Galiana: "Que València siga Capital Europea de la Innovació no és un projecte de govern, sinó de ciutat"

València és l’única ciutat espanyola que opta a ser Capital Europea de la Innovació

Guardar

GALIANA
GALIANA

'Missions València 2030' és el projecte que ha portat a València a convertir-se en l'única ciutat espanyola que opta a ser Capital Europea de la Innovació. Un lloc que es disputa amb altres onze ciutats europees: Milà (Itàlia), Reikiavic (Islàndia), Viena (Àustria), Cluj-Napoca (Romania), Espoo (Finlàndia), Gante (Bèlgica), Groningen (Països Baixos), Helsingborg (Suècia), Leeuwarden (Països Baixos), Lovaina (Bèlgica) i Linz (Àustria).

Entre els objectius d'aquest projecte es troba no només aspirar a la millora de la salut de les persones i avançar cap a una ciutat sostenible amb el focus posat en la renaturalització de l'entorn urbà, sinó també a enfortir el teixit productiu i impulsar els processos de transformació digital que ens permetran ser més resilients i adaptar-nos als escenaris de crisis. I tot això, per descomptat, sense deixar a ningú arrere i reduint les desigualtats socials.

Del que suposaria per a la ciutat convertir-se en la Capital Europa de la Innovació, parlem amb Carlos Galiana, regidor d'Innovació de l'Ajuntament de València.

De quina manera beneficiaria a la ciutadania que València es convertira en Capital Europea de la Innovació?

El primer, evidentment, és el premi, ja que es tracta d'una inversió d'un milió d'euros per a invertir en polítiques d'innovació social i urbana, però també és l'impuls que suposaria per a la ciutat situar-se com un referent a Europa. De la mateixa manera que la Capitalitat Mundial de l'Alimentació Sostenible es va traduir en la creació del CEMAS, aquesta capitalitat també ens posaria en el punt de mira d'Europa en polítiques d'innovació. A més, València té un ecosistema molt potent amb La Marina, les startups, Las Naves... i, al final, ser Capital Europa de la Innovació també ens ajudaria a l'hora de demanar recursos que la Unió Europea destina per a aquest fi.

València té possibilitats?

És molt complicat perquè estem entre onze ciutats, algunes molt potents com Milà, però ja ser finalistes és un punt molt important per a València. Després hi ha cinc premis més de 100.000 euros. Per a nosaltres ja seria molt estar entre les sis primeres i guanyar, per descomptat, seria meravellós. Però, sobretot, perquè hi ha hagut una part molt important de la campanya de València, que crec que ens dona punts, que és el fet que moltes forces polítiques han donat suport a la candidatura, i han participat activament en ella. En definitiva, hem mostrat una unitat que és complicada de veure en la resta d'Europa. També estem parlant d'un projecte a llarg termini – 2030 – Per això, era important que existira eixe consens i a Europa li ha agradat.

En línies generals, en què consisteix 'Missions València 2030'?

Ens hem basat en la missió de país que va suposar l'arribada de l'home a la lluna, tots treballaven en un objectiu comú: arribar a la lluna abans que els russos. Això va fer que tot un país remara en la mateixa direcció. Per això, rescatant eixa filosofia, la qual cosa volem és definir quines missions volem com a ciutat i que tots els sectors públics, privats i la societat civil vagen a una per a aconseguir eixe objectiu que pot ser des de la lluita contra l'obesitat infantil, la reducció en un 90% del consum de plàstic, la lluita contra la soledat no desitjada... Són molts els objectius que està marcant Europa i nosaltres, com a ciutat, volem triar tres a nivell polític i tres a nivell de ciutat mitjançant procés participatiu per a treballar en eixa direcció. I eixe camí no només és aconseguir l'objectiu, sinó que, durant el procés, es desenvolupen polítiques que són beneficioses per a la ciutat.

També s'ha remarcat que és important que ningú es quede arrere en aquest projecte...

Sí, es tracta d'una innovació social i urbana, no tant tecnològica i econòmica. Són objectius que beneficien a tota la ciutadania, és a dir, respirar aire pur a la ciutat és beneficiós per a tots o, per exemple, lluitar perquè tots els barris de la ciutat compten amb els mateixos serveis sanitaris també beneficia al conjunt de la ciutadania.

La candidatura de València ja supera els 500 suports, t'ha sorprés?

Sincerament, sí. Primer perquè tota aquesta campanya ha tingut lloc a l'agost, que és un mes en què moltes persones estan de vacances. Però m'ha sorprés perquè figures polítiques com el president de la Generalitat, Ximo Puig, el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, o la vicepresidenta i el vicepresident del Consell, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, entre altres, van mostrar de seguida el seu interés i suport. I, respecte a la part privada, també s'han unit ràpidament a la proposta.

Aquest divendres es defensa el projecte 'Missions València 2030', en què es diferencia de la resta?

Crec que està molt alineat amb les polítiques d'Europa i, al final, el que s'està buscant és a una ciutat que estiga disposat a desenvolupar-les i, després, la complicitat entre tots els sectors. Crec que per a Europa això també és molt important perquè no es tracta d'un projecte d'un govern o un partit concret, sinó que és una missió de ciutat.

És la innovació una gran desconeguda?

Crec que sí. La ciutadania no percep la importància de la innovació en el seu dia a dia, però és cert que amb la pandèmia de la Covid-19 hem pogut veure l'important que és la innovació i la investigació, en aquest cas, per a l'obtenció de la vacuna. Però, a més, la innovació també pot ser una gran aliada en lluita contra la soledat no desitjada o en l'objectiu de mantenir unes platges netes. Hem d'acostar aquests grans reptes de la humanitat a la vida local perquè encara que les administracions són fonamentals per a tirar aquests objectius avant, sense la participació del sector privat, les universitats i la societat civil no fem res.

La ciutat guanyadora i les altres cinc premiades es coneixeran els Dies Europeus d'Investigació i Innovació, que se celebraran del 22 al 24 de setembre.

Arxivat a:

Destacats