En uns dies complirem dos anys en el govern municipal. Dos anys apassionants en els quals hem enfrontat múltiples desafiaments per a donar resposta a la immensa il·lusió que va despertar el govern del canvi en la ciutat de València. Dos anys molt ràpids, però també molt lents si els comparem amb les expectatives inicials. Eixe seria el resum contradictori dels dos anys de govern municipal. Molt ràpids pel ritme de treball, per la urgència de les necessitats a resoldre. Molt ràpids també si repassem tot el que ens falta per fer. I molt lents quan ens centrem en els procediments administratius i en la dificultat de gestionar amb la falta de personal i recursos. Molt lents, sobretot, si ens fixem en el que tarden a veure’s els resultats d’alguns canvis. Hem netejat, ordenat, sembrat, modificat o iniciat, i eixes tasques han absorbit gran part del nostre esforç. Però la necessitat de canvi, la de la ciutadania i la nostra, era i és immensa després de 24 anys d’asfíxia, i d’ací la impaciència i la crítica, tan comprensible, davant algunes demores.
Obrir les portes de l’Ajuntament a la ciutadania era un dels objectius centrals de València en Comú i en açò estem. Este és un canvi profund, estructural, que modifica radicalment la manera en què els i les ciutadanes es relacionen amb la institució i obliga a governar i gestionar d’una altra manera. Per açò mateix, per ser un canvi estructural, és un terreny en què encara queda molt recorregut, tant a l’administració com a la ciutadania. Però hem donat passos importants en esta direcció. Ara els veïns i veïnes poden decidir la destinació de bona part del pressupost d’inversions proposant projectes i votant en els pressupostos participatius. S’han creat els consells d’Immigració i Interculturalitat i de Cooperació, en els quals els i les representants dels col·lectius ciutadans dissenyen les polítiques municipals d’eixes matèries juntament amb els responsables polítics. El Consell de la Joventut s’ha obert a l’autogestió i a una autèntica participació dels joves en la gestió municipal. Hem impulsat eines de transparència i govern obert per a garantir el control ciutadà. I comptem amb un espai cultural que s’ha remunicipalitzat, el Teatre El Musical, i posat al servei de la gent i del seu barri. Hem aconseguit fons europeus per a impulsar la rehabilitació integral del barri del Cabanyal, un dels més castigats de la ciutat.
Estem posant la innovació al servei de les persones a través de Las Naves, el centre d’innovació urbana. I és que a la innovació li hem afegit el qualificatiu social, i açò significa innovació per a protegir els drets i construir una ciutat més igualitària i més sostenible. I educadora, per a garantir l’educació pública amb una forta inversió no solament en les escoletes, sinó en tot l’àmbit urbà. Perquè la defensa dels drets bàsics impulsa la nostra acció diària. I com un d’eixos drets bàsics és l’habitatge, vam crear eines per a pal·liar la indefensió de les famílies sense recursos davant la lògica neoliberal del mercat i la injustícia i la violència dels desnonaments. També per a pal·liar la pobresa energètica. Sense oblidar que una ciutat dels drets ha de ser-ho para tothom, i d’ací sorgeix “València, ciutat refugi”, amb l’objectiu, per més que li pese a l’Europa fortalesa que els rebutja, d’acollir a les persones que fugen de les guerres i de la fam cercant un futur.
Queda molt per fer encara, però per a València en Comú el camí està molt clar. I ací seguim dos anys després, amb la mateixa il·lusió i amb la mateixa força.