El Consell interposarà recurs contra el Reial Decret 310/2016, pel qual es regulen les característiques generals de les proves de l'avaluació final d'Educació Secundària i Batxillerat.
Des d'Educació es remarca que, sempre dins de la normativa vigent, s'ha tingut com a objectiu minimitzar els efectes negatius de la LOMQE, per la qual s'implantaven les revàlides al sistema educatiu.
El Consell ha justificat aquesta decisió de recórrer el Decret que regula les anomenades revàlides per raons tant pedagògiques com pràctiques. Obtindre un resultat negatiu en aquestes proves implica, segons el Reial Decret, la no titulació de l'alumne, deixant sense validesa els resultats obtinguts al llarg de l'etapa, amb la qual cosa es relega a un únic moment la valoració de tots els aprenentatges adquirits de forma progressiva.
D'altra banda, les proves estan clarament orientades cap als continguts, el que contradiu les finalitats de l'avaluació recollides en la normativa, segons la qual el seu propòsit és avaluar el grau d'adquisició de competències i objectius generals de l'etapa.
Al recurs es fa també referència, igualment, a les elevades despeses de la realització de les esmentades proves, per la seua consideració d'externes i la gran quantitat de proves que s'han de dissenyar, coordinar, aplicar i corregir.
En el cas valencià, i tenint en compte el nombre d'alumnes, centres, proves, tribunals i comissions, les despeses s'estimen en prop de 950.000, quantitat insostenible més encara quan aquest curs les proves no tindran conseqüències acadèmiques, cosa que fa suposar un alt grau de no participació.
Per últim, també cal tenir en compte la paralització organitzativa que suposaria l'aplicació de les proves (es calcula en uns 2.000 professors durant 5 dies els implicats en la realització de les proves, quantitat que augmentaria en el moment de la correcció), a més de la incidència en el calendari escolar.