El Col•legi Major Lluís Vives es reivindica

En 1934 el rector de la Universitat de València, Juan Peset, seguint el model de la Residencia de Estudiantes de la Institución Libre de Enseñanza en Madrid, impulsà el projecte de construcció del que després, inaugurat per Franco el 1954, seria el Colegio Mayor Luis Vives. Peset no el va veure fet realitat perquè va morir afusellat en Paterna en 1941 condemnat per un tribunal sumaríssim franquista i el nou règim va acabar amb el model educatiu de la República que inspirava la idea de la residència d’estudiants, però va mantenir l’edifici projectat per Javier Goerlich, un dels millors exemples conservats a València de l’arquitectura racionalista de principis del segle XX.

Ara, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis presenta el llibre La Residencia de Estudiantes y la Ciudad Universitaria de Valencia: el Colegio Mayor Luis Vives, obra col·lectiva coordinada pel David Sánchez Muñoz en la qual participen, a més del l’esmentat Sánchez, Daniel Benito Goerlich, Jorge Correa Ballester i Andrea Luquin Calvo. L’acte tindrà lloc el dimecres 1 de març, a les 19 hores, a l’Aula 3.4 de la Facultat de Geografia i Història (avinguda Blasco Ibáñez, 28) i junt amb Benito i Sánchez intervindrà Vicent Flor, director del Magnànim.

 

Estil barco

L’obra coordinada per David Sánchez realitza un repàs a la trajectòria de l’emblemàtic edifici del col·legi, des de la seua projecció durant la Segona República, fins que s’ha convertit en una de les úniques restes vives de l’arquitectura racionalista de principis del segle XX i un exemple magnífic d’allò que es va nomenar estil barco per les seues interessants i suggestives formes corbes. La importància d’aquesta edificació s’amplia per la seua privilegiada ubicació, l’avinguda Blasco Ibáñez, coneguda en aquell temps com passeig de València al Mar. Col·legi major d’estudiants de les facultats properes i seu de cultura i activitats intel·lectuals des de la seua inauguració, va tancar el 31 de juliol de 2012. Sobre el seu futur destí es plantegen incògnites (es va parlar d’un projecte de reforma-ampliació que sembla paralitzat i que generà alguns recels des del punt de vista patrimonial). Aquest llibre reivindica la seua vertadera importància en la vida de la ciutat de València i el seu indubtable valor artístic i patrimonial.