El Llevant UD viatjava a Sevilla amb les idees molt clares. Sabia que el Sánchez Pizjuán no anava a resultar un camp fàcil, sabia que el Sevilla Atlètic no li anava a permetre atacar amb facilitat i fluïdesa, sabia que sorprendre el capdavanter és un dels principals objectius de tots els equips, a més de sumar els tres punts cadascun per a complir les seues aspiracions, sabia que els locals anaven a exigir-li el màxim.
I no es van equivocar, el Llevant va dominar el ecnontre i prompte Roger va perforar la porteria de Caro. El 0-1 del minut 12 deixava noquejat al Sevilla. El conjunt granota campava a pler pel Sánchez Pizjuán fins que en la segona part, Roger va veure la segona groga i va deixar al seu equip amb 10. Els últims 20 minuts es van convertir en un suplici per als de López Muñiz. El Sevilla es cresqué, va assetjar la porteria de Raúl Fernández fins que Fede San Emeterio va trobar el buit. L'empat pujava al marcador 1-1 i tot tornava a començar. El Llevant donava ja per bo l'empat, en els últims minuts Campaña va notar molèsties en els bessons pel que, malgrat mantenir-se en el camp, el Llevant perdia força. Al final, els granotes van acabar demanant l'hora i resant perquè un Sevilla endollat no aconseguira el segon.
Els primers minuts van servir per a mesurar-se els rivals, els primers atacs van ser a parar a la porteria de Raúl Fernández. No obstant això, Roger prompte va donar el primer colp sobre la taula, era el minut 12 quan Morales assistia al davanter valencià perquè rematara amb la dreta des de fora de l'àrea i la pilota es colara en la porteria de Caro pel pal esquerre. El 0-1 pujava al marcador i el Llevant va agafar el control del partit.
Per la seua banda, el Sevilla va quedar noquejat i li va costar tornar a trobar el joc. Els primers 45 minuts no van tenir molta història, el Llevant dominava la pilota i el tempo del joc encara que les ocasions van ser mínimes, arribar a l'àrea sevillista costava, amb l'equip quasi tancat en el seu camp, els granotes pocs buits van trobar. No obstant això, el tant de Roger valia i de moment el Llevant havia aprofitat intel·ligentment una de les seues poques ocasions.
La segona part va començar tal qual va acabar la primera, amb el domini del joc per part del conjunt granota. Jason i Morales van tenir amb la represa la sentència del partit en les seues botes però no va poder ser, Caro es va lluir per a mantenir el partit segons estava. El partit es complicava en el minut 68 amb l'expulsió per doble groga de Roger (la primera la veia en el minut 35 i la segona en el 68 per joc perillós). Els de López Muñiz perdien al seu pistoler. Restaven poc més de 20 minuts d'encontre amb un marcador dominat per la mínima (0-1).
El Sevilla amb un més en el camp s'encoratjà, va començar a assetjar la porteria de Raúl Fernández i al final va trobar premi. Corria el minut 76 de partit quan Fede San Emeterio va aconseguir rematar amb la dreta a l'esquadra esquerra del porter granota. El conjunt sevillà empatava (1-1) i l'alegria explotava en el Sánchez Pizjuán. A partir d'eixe moment, el Llevant va donar per bo l'empat, es va limitar a protegir la seua porteria i intentar sorprendre amb alguna contra. No obstant això, encara quedava un esglai per viure. Amb tots els canvis fets i un de menys, Campaña es va parar i les assistències van haver d'acudir en la seua ajuda. Va tornar al camp, semblava que no era res i el Llevant UD va patir el setge sevillista fins al final. Un punt que els granotes sumen al seu caseller i tal qual es va posar el partit l'empat va saber a victòria.