L’intel·lectual i antropòleg valencià Joan Francesc Mira (València, 1939) va emprendre als anys seixanta i setanta del segle passat un ambiciós projecte per a salvaguardar un enorme llegat etnogràfic com a testimoni de la cultura material i immaterial del seu entorn. Projecte que va culminar el 1982 amb la fundació del Museu d’Etnologia de València. Ara, aquest mateix museu, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, homenatja al seu impulsor amb l’exposició L'ofici d'observar i escriure,una mostra retrospectiva per la vida i obra de Joan Francesc Mira.
Durant la seua presentació, celebrada aquest matí al Museu Valencià d’Etnologia, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha definit la figura de Mira com «un dels prohoms del poble valencià». Rius ha manifestat que «els valencians i les valencianes mai no estarem suficientment agraïts a Mira pel seu interès en la creació del Museu Valencià d’Etnologia», alhora que ha reivindicat «la extraordinària trajectòria» del pensador, «per la versatilitat i incombustible producció acadèmica».
Per la seua part, el director del museu, Francesc Tamarit, ha recordat que una de les línies expositives traçades pels actuals gestors «resideix en retre homenatge als valencians i les valencianes que han treballat per la recuperació el patrimoni cultural valencià», ha explicat. I en aquest sentit, «Joan Francesc Mira és el primer en merèixer aquest reconeixement», ha apuntat.
El mateix Joan Francesc Mira ha explicat «les dificultats» i «el desinterès» que trobà per part de l’administració autonòmica a l’hora d’implantar un Museu Valencià d’Etnologia. Un projecte que atresorava «una vocació de rescat de tots aquells elements, culturals i patrimonials, que al País Valencià estaven molt a prop de desaparèixer». No obstant, Mira s’ha felicitat de que transcorreguts 35 anys de la idea original «hi hagen persones interessades en reprendre el camí que el museu hauria d’haver tingut», pel que ha insistit en que «hem trobe especialment content i satisfet de recuperar els orígens del primigeni Museu Valencià d’Etnologia», ha indicat.
En última instància, la comissària de la mostra, Beatriz Santamarina, ha posat èmfasi en que L'ofici d'observar i escriure«defineix l’obra i vida de Joan Francesc Mira, a més de permetre’ns recuperar la seua vessant intel·lectual i també la seua figura com a antropòleg», ha afirmat.
Vocació de preservar el llegat etnogràfic
L'ofici d'observar i escriure, produïda pel mateix Museu Valencià d’Etnologia i la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i comissariada per Beatriz Santamarina, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, proposa un recorregut seqüencial i retrospectiu sobre la vida i obra de Joan Francesc Mira, a partir de quatre línies analítiques interconnectades. S’assisteix a les fites biogràfiques que han marcat aquesta personalitat carismàtica i polifacètica, per a passar a contextualitzar el treball etnogràfic i antropològic que, des dels anys seixanta i setanta, converteixen Mira en un dels pioners de l'antropologia de l'Estat espanyol.
Aquest recorregut es realitza a través de fotografies, objectes i documents de la seua trajectòria com a pensador i antropòleg valencià. Es presenten fotografies de diferents moments de la seua biografia, documents de la seua trajectòria acadèmica –cartilles escolars, certificats acadèmics com el de la Universitat Pontifícia de Roma– i objectes personals –màquines d’escriure, gravadores i cintes d’àudio dels treballs de camp. També es poden observar fons atresorats durant les campanyes etnogràfiques que s’incorporaren al Museu Valencià d’Etnologia i una mostra dels llibres publicats per l’autor.
Finalment, aquesta incursió per la vida i obra de l’intel·lectual s’aproxima a la figura del Mira compromès amb el país, ja que va defensar amb afany el projecte nacionalista d'identitat i reconeixement del País Valencià. Aquesta producció polièdrica ha donat lloc a un llistat inesgotable de publicacions en els més diferents registres.
L’exposició compta amb el suport de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i romandrà oberta al públic fins el proper 9 d’abril.