El context per a la promoció del valencià ha canviat. Encara que ara ha tornat el fals debat sobre la distinció lingüística entre valencià i català i la 'catalanització' que semblava superat, cada vegada més mitjans de comunicació ofereixen oferta en la llengua oficial i des de les institucions s'atorguen noves subvencions perquè la tendència no s'invertisca. Un dels punts d'inflexió va ser, precisament, la posada en marxa de la nova televisió autonòmica, À Punt.
Segons es detalla en l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, és obligació del Govern "protegir la recuperació del valencià i garantir el seu ús social". És d'aquesta última afirmació, l'ús social, de la qual s'estén el foment de l'ús de la llengua en els mitjans de comunicació, quant a que aquests són part activa de la realitat social i formadors de l'opinió pública.
L'enquesta encarregada per la Conselleria d'Educació, presidida per Vicent Marzà, per a conéixer l'ús i coneixement de la llengua cooficial en la Comunitat en 2015, detalla que a la ciutat de València només un 13% la té com a llengua principal en la llar. La situació empitjora a l'hora de parlar amb els amics, un 8%, i desprén una xifra esclaridora: només un 4,6% de la població del Cap i Casal arranca les converses en valencià. La xifra augmenta a un 11,7% en totes les regions valencianoparlants, la qual cosa assenyala que encara hi ha una resistència social a l'ús públic del valencià.
Des de la Generalitat Valenciana s'ha assentat la convocatòria anual de subvencions "per al foment del valencià en els mitjans de comunicació". Així, enguany van acordar destinar un total de 2,8 milions d'euros, configurats en dues partides de 900.000 euros per a premsa escrita i digital, 600.000 per a mitjans radiofònics i 400.000 per a televisió.
"Una part de la vida"
Per a obtindre aquestes subvencions hi ha una sèrie de requisits que, semblant a una oposició, atorguen punts. Un dels elements que més puntua és la publicació de l'actualitat en valencià, més enllà de continguts o guies sense relació temporal. Segons un estudi de la Universitat de València, "l'opinió pública actua com a reflex dels mitjans de comunicació i es converteix en la imatge del que ells projecten", en altres paraules, allò que resulta hegemònic en els mitjans en els quals la gent s'informa, també es torna hegemònic com a opinió en els usuaris.A més d'aquest mitjà, València Extra, ja hi ha molts altres que tracten informació d'actualitat valenciana i en valencià, com Marina Plaza, Diari La Veu, El Temps, eldiario.es Comunitat Valenciana... En l'última resolució es va subvencionar a 87 mitjans digitals i 48 impresos, la qual cosa reforça l'actualitat en clau valenciana i un espai informatiu propi.
Marzà va assegurar, en iniciar la campanya de promoció de la llengua en 2017, que és necessari "prestigiar" el valencià. El seu ús ha d'avançar fins a ser "una part de la vida", un ampli ventall en el qual entra el dret de la ciutadania a informar-se en la seua llengua.