Potser que algú es pregunte al llegir el títol si és possible que quede algun barri de la ciutat de València per descobrir, podent respondre que això dependrà tant del barri com de l'observador.
La qüestió no és tan senzilla com sembla puix València té deneu districtes, incloent pedanies, i estarà compost cada un d'ells com a mínim per dos barris. Si fem la prova de localitzar els seus límits a peu de carrer ens donarem compte de la dificultat. Així, si passegem pel districte de Ciutat Vella tractem d'identificar els carrers confrontants dels barris del Pilar i del Mercat. No és més senzill encertar en altres parts més modernes de la ciutat, com per exemple, en els barris Pla del Remei i Gran Via del districte l'Eixample.
El Canyamelar és un barri pertanyent al districte Poblats Marítims. Tal districte està compost, de sud a nord, pels barris de Natzaret, el Grau, Cabanyal-Canyamelar, Beteró i la Malva-rosa. Acíl'assumpte resulta una miqueta més fàcil, puix, tant el Canyamelar com el seu veí el Cabanyal (i un barri oficialment ignorat anomenat Cap de França) presenten una trama urbana ortogonal, cosa que sempre ajuda a l'hora de la identificació dels límits.
Atès que, segons la nomenclatura dels barris de la ciutat de València, el Canyamelar va, des de fa unes dècades, indefectiblement unit al Cabanyal, presentant - cas únic en la toponímia urbana del Cap i Casal si exceptuem les pedanies - la forma Cabanyal - Canyamelar serà interessant descriure els seus límits. Així, pel sud el carrer Francesc Cubells; pel nord el carrer Mediterrani; per l'est la mar i per l'oest el Bulevard Serradora.Este rectangle imaginari rep el nom de Canyamelar per haver-se conreat fa segles en els seus voltants la canyamel o canya de sucre. Així ho manifesta el jurista i historiador Marc Antoni d'Orellana en un informe que remet a la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València en 1801. És en l'últim terç del segle XVIII quan es consolida el Canyamelar com a eix econòmic, religiós i social d’alló que en aquell temps es coneixia com Les Barraques del Grau (Canyamelar, Cabanyal i el Cap de França).
És ací, en el cor del Canyamelar, on es construeix per disposició de l'arquebisbe Andrés Mayoral una curiosa ermita, anomenada la Capella de les Barraques i també l'Ermita Nova del Rosari, consagrada el 1774. Aquest lloc de culte va ser especialment dissenyat per evitar tot contacte entre els fidels d'ambdós sexes peraixò es va alçar un mur separador al centre de la seua única nau i es van obrir dos portes en la façana, la dreta per als homens i l'esquerra per ales dones. Res va deixar a l'atzar el pudibund prelat. L'ermita va ser reformada en 1882, construint-se també una torre campanar, convertint-se uns anys més tard església parroquial, església que segueix conservant aquestes dos portes frontals així com les seues tres columnes centrals. Ens atrevim a qualificar-lo com un cas únic entre les esglésies parroquials d'Espanya.
El Canyamelar disposa de bons equipaments culturals i esportius: el magnífic Teatre El Musical (TEM), la porta principal del qual és la més gran de la ciutat; el Museu de la Setmana Santa Marinera; el Museu de l’Arròs; L’Observatori del Canvi Climàtic; l'Ateneu Marítim amb el seu gran saló multifuncional; l'Ateneu Musical del Port; la Biblioteca Municipal Casa de la Reina així com un molt ben dotat Poliesportiu Municipal.
Van néixer en este barri marítim notables personalitats del món de l'art, la ciència i els negocis com els pintors Joan Bta. Bru de Ramon, Bernat Ferrandis, Josep Benlliure i Ernest Furió; el doctor Joaquín Casañ i Rigla, catedràtic de les Universitats de Barcelona i València, cofundador i dos voltes president de l'Institut Mèdic Valencià i Ernest Anastasio Pascual, marí, advocat i cofundador de la Companyia Transmediterránea i de CAMPSA.Pel que fa a gastronomia i oci el Canyamelar proporciona possiblement la major i millor oferta de València. Per a lo que a l’hostaleria i la restauració es refereix, comptem amb locals tan emblemàtics en el món de les tapes comCasa Guillermo, Casa Montaña, L'Ancora Canyamelar i L'Entrepà. Pel que fa a restaurants cal esmentar la quantitat i qualitat dels que concentra, en la mateixa platja, el Passeig de Neptú, liderats per locals tan acreditats com La Pepica i La Marcelina. Lo mateix cal dir dels hotels, comptant amb eixa meravella arquitectònica que és l'Hotel Balneari Las Arenas.
S'aproxima la Setmana Santa, temps que es viu amb especial intensitat en el Canyamelar amb els seus diferents actes i processons. No s'ho perguen.