El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) se submergeix fins el proper 5 de febrer en l’art oriental amb la mostra ‘Massao Okinaka. Mirar allò visible i invisible’ i inicia un apassionant viatge a través de la cultura underground de la fotogaleria ‘Railowsky’, amb instantànies de deu grans fotògrafs units sentimentalment a la popular llibreria i sala d’exposicions de l’Eixample de la ciutat de València.
Tractant de mostrar la rica graduació existent entre el simbolisme i la representació fidedigna del món, i sense més recursos que el paper, l’aigua i la tinta negra de carbó, ‘Massao Okinaka. Mirar allò visible i invisible’ reuneix més de 200 creacions –entre exemples dels gèneres ‘sumi-e’, ‘ukiyo-e’, ‘shunga’ i dibuixos de l’escola Shijô– realitzades o adquirides al llarg de la seua vida pel mestre Massao Okinaka (1913 – 2000), nascut a Kioto, però resident a Brasil, on va desenvolupar la major part de la seua producció artística.
Durant la presentació de la mostra celebrada aquest matí al MuVIM, el seu director, Rafael Company, ha manifestat que amb aquesta exposició “obrim València al Japó. Fem present l’art nipó en terres valencianes per a delit de les persones sensibles, susceptibles de ser ferides per la bellesa”, ha manifestat.
Per la seua part, el responsable d’exposicions del museu, Amador Griñó, ha explicat que la mostra, comissariada per Roberto Okinaka, fill de l’artista, constitueix “una exposició didàctica i de bellesa extraordinària”, que es presenta com “una ocasió única per submergir-se en el refinat i subjugant univers de la pintura zen i de les conegudes com estampes del món flotant”. Un gènere de gravats realitzats mitjançant xilografia o tècnica de gravat en fusta, produïts al Japó entre els segles XVII i XX, on la destresa i la fidelitat en la representació de les accions humanes i el seu entorn es presenten revestides del més pur domini de la composició abstracta, de la superfície decorativa, de la funcionalitat dels colors i del dibuix precís.
Part d’aquesta selecció ofereix la possibilitat d’apreciar el subgènere conegut com shunga o “il·lustracions de primavera”, representacions eròtiques concebudes amb la mateixa vivesa visual present en la resta de modalitats estilístiques delukiyo-e.
L’exposició incorpora algunes de les xilografies més excelses d’autors com Hiroshige Andô, Kunisada Utagawa o Yoshitoshi Tsukioka, entre d’altres reputats gravadors japonesos. I en última instància, per il·lustrar el caràcter orgànic de la cultura pictòrica japonesa com a procés adoptat en totes les facetes de la vida, es mostren els materials d’execució que composaven el taller de Massao Okinaka; objectes en els que la funcionalitat, l’ingeni i l’excel·lència estètica s’equiparen i complementen mútuament.
Fotografia ‘underground’ amb segell Railowsky
Des de la seua obertura com a llibreria i fotogaleria l’any 1985, els impulsors de ‘Railowsky’, José i Juan Pedro Font de Mora i Ignacio Paes, s’encarregaren de forjar un projecte especialitzat en el binomi indissoluble que uneix el món dels llibres d’imatge i comunicació amb la fotografia, quan aquesta última encara no era entesa com una manifestació artística, encara no gaudia ni del reconeixement ni de la difusió actual.
Amb ‘Railowsky’ es proposa un viatge a través de la cultura underground de la popular llibreria i fotogaleria, amb instantànies de deu grans fotògrafs units sentimentalment a aquest espai. Els treballs de Joan Colom, Joaquín Collado, Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Francesc Jarque, Rafael Sanz Lobato, José Miguel de Miguel, Xavier Miserachs i Jürgen Schadebergevoquenun recorregut a manera d’un trajecte simbòlic amb metro, convertint-se en estacions connectades les unes amb les altres per afinitat d’estils i amistats.
El MuVIM és la primera parada d’aquest trajecte fotogràfic, el més clàssic i de prestigi, al qual li seguiran altres dues mostres més als mesos de gener i a març per commemorar tres dècades de ‘Railowsky’.
Juan Pedro Font de Mora, comissari de la mostra, ha destacat que l’exposició recull “la corrent documentalista de la fotografia en blanc i negre pròpia dels anys 60 i 80 del segle passat”, on els autors “acostumaven a immortalitzar els testimonis dels municipis, ciutats i entorns més rurals”. Entre els autors presents, Font de Mora ha destacat la figura de Cristina García Rodero, “la primera fotògrafa espanyola que ha entrat a treballar amb la prestigiosa agència fotoperiodística Magnum”, així com Joaquín Collado, Fernando Herráezi Cristóbal Hara, “rellevants figures valencianes a qui se’ls comença a reconèixer el seu treball”, ha incidit.
La mostra resulta un homenatge a tota una generació de fotògrafs que contribuïren a dignificar el gènere com a expressió artística, a més d’introduir-la dintre dels millors espais expositius. Una exposició “per a la gent de Railowsky i per a tot l'univers d'admiradors i d'adeptes que han sabut teixir i activar. La simple menció del nom remet a qualitat i prestigi”, ha remarcat Company.