El València CF es retroba amb la victòria i manté la seua bona ratxa a Mestalla en sumar tres importants punts davant el Deportivo (3-0), en una trobada decidida gràcies als gols de Garay, Raúl Albentosa en pròpia porta i Cancelo. El duel va ser intens, amb emoció, molta lluita i en el qual el meta Diego Alves va estar molt segur tota la vesprada en detenir un penal a Fayçal amb empat a zero en el marcador.
Després de l'aturada de Lliga pels compromisos internacionals Mestalla volia futbol i el d'aquesta vesprada era una bona oportunitat de passar una vesprada intensa i plena d'emoció amb la seua València Cf. I açò és el que va succeir sobre la cuidada gespa del vell estadi blanquinegre, en el qual els de Voro van treballar fins a l'últim segon per a aconseguir el triomf i mantenir Mestalla com un fortí en les últimes jornades.
L'arrencada dels locals va ser molt intensa i ja als tres minuts Orellana va poder fer el primer després d'una gran acció combinativa entre Munir i deixada de Zaza. La rematada final del xilè va ser a les mans de Lux, qui va estar també molt encertat minuts després a un tret ras de l'italià. Dos avisos i la sensació que el València CF volia marcar al més prompte possible.
No obstant això, un forcejament en l'àrea entre Montoya i Florin Andone va ser assenyalat per l'àrbitre com a penal. Primera aproximació de l'Esportiu i dur correctiu per als de Mestalla. Però el que no sabia Fayçal, l'encarregat del llançament, és que davant d'ell estava el gegant dels gegants, Diego Alves. Aquest para-penals per excel·lència, un dels millors del món i de la història del futbol, va endevinar la intenció del '19' per a buidar la pilota i fer embogir Mestalla.
I el que és el futbol. Del possible 0-1 es va passar a l'1-0 real del València CF gràcies a l'encert d'Ezequiel Garay, qui, molt atent, va saber aprofitar un rebuig en el travesser després de la cabotada de Munir.
El València CF jugava a ràfegues, però cada vegada que s'acostava al marc contrari creava perill. I açò va succeir al caient de la mitja hora quan Lux va enviar a córner una rematada de Munir. En el posterior servei de cantonada botat per Parell, el central Raúl Albentosa va cabotejar en la seua pròpia porta en un intent de buidar. Era el 2-0 i el partit anava pels llits més esperançadors possibles per als blanquinegres.
Al descans es va arribar amb un notable avantatge en el marcador del València CF gràcies al seu encert ofensiu en una primera meitat equilibrada en el joc, en la qual l'Esportiu ho va intentar, va fallar un penal i va posar a prova en diverses ocasions l'agilitat i seguretat de Diego Alves. Açò sí, els de Mestalla sempre van donar la cara i van demostrar la seua ambició per guanyar.
En la segona meitat, el meta brasiler va estar atent a una perillosa falta a la vora de l'àrea botada per Emre i va evitar mals majors. Poc després també va estar molt encertat a tret a boca de canó de Joselu. El València CF, va tenir el tercer en les botes d'Abdennour, però el col·legiat va xiular fora de joc del tunecí que no ho era perquè arribava des de darrere. Igual que en el primer assalt, els blanquinegres es mostraven letals en cada acostament a l'àrea esportiva..
Era un partit molt disputat, no gaire espectacular per a l'aficionat, però sí barallat. El Depor anava a la desesperada davant un València CF que esperava el seu moment per a apuntellar definitivament el xoc. En una preciosa i ràpida contra Orellana a punt va estar d'arribar a una passada en profunditat de Carlos Soler. Mentre, Diego Alves seguia perfecte en eixir molt bé als peus de Andone i impedir que el davanter rematara amb temps.
Al final excel·lent resultat de 3-0 amb golaç de Cancelo amb el qual va acabar el partit a Mestalla en el qual el València CF va aconseguir el seu màxim i principal objectiu, sumar tres valuosos punts en la seua carrera d'anar escalant posicions en la taula de la classificació. Ara a pensar en la visita del Celta aquest dijous i seguir sumant de tres en tres.