La banda de reggae-ska va nàixer a Ontinyent de la mà d'un grup de joves que amb una gran varietat d'instruments i molta il·lusió per convertir els seus pensaments i el seu dia a dia en cançons han aconseguit arribar a moltes persones, en moltes ciutats diferents, identificant-se amb les seues lletres i estil de música d'una forma molt propera. I, sempre, complint somnis.
‘Existirem’ va ser el seu primer tema llançat en 2009. I serà en 2013 quan es donen a conèixer amb el single ‘Abismes’ del seu primer treball ‘Dolç Atac’, un disc que va comptar amb les col·laboracions del vocalista Alex Segui de la Gossa Sorda, Julio i Senka de la Raiz o Pau i Joan de Tashkenti, entre uns altres. En 2016 van traure el seu segon treball ‘Instants cremant’ amb el qual van ser creixent i connectant més amb el seu públic.
A partir d'aquest moment no han parat de viatjar i formar part dels festivals més coneguts del rock-reggae com ViñaRock, Festivern, Mareja Rock, Rototom Sunsplash, Fira de la Mediterrania de Manresa, Festival Diània, Feslloch, Acampada Jove, entre uns altres.
Com va nàixer AUXILI?Comencem fa uns deu/onze anys fugint de la música de conservatori i mirant les referències que teníem per davant com Obrint Pas, La Gossa Sorda, molts grups del País Valencià que hem crescut amb ells. Intentem fer la nostra música, seguint-los al principi, sent els nostres referents i fent versions amb moltes ganes.
Per què reggae?
Al principi fèiem una mica el que feien els nostres referents, funky, ska, rock… tocàvem en dolçaina però un dia gravem una primera maqueta el que més ens va agradar d'ací va ser una cançó reggae, amb personalitat, amb ritme. A açò se li va sumar que cadascun ens vam anar a estudiar a un lloc diferent i comencem a obrir la ment i començar a escoltar més varietat de música tant a nivell peninsular com a grups europeus. Al final va ser el que més ens va agradar i decidim apostar per ell.
Quina és la clau de AUXILI?
Sens dubte l'amistat. Seguim sent un grup d'amics que han anat professionalitzant-se i creixent amb ganes de dir coses i fer música.
Què és el que preteneu transmetre en la lletra de les vostres cançons?
Les nostres lletres parlen del nostre dia a dia i de les injustícies socials que ens trobem en aquesta societat capitalista i en aquest món globalitzat. A més d'amor i de tot el que vivim. Sempre intentem que totes les nostres lletres tinguen un significat i vulguen dir alguna cosa.
Com va ser el salt als escenaris en els festivals?
Imagina't que comences a fer música fixant-te en una altra gent i anant als seus concerts de públic- que ara també ho fem- i al final acabes tenint la sort de veure l'altra cara de la moneda, ser tu qui estàs a dalt de l'escenari perquè a la gent li haja agradat la nostra música.
La sort és que a la gent li agrada el que fem i nosaltres ens ho passem venial veient que la gent gaudeix i té ganes de cantar i de ballar, tenim molt bona simbiosi amb el públic. Açò és un somni fet realitat i AUXILI ara és la nostra vida.
Què creus que espera la gent del reflex de les vostres cançons?
Són dos discos i la gent sap quin és el nostre pensament i les nostres idees, què és el que defensem i la gent espera que seguim parlant i transmetent les injustícies a més de seguir cantant en valencià, que és una cosa que ens representa moltíssim, la nostra llengua, cultura i seguir recolzant el nostre País Valencià
Per a vosaltres el Festivern és un festival molt important. Què va suposar per a vosaltres ‘Foc i Vent’?
És un festival que hem anat des que teníem 17 anys i en ell hem anat, a poc a poc, madurant. Vam tenir la sort fa 5 anys de tocar en un pub a les portes del Festivern i va ser una experiència molt bona. Farà com dos anys toquem dins de la carpa i va ser espectacular veure a la gent. Estar tocant en un festival on nosaltres ens hem vist créixer i hem vist com evoluciona va ser una bogeria.
Quan enguany ens va arribar la proposta de fer la cançó per al festival ho vam agafar amb moltes ganes, que confiaren en nosaltres i ens proposaren aquesta idea va ser un altre somni. També el tema té unes col·laboracions de luxe, és un plaure cantar amb la gent de Train to Roots, Txarango i L'Arrel.
Amb quines expectatives afronteu en els pròxims festivals i la temporada d'estiu?
La veritat que tenim moltíssimes ganes d'aquests festivals perquè en alguns no hem estat mai i aquests anys volíem trepitjar una mica més la península i no estar sol a Catalunya i el País Valencià. Anirem a Bilbao, Galícia, vam presentar la gira a Madrid. Però sobretot estem molt contents amb festivals de la terreta com el Pirata Rock que és nou i no hem anat, també anirem a Villena. Ara a començar la gira i esperar que els concerts vagen espectacular, amb moltes ganes que arribe l'estiu.