Malgrat que el Valencia va patir les circumstàncies, és a dir, les baixes dels elements més importants del centre del camp (Parejo, Enzo), el partit contra l'Eibar a Mestalla va ser una continuïtat del comportament esportiu a Las Palmas.
A Canàries l'equip no va jugar molt millor que el dissabte a casa. Medrán va haver d'entrar en el centre del camp, però també Mario Suárez, que amb seguretat va fer el seu pitjor partit contra l'equip de Mendilibar. El centre del camp va ser tot menys un motor per a la zona de a dalt.
En la davantera, Zaza no va rebre cap pilota i les que tenia les perdia en parar-les amb el pit en un moviment inversemblant i moltes vegades inútil. Al mateix temps, Santi Mina, com contra el conjunt de Setién, va desaparéixer completament, mentre Orellana i Bakkali ingressaven en el segon temps per a fer alguna cosa, qualsevol cosa...
Si bé les targetes han sigut una de les principals causes del nou-novíssim mal moment que viu actualment el Valencia, no es pot culpar absolutament a la mala fortuna. La disposició de Munir contra Las Palmas va propiciar la targeta roja, alguna cosa pel que va demanar disculpes però que no va fer desaparéixer les conseqüències.
Més enllà dels assumptes merament futbolístics, l'equip clarament ha baixat el seu nivell. D'una o una altra forma, el 0-4 a Mestalla contra l'Eibar significa un dels arguments més seriosos per a començar a témer, si és que la por necessita retòrica.
Sense ser molt taxatius, es pot extraure la conclusió que l'efecte Voro ha desaparegut entre el sofriment dels gols encaixats i les desconcentracions d'un equip que s'assembla en açò al de Prandelli i Ayestarán.
Les coses es compliquen amb la zona roja més a prop que en eixe colp d'ànim que va viure l'equip fa un parell de setmanes. Ara, a esperar el partit contra el Betis per a veure què passarà amb l'equip de Voro.