El Teatre Principal de València acollirà durant els dies 24, 25 i 26 de març l'última producció del Ballet Flamenc d'Andalusia '...Aquell Silverio', que repassa la vida i l'art del cantaor Silverio Franconetti (1831-1889).
L'espectacle ha sigut dirigit i coreografiat per Rafael Estévez, director del Ballet Flamenc d'Andalusia, acompanyat en la coreografia per Valeriano Paños; i pren el títol d'uns versos de Lorca del 'Poema del Cante Jondo' que diuen: "com cantaria/aquell Silverio?"
'...Aquell Silverio', estrenada el passat mes de febrer a Jerez, és una fantasia coreogràfica i musical actual, en la qual el flamenc s'alimenta del seu passat i de la seua arrel. El treball segueix una línia basada en la recuperació, anàlisi, estudi i reconstrucció de formes de balls, cantes, músiques i tocs que estan avui ja quasi en desús, escodrinyant en l'herència que van deixar aquells artistes pioners, amb Silverio Franconetti al capdavant, que van ser primordials per al posterior desenvolupament de l'art flamenc tal com ho coneixem en l'actualitat.
Silverio va marxar a les Amèriques en 1857 com picador de la quadrilla del matador Manuel Pérez i va tornar en 1864 com indiano ric establint-se a Cadis, va aprendre a cantar en Morón de la Frontera i Marchena, fins a marcar un abans i un després com 'cantaor' professional en 1865, en el sevillà Saló de l'Esbarjo, on, amb fidelitat, recorda aquest ballet, es ballaven els predominants estils populars andalusos de l'època coneguts per boleros o balls d'escuradents. I com 'cantaor', Silverio es va anticipar al futur, la seua fama li va valdre perquè s'escriguera d'ell: "ha creat el gènere flamenc". I ningú encara avui ho qüestiona.
El Ballet Flamenc d'Andalusia és una companyia institucional el treball de la qual ha merescut nombrosos premis, i desenvolupa una important labor en la captació de nous públics i l'extensió de la cultura andalusa amb espectacles de qualitat. La companyia ha sigut bressol d'alguns dels grans noms del flamenc d'avui, i amb el pas dels seus diferents directors ha anat enriquint-se i guanyant en maduresa i reconeixement. En aquest sentit, és important recordar la petjada que han deixat figures com Mario Maya, José Antonio Ruiz, María Pagés o Cristina Clots, així com els diversos coreògrafs que han treballat en ella com Manolo Marín, Eva Yerbabuena, Isabel Bayón, Javier Latorre, Manolete, Antonio Gades i Rafaela Carrasco, entre altres.