El pilot Edu Rodríguez admet que la superació personal i professional és la seua principal motivació per a continuar amb el Stunt Riding, i assegura que allò que li mou a seguir amb la seua professió és eixir a entrenar i tindre la «il·lusió» de voler traure un nou truc, de «continuar innovant». El dijous 5 de setembre, a les 19 hores, en el pàrquing de l'antiga estació de Renfe, el pilot realitza una exhibició al seu poble, Puçol, durant les festes locals.
Rodríguez va començar en el món de les motos als 12 anys i des de llavors ha aconseguit proclamar-se vencedor en una de les proves del campionat europeu celebrat a Itàlia en 2015, a més d'haver sigut campió d'Espanya dos anys consecutius en l'únic campionat federat del país, que se celebra a Andalusia.
L'esportista professional considera que des d'un principi la societat hauria de tindre una bona impressió d'aquesta modalitat, ja que, erròniament, el Stunt Riding sempre ha estat relacionat amb el vandalisme: «Es necessita una persona que els ensenye "el bon camí", ja que també existeixen persones professionals que tenen els seus patrocinadors i practiquen la disciplina de manera adequada». Per això, és probable que un truc que per a ell ha sigut complicat d'aconseguir siga menys aplaudit que qualsevol acrobàcia senzilla.
«Estic segur que el dia de l'exhibició a Puçol hi ha molta gent que no està preparada per a veure el que faré, ni li ho imaginen», confessa Edu Rodríguez, que explica la importància que té la cultura que tinga la societat sobre el Stunt Riding per a comprendre d'una manera o una altra l'esport. «Vull arribar després d'aquests anys per a demostrar a tota la meua gent el que he aconseguit i el que puc arribar a fer», reconeix.
El bicampió d'Espanya afirma que les victòries en els campionats han ajudat a impulsar la seua carrera i a visibilitzar l'existència de la seua professió: «Fem tot el possible per mantindre l'esport en el seu nivell més sa i professional, amb la intenció que es facen més competicions com la de Motonavo, que es realitza a Andalusia, i és l'única federada d'Espanya».
A més, el pilot denuncia la falta d'implicació de les associacions i empreses, que és un inconvenient per a impulsar el Stunt Riding en aquest país en el qual hi ha molts pilots, tant amateurs com professionals, que estan en actiu i comparteixen les mateixes dificultats: «En haver-hi falta de cultura sobre aquest esport, hi ha molt poques associacions que invertisquen diners a realitzar un esdeveniment de les característiques d'una competició».
No obstant això, defineix les competicions com "una cosa tediosa", ja que assegura que el treball dels seus entrenaments es veu condicionat parcialment per la sort en cada campionat: "En un temps d'aproximadament tres minuts i mig has de demostrar tot el que saps fer, i sense fallades".
El campió europeu confirma que, en la seua situació, sí que és possible viure únicament del Stunt Riding, ja que, una vegada t'introdueixes en aquesta disciplina, van sorgint diferents treballs i oportunitats. No obstant això, reconeix que en el moment en què va començar amb el seu esport això no era possible, ja que no hi havia interés per part de les empreses: "Per a aconseguir la implicació de les empreses t'ho has de treballar, ja que el Stunt Riding no té tanta repercussió mediàtica".
També ressalta la complicació del procés d'aprenentatge de la seua disciplina, per l'absència de mitjans que hi havia, tant a Puçol com a Espanya, en el moment en què va començar en aquest esport: "Les associacions a les quals intentàvem explicar-los en què consistia el Stunt Riding perquè ens ajudaren no ens entenien, perquè no era alguna cosa coneguda, llavors trobàvem moltíssimes dificultats per a entrenar".
En aquells temps, el que necessitaven era una pista d'asfalt allunyada del trànsit, que els permetera practicar els seus trucs sense posar en perill a ningú. Per aquesta raó, era obligatori estar constantment pendent tant de l'entrenament com de l'entorn, per si s'acostava la policia a cridar-los l'atenció: "Havíem de portar la moto en un remolc a un recinte o polígon industrial, amb molta precaució". L'esportista assegura que fins i tot hui dia continua sent un procés molt complicat.
Així mateix, admet que la seua vida sense el Stunt Riding haguera sigut completament diferent, ja que aquesta professió li ha brindat nombroses oportunitats que no haguera pogut aconseguir d'una altra manera. Malgrat això, totes aqueixes oportunitats li han arribat gràcies al seu treball: "La moto m'ha servit en la vida per a proposar-me coses i aconseguir-les".
Per a aconseguir-les és clau el procés de preparació, un procés "bastant complex", ja que el principal és comprendre la filosofia de l'esport i estar "entrenat mentalment". "El primer de tot és entendre la situació, entendre que això és un esport i que has de realitzar-ho en llocs segurs en els quals no pugues fer mal a ningú", explica Rodríguez, per a qui el Stunt Riding és la seua forma de vida, no solament un esport.
«És una disciplina que has de sentir, i com amb això, succeeix amb tot; si no ho assegues no pots arribar a l'alt», i per això confessa que li «bull la sang» quan pensa en el Stunt Riding i quan veu un espai que podria servir-li per a entrenar. Així i tot, els entrenaments físics són importants i complementaris als «entrenaments mentals», ja que el pes d'una motocicleta requereix de moltes hores de gimnàs per a aconseguir el màxim rendiment en les exhibicions i competicions, independentment de la seua durada.
L'esportista confessa que la seua professió també li ha comportat cert impacte emocional i fins i tot sentiment de soledat, en dedicar-se a una disciplina que no és compartida per la majoria de la societat. Malgrat això, a poc a poc s'ha anat envoltant de persones que compartien la seua mateixa afició, i s'ha sentit molt més unit a elles per aqueix motiu. «Tindre un esport en comú crea un vincle molt fort amb aqueixes persones, que es tornen pròximes a la teua vida i saps que sempre estaran ací», explica agraït.
Aquest jove de Puçol va descobrir el Stunt Riding arran de veure per Internet vídeos d'altres pilots, i destaca el suport que els seus pares li van proporcionar des del principi, i la confiança que li ofereixen per a tot allò que vulga aconseguir. «Era bastant diferent del típic xiquet que volia jugar a futbol, jo els vaig dir: "mamà, papa, vull fer acrobàcies amb moto"», explica el pilot, i afig que a partir d'aqueix moment va començar a poc a poc a practicar, per a aconseguir l'evolució que li ha portat on està hui dia.
Actualment, la seua edat li ha fet plantejar-se la seua professió de manera diferent, ja que la vida de l'esportista té un límit i del seu cos depén la seua professió. No obstant això, assegura que ni molt menys es planteja deixar-ho ara mateix i que segueix motivat i «amb ganes de fer coses noves».
Finalment, Edu també compte que ha participat en l'enregistrament d'una pel·lícula del cinema de Bollywood com a doble d'acció, en la qual ha pogut presenciar la grandesa d'aquesta indústria cinematogràfica: «En la pel·lícula anaven a gravar unes escenes a Portugal, i hi ha una d'elles en la qual hi havia una persecució amb moto; ací és on entra el meu paper». Després del rodatge, destaca els grans desplegaments de gent que ha presenciat i descriu aquesta experiència com a «impressionant».