La Diputació de València ha iniciat l'exhumació de la fossa 100 del cementeri de Paterna, on jauen les restes de 25 víctimes del franquisme, en la seua majoria, procedents de la comarca de la Safor i de la ciutat de Xàtiva. L'acte s'ha celebrat aquest dissabte, quan segons els experts, es compleixen 80 anys de la inhumació d'aquest grup de persones, i ha comptat amb la presència de 14 famílies que esperen trobar les restes dels seus familiars represaliats en aquest lloc.
Els familiars dels represaliats han compartit aquest acte amb el diputat provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, representant de la corporació que subvenciona íntegrament aquest projecte d'exhumació i identificació genètica que tracta de recuperar i dignificar la memòria d'aquestes persones, ha informat la corporació provincial en un comunicat. També ha estat present en l'homenatge l'alcalde d'Oliva, David González.
El projecte de la Diputació de València per a la fossa 100 de Paterna començarà aquest dilluns, 4 de novembre, els treballs d'excavació per a extraure les restes d'aquests 25 represaliats, que podrien trobar-se en una saca que es va inhumar el 2 de novembre de 1939, fa hui just 80 anys, segons els estudis de l'historiador valencià Vicent Gavarda, nou col·laborador de l'àrea de Memòria Històrica de la corporació provincial.
Aquestes persones, en la seua immensa majoria agricultors de Gandia, Oliva Piles, Xàtiva, Xeresa i Xeraco, van ser afusellades el 2 de novembre de 1939, i les seues restes es compten entre els 2.200 republicans assassinats pel règim franquista enterrats en fosses comunes del cementeri de Paterna, segons els estudis dels historiadors.
La presidenta de l'associació Fossa 100 de Paterna, Teresa Llopis, ha explicat que "aqueix dia es va afusellar a 28 persones, encara que tres dels cossos, pertanyents a veïns de Gandia, van anar previsiblement traslladats el mateix dia a nínxols individuals del cementeri". La representant dels familiars agraeix a la Diputació la seua implicació en el procés d'exhumació, identificació i posterior inhumació de les restes d'aquests represaliats del conflicte nacional.
La memòria històrica va passar a ser en la passada legislatura una àrea de gestió amb entitat pròpia en la Diputació. El diputat responsable, Ramiro Rivera, ha pres recentment el testimoni d'un departament l'objectiu del qual, en la línia de "recuperar la dignitat de les 3.000 persones afusellades per la seua ideologia política a la província de València, durant i després del conflicte nacional, ha subvencionat l'excavació de més de 10 fosses en els últims 3 anys, amb les restes de 747 víctimes en procés d'identificació en laboratoris de Madrid i València".
En paraules de Rivera, "les institucions públiques tenen la responsabilitat d'ajudar a aquests col·lectius de familiars; es tracta fonamentalment de persones majors que no poden esperar molt de temps per a recuperar les restes dels seus sers estimats després de molts anys intentant-lo sense èxit".
En aquest full de ruta de la Diputació en matèria de memòria històrica, l'àrea que dirigeix Ramiro Rivera, i que compta amb la col·laboració de referents com l'investigador Vicent Gavarda i el coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica a València, Matías Alonso, té previst avançar les ajudes a les associacions de familiars per a evitar que posen diners de les seues butxaques en els projectes d'exhumació i identificació.
Unes altres de les novetats en la gestió del departament són la petició als ajuntaments que incorporen en les memòries dels projectes la fase d'inhumació de les restes trobades i identificades, i una línia d'inversió específica per a arquitectura de la Guerra Civil.