Cada any, el Compte General de la Comunitat Valenciana detalla millores. El passat curs es va tancar amb un balanç negatiu de 840 milions; una xifra que no sembla positiva, però que ve dels 4.543 milions negatius que van deixar els governs del PP, un descens de quasi quatre mil milions. No obstant això, encara que els comptes 'ecopatrimonials' milloren els seus resultats, el deute no deixa de créixer. La Comunitat millora els seus resultats econòmics però, paradoxalment, el deute no deixa de créixer pel llast de l'infrafinançament.
Dilluns passat la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Hisenda, va detallar els últims resultats: la Comunitat aconsegueix els 47.894 milions de deute i es converteix en la més endeutada de l'estat, a més de continuar com la pitjor finançada. Un sistema econòmic que condemna al fet que el deute no deixe de créixer. "Cada xiquet valencià no naix amb un pa davall del braç, naix amb un deute de 9.000 euros", assenyalava Joan Baldoví, representant de Compromís en el Congrés, en la passada campanya. Aqueix deute ha crescut: cada valencià deu uns 9.577 euros.
No obstant això, des dels partits del Botànic es considera gran part d'aqueix deute il·legítim. La majoria d'aquesta suma es va generar en l'anterior etapa popular, per la unió de l'infrafinançament valencià al costat de la corrupció i el balafiament. És per això que el partit valencianista va xifrar, mancant actualitzar-la, en 20.693,2 milions el deute que l'Estat hauria d'assumir; unes sumes que no s'haurien generat amb un "sistema de finançament proporcional" i que permetrà, per tant, tancar en superàvit i pagar la resta del deute.
Dividit entre la població actual, el Govern Central deu a cada valencià, segons els comptes de Compromís, 4.168 euros, una mica menys de la meitat del deute.
En el que portem de 2019, la situació econòmica de la Generalitat ha portat al fet que el deute s'incremente un 1,72%, enfront de la mitjana del 2,42% d'endeutament de totes les comunitats autònomes. Segons indiquen des de Tresoreria, la majoria d'aquest augment és relatiu a "préstecs a curt termini" per a fer front a pagaments i compromisos