Sobre els Pressupostos Generals de l'Estat: El PP de la CV assegura que "la inversió prevista per a la Comunitat Valenciana baixa per sisé any consecutiu" i denúncia que "els valencians són els antepenúltims en xifres per càpita". Mentrestant, el PSPV creu que són una "clara aposta per la protecció social, alguna cosa bàsica per a aquesta regió".
No els quadra, veritat? És que açò ho van dir en 2010, el que governava era el socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Ara, ja saben, el cap de l'Executiu és el també capdavanter del PP Mariano Rajoy.
Què diuen els responsables polítics valencians dels comptes de 2018? Doncs el mateix, però a l'inrevés. Li donem la volta i ale-hop: El PSPV els qualifica d'"antivalencians" i el PP diu que és "el projecte més social i compromés".
Que originals! No fa falta calfar-se molt el cap per a ordir arguments polítics de tanta substància. Tampoc perquè eixos dards dialèctics tan mànids vagen dirigits també a altres forces polítiques. Perquè esgrimir raonaments més elaborats, els mateixos per a tots i acabem ràpidament. Així és com s'ha arribat a afirmar des de les files socialistes que "Cs no respecta a València".
Davant aquesta falsa ofensa, jo em pregunte si Zapatero respectava València quan rebaixava any rere any la inversió en la nostra Comunitat o si la respectava quan va idear un sistema de finançament que ve llastrant la nostra economia quasi una dècada. I, Ximo Puig, què va fer per a revertir aquesta "discriminació activa i permanent" quan era diputat nacional?
Ciutadans recolza aquests pressupostos perquè malgrat no ser els que nosaltres haguérem fet, inclouen mesures que acaben amb les retallades per a beneficiar a la classe treballadora, els pensionistes i els joves. Clar que són millorables; però val més avançar que quedar-se immòbil i paralitzar el país. Açò es diu sentit d'Estat i responsabilitat institucional. Un polític virtuós és responsable, té altures de mires i no es deixa portar pels cants de sirena partidistes.
Per a Cs, els espanyols mereixen que avancem, no que els de sempre s'instal·len en la seua posició immobilista i el seu discurs caducat, que no és un altre que quan jo governe dic A i tu B, i quan tu manes a l'inrevés, i així passen els anys i les legislatures i la corrupció...i a engolir i a callar.
Doncs no! Açò s'ha acabat, no cola. Quan van poder canviar les coses, no van voler, no ho van fer i ara no solament es queixen, es creuen de braços i no fan res, com un xiquet de rebequeria, sinó que volen ficar-nos en el seu mateix sac. Ho tenen complicat perquè estem demostrant que no som com ells i perquè els ciutadans s'estan adonant.
D'aquesta dinàmica preestablida que fa que estiguem ancorats en els pressupostos de la marmota, l'infrafinançament de la marmota, el bipartidisme de la marmota, els arguments de la marmota, es pot eixir, creguen-me. Hi ha llum, és taronja. És l'alternativa taronja, la de Ciutadans. La que vol consensuar i dialogar per a millorar.
Què guanyem si a tot diem que no?, preferim quedar-nos al peu de la muntanya perquè la resta d'excursionistes ens cauen malament o entendre'ns amb ells i començar a ascendir per a intuir la vista? Cs prefereix el segon perquè no deixar de caminar significa aconseguir assoliments per a enriquir la vida de les persones. Volem avançar també perquè els espanyols confien en nosaltres i els puguem demostrar de debò que estem preparats per a escalar tots junts la muntanya i contemplar la vista completa: Un país modern i progressista del S.XXI.