelles a les administracions, que en moltes ocasions fomenten l'ús de la bicicleta o no agafar tant el cotxe, però per als qui vivim en l'àrea dels voltants ens l'han de posar fàcil. Personalment, no tinc cotxe ni tinc permís de conduir. Els meus desplaçaments són amb bici, en patinet o en transport públic. I a mi m'agradaria que els horaris foren més oberts, que jo poguera desplaçar-me a València amb uns horaris majors. Crec que eixos plans de mobilitat i de conscienciació a l'ús de la bicicleta han d'anar acompanyats d'una millora en el transport públic indiscutiblement.