Eduard Grau, regidor de Festes, Esport i Hisenda de l'Ajuntament d'Alfafar, afronta aquesta nova legislatura amb nous projectes que permetran crear un municipi millor per a la ciutadania. Hui, parlem amb ell, dels reptes del futur, però també dels pressupostos municipals de 2020 que, de nou, apostaran per l'accessibilitat, la millora de les instal·lacions i, sobretot, per l'emergència social i la creació d'ocupació.
Quina creus que ha sigut la clau de l'èxit de la política de Juan Ramón Adsuara per a revalidar legislatura?
Crec que ha sigut eixir al carrer, estar amb la gent i preocupar-se dels problemes que tenen els veïns i veïnes d'Alfafar. Abans de 2011, van ser anys d'obres grandiloqüents, i molts municipis, no només Alfafar, buscaven fer obres grans per a tindre un reconeixement. No obstant això, en eixos anys, que van coincidir a més amb els primers anys de la crisi, es van oblidar dels problemes de les persones. Realment, l'èxit crec que ha sigut afrontar eixos problemes. Potser no feia falta construir un auditori de 600.000 euros, sinó que feia falta destinar eixos diners a la gent que havia perdut el seu treball, i ajudar les famílies sense ingressos a tirar avant, mitjançant plans d'ocupació i formació."2020 serà l'any de l'impuls de projectes, i en 2021 podrem veure'ls als carrers"
I, ara, per a 2020, Com s'han plantejat els pressupostos municipals d'Alfafar?
El que hem buscat ha sigut ajustar-ho a la despesa real de cada àrea, mitjançant informes d'eficiència dels serveis municipals per a saber quant costa cada servei. Això mai s'havia fet, i enguany hem fet una auditoria de la Sindicatura de Comptes; estem treballant en un Pla Intern de Fiscalització i Eficàcia per a establir un protocol de despesa; i, a partir d'ací, la qual cosa hem fet és que hem invertit més en aquelles àrees que s'havien quedat més justes de pressupost en anys anteriors, hem augmentat els ingressos, respecte a l'any passat, i això és el que hem invertit en aquestes àrees.A més, hem continuat completant l'emergència social i l'ajuda domiciliària, perquè a Alfafar tenim molta gent major de 65 anys i que viu sola, i hem incrementat programes perquè aquestes persones tinguen més vitalitat en el seu dia a dia.
I, després, estem a l'espera tant de l'IFS d'enguany, del superàvit que hem tingut en 2019, com de les subvencions que ens arriben de Diputació. A partir d'ací, canalitzarem les inversions per al municipi perquè tenim molts plans, com que Alfafar siga 100% accessible; la millora de l'asfaltat d'alguns carrers; o la instal·lació de contenidor marró, entre altres accions que desenvoluparem al llarg de 2020.
Juan Ramón Adsuara sempre ha comentat que aplica un model d'eficiència empresarial a l'Ajuntament, Com es trasllada en l'elaboració dels pressupostos?
En els pressupostos, nosaltres tenim una cosa molt clara: mai gastem més del que ingressem. Hem elaborat uns pressupostos d'ingressos molt realistes, a més aquest any ens hem basat en els ingressos i despeses dels últims tres anys per a fer una mitjana, i tindre una previsió ajustada a la realitat.Quines mesures d'aplicació directa als veïns i veïnes d'Alfafar es contemplen en els pressupostos?
La recollida de residus serà una mesura molt important i molt visible, perquè volem implantar-la en el primer semestre de l'any. A més, quan rebem el superàvit i les subvencions de Diputació i altres administracions, l'invertirem en els plans d'accessibilitat i asfaltat, en la substitució dels jocs infantils i, per a les persones més vulnerables, augmentarem les partides de serveis socials i posarem en marxa, durant el primer trimestre de 2020, les Aules Labora – aules de formació per a l'ocupació -.Juan Ramón Adsuara també va dir que aquesta legislatura serà la de la inversió...
