"Diguem les coses pel seu nom. El canvi climàtic ja s'ha transformat en emergència climàtica". Així es va pronunciar en la primera sessió d'investidura el que seria, unes hores després, de nou President de la Generalitat Valenciana. Ximo Puig va proposar, en aqueix mateix ple, que "les Corts declare l'emergència climàtica en la Comunitat Valenciana", alguna cosa que, va apuntar, "en si mateixa no és suficient" però dóna "motius per a passar a l'acció".
L'hemicicle valencià va declarar aqueix estat d'emergència poc després, el sis de setembre de 2019. Només 11 dies després ho feia el parlament espanyol. Es tracta d'una 'excusa' per a contextualitzar i establir una base que propicie la instal·lació de mesures que afronten, de manera efectiva, el canvi climàtic. Un intent de frenar o apaivagar un canvi que és ja inevitable, però sí 'suavitzable'.
De fanals a cotxes
En la capital de la Comunitat, València, hi ha diverses mesures enfocades a aquesta emergència. Una de les més notòries, tant per a la butxaca de l'Ajuntament com per al dia a dia dels veïns i veïnes, és la renovació de l'enllumenat públic. Gràcies a un crèdit europeu amb condicions avantatjoses -podrà retornar-se sense interessos i eixirà 'gratis', perquè es pagarà amb l'estalvi generat-, el consum es reduirà en més d'un 80% sense perdre il·luminació als carrers.Un total d'11.126 fanals seran renovades amb noves bombetes led, a més de canviar la distribució del focus de llum, perquè no es perda energia cap al cel. Això, unit a l'eliminació d'alguns punts de llum que no són necessaris -en façanes, per exemple-, suposarà disminuir el consum mitjà de 2005,77 Kw a 256,17; una reducció del 87,22%. Cal unir a això la instal·lació de plaques solars en pèrgoles i edificis públics, amb vista a la possible creació d'una empresa pública d'energia en el futur.
Va ser el 26 de setembre, 20 dies després de la Declaració de la Comunitat, que l'Ajuntament de València es va adherir a l'Aliança per l'Emergència Climàtica, per a reconéixer "l'estat" en el qual es troba el planeta. "València declara l'Emergència Climàtica", podia llegir-se aqueix dia en una pancarta penjada de la casa consistorial.
Amb això, l'Ajuntament es va sumar a una sèrie de compromisos polítics, que hauran de garantir la reducció d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, fins a arribar a un "balanç net zero" l'any límit de 2040.
Grans i petites administracions
Diverses formacions, com Compromís a Paiporta o Paterna, o ONG com Democràcia en Verd, han exigit aquest tipus de declaracions i compromisos en els diferents àmbits administratius. També la Diputació de València, l'hemicicle provincial de les localitats valencianes, va declarar el 24 de setembre l'Emergència Climàtica. Ho feia, a més, en un context de valorar els danys de la DANA, un esdeveniment climatològic que, apunten els experts, serà cada vegada més comú i destructiu a causa del canvi del clima. En l'àmbit de la Diputació, aquesta declaració es tradueix a donar suport a mesures locals però, a més, a reclamar majors mesures als diferents governs.El canvi climàtic ha cobrat la suficient importància perquè no sols es reflectisca en mesures aïllades, sinó en qüestions concretes i fins i tot en les denominacions de les regidories dels diferents municipis. A Mislata, per exemple, en constituir-se la nova corporació es conforme la regidoria de Medi Ambient i Canvi Climàtic, des de la qual esperen fer un treball transversal. Un exemple d'això és treballar amb la regidoria de Tecnologia i Innovació per a avançar en l'Agenda 2030, i així trobar solucions a la lluita contra el canvi climàtic.
També amb altres noms, com a Transició Ecològica, han recollit ajuntaments com el de Quart de Poblet, Paterna o Burjassot la seua lluita contra el canvi climàtic. En la majoria de municipis de l'Horta, es recull el compromís, cada vegada més demandat per la població, de posar demanades per a pal·liar el calfament global.
Una urgència provada
Encara que les mesures són de manifesta necessitat i urgència, aquestes no poden anar dedicades a evitar el canvi climàtic; és impossible. Segons l'últim informe del Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC), dependent de l'Organització de les Nacions Unides, l'augment del nivell de la mar -una de les conseqüències ja contrastables-, serà una cosa continuada i imparable. El clima té un efecte de 'resilència', en el qual els canvis es dilaten durant llargs períodes de temps.En les costes valencianes, si no es prenen mesures dràstiques, en 2100 el nivell de la mar seria un metre superior al de hui. Una altura amb conseqüències dràstiques si no es prenen mesures abans; gran part dels municipis valencians, fins i tot 'terra endins', com els de l'Horta Sud, podrien veure com l'aigua s'acosta als seus carrers per la proximitat de l'Albufera.