La veritat és que sí. Portem 8 anys al capdavant del govern d'Alfafar. Els primers quatre anys van ser de sanejament de l'Ajuntament, ja que no només estava endeutat, sinó que ens trobarem factures en el calaix que no estaven contemplades en els pressupostos. Llavors, eixa primera legislatura va ser d'estabilitat, que no vol dir que no s'invertira perquè el desenvolupament de la zona comercial va començar en eixos anys, però sempre des del control.La segona legislatura, continuarem apostant per l'estabilitat i per la despesa social i el foment de l'ocupació, i recuperarem inversió en cultura, educació... Llavors, realment, aquesta tercera legislatura és de reptes, d'afrontar les necessitats que tindrà l'Alfafar del futur, perquè les necessitats del dia a dia ja estan contemplades. A més, amb un ajuntament sanejat, estable i amb superàvit, és moment d'atendre les reivindicacions d'Alfafar, com la creació de la residència i centre de dia.
Què suposarà la residència i el centre de dia per als veïns i veïnes d'Alfafar?
Suposarà una millora en la qualitat de vida de la ciutadania, sobretot, el centre de dia, ja que les persones majors tindran un espai on poder relacionar-se i desenvolupar-se culturalment.Has passat de l'àrea de Falles a la de Festes, Què suposa el canvi en l'àmbit polític?
És un canvi bastant important. Jo sóc faller i sí que he viscut la cultura festiva d'Alfafar, però ara ho visc des de l'altra part. A més, estic molt agraït a la meua companya Fina Carreño que ha col·laborat i m'ha ajudat en aquesta primera organització. Intentem innovar, i oferir als veïns i veïnes activitats diferents perquè gaudisquen del municipi, i estem en eixe camí.Com veurem l'empremta d'Eduard en les festes d'Alfafar?
El que busque és que la gent participe. A Alfafar, tenim 90 barracons al voltant de la plaça de l'Ajuntament i, moltes vegades, ells mateixos volen organitzar alguna nit de festa. Llavors, potser no és necessari programar totes les nits una actuació en la plaça per a permetre que els barracons puguen desenvolupar la seua festa o, potser, es poden unir diversos barracons perquè organitzen alguna cosa i que siga el dia en què les persones participen, activament, en la festa, sempre comptant amb l'ajuda i la supervisió del Consistori, per descomptat. La idea és que siguen unes festes obertes a tothom.Com definiries les festes d'Alfafar?
Respecte a les Falles, vull ressaltar el treball de les comissions falleres i, sobretot, que són unes festes molt de barri, d'acollir a la gent. A més, la convivència veïnal és bona, tant per la tolerància dels veïns, com per part dels fallers que, a vegades, traslladen la festa a altres punts per a molestar menys. A Alfafar, a les festes se'ls dóna molta importància i, a més, intentem ajustar-la perquè tots els veïns i veïnes, de totes les edats, puguen gaudir-la. Al final, crec que les definiria com unes festes molt familiars.Parlem, ara, de l'àrea d'Esports, Què té d'especial la Gala de l'Esport d'Alfafar?
El reconeixement a les entitats esportives. Ells ho agraeixen perquè, al final, és una oportunitat per a reconéixer a gent del seu propi club, i pense que són molt importants per a promocionar l'esport, que no deixa de ser una superació personal. Moltes vegades, la gent que rep el Premi Esportista de l'Any són persones que, o no pertanyen a un club d'Alfafar, o pertanyien però se n'anaren a altres clubs més especialitzats o professionalitzats. Llavors, per a ells, rebre aquest reconeixement, en el seu propi poble, és molt important.De tota manera, per a l'any que ve, sí que volem canviar una mica el format perquè estiga regulat amb unes bases, i comptar amb un comité més especialitzat que trie a l'esportista de l'any entre les candidatures que presente la gent. Per descomptat, mantindrem l'homenatge a les entitats, i el fomentarem perquè creiem que és molt important. A més, al costat de la categoria d'Esportista de l'Any, volem introduir la de Millor Promesa i la de Millor Club o Entitat.
Quines consideres que són les necessitats en l'àrea de l'esport per als pròxims anys?
"Apostarem per millorar les infraestructures esportives d'Alfafar"
Tenim, sobretot, necessitats d'infraestructures. Alfafar és un poble que, durant molts anys, ha estat en la cua d'infraestructures esportives fins al punt que, fins fa 12-13 anys, a la plaça o als parcs, només es podia jugar al futbol. No hi havia pistes esportives, ni poliesportiu... Des de 2011 fins ara, s'han instal·lat tres pistes multiesportives en tres places, i es vol seguir fomentat l'esport amb la millora de les instal·lacions.
Tenim un poliesportiu en el qual ens agradaria fer més ús del pavelló, perquè ens el demanen els clubs; tenim pendent una millora important del camp de futbol, tant de l'edifici d'oficines i vestuaris, com de l'entorn del camp de futbol i el clos, ja que es tracta d'una assignatura pendent i, per això, volem preparar un projecte a gran escala i anar executant-lo per fases per a, en un termini de 5-10 anys, tindre'l finalitzat; i continuar ampliant instal·lacions esportives. Amb el Pla Edificant, per exemple, es renova el gimnàs d'una escola en el barri Orba, i es construeix un gimnàs-pavelló nou en el col·legi de La Fila.
En definitiva, les instal·lacions són completament fonamentals per a fomentar l'esport i, hui dia, tenim una falta important d'elles. Per això, des de la regidoria hem d'apostar per a donar la publicitat que es mereixen als clubs esportius amb iniciatives com, per exemple, la publicació d'una revista amb informació de les diferents entitats per a fomentar que la gent s'apunte. Estem treballant en això.
Veurem, llavors, inversions en instal·lacions esportives en aquesta legislatura?
Esperem que sí. Nosaltres tocarem totes les portes que puguem perquè les administracions col·laboren amb nosaltres. A més, destinarem una part dels pressupostos municipals per a la millora de les instal·lacions esportives, que hui dia són deficitàries. Nosaltres posarem el que puguem de la nostra part, i si ja ens arriba finançament extern seria el millor perquè ja no només milloraria les instal·lacions, sinó que acceleraria el procés.Quina valoració fas de l'inici del curs polític?
Una valoració positiva. Hi ha hagut canvis d'àrees, i ha entrat gent nova amb molts projectes. Per això, el que hem estat fent ha sigut assentar les bases de cada àrea, i hem presentat a l'alcalde un projecte de legislatura tant del que estem fent, com de projectes futurs, i crec que s'està treballant en un projecte potent, i ja no només quant a inversions, sinó també d'activitats als carrers o en el repte de l'agenda mediambiental 2030, que requerirà inversions molt importants, una transversalitat entre totes les àrees i conscienciació ciutadana.Llavors, ara ja hem assentat les bases i, a partir de gener, ja serà moment de posar-ho en marxa. 2020 serà un any complicat, no econòmicament, sinó tècnicament per a poder impulsar tot el projectat. Així que crec que 2020 serà l'any de l'impuls, i el 2021 serà l'any en què es podrà veure, ja al carrer, tot el treball realitzat.
"Escoltar a les persones és el que ens ha afavorit"
Alfafar és un referent dins del Partit Popular, ja que ha sigut un dels municipis que ha aconseguit mantenir. A què creus que es deu?
La resposta són dues paraules: les persones i el municipalisme. Quan Eduardo Zaplana va arribar al poder va ser perquè era un partit municipalista - de fet, es va presentar a la presidència de la Generalitat sent alcalde de Benidorm -, era un partit que no li importava xafar el poble, i pense que la visió del municipalisme s'ha perdut una mica, que s'ha perdut el fet d'escoltar a les bases. Crec que és essencial escoltar a l'afiliat de base, establir una jerarquia ben definida en el qual la persona que està baix de la piràmide, puga parlar amb el de dalt... i a vegades això no ocorre. És una assignatura pendent i, al final, les bases som les que eixim al carrer, les que donem la cara, les que peguem els cartells o posem les cadires.Crec que l'èxit d'Alfafar ha sigut això. Nosaltres, en campanya, no hem fet mítings perquè cada dia era un míting. És a dir, no ens hem assegut davant de cent persones a dir-les el bons que som, sinó que hem anat al mercat; quan ens ha parat un veí, li hem atés; hem anat casa per casa per a deixar el programa... Això és el municipalisme. Escoltar a les persones és el que ens ha afavorit, i és el que fa falta, perquè per a dirigir bé un ajuntament has de conéixer els problemes de la gent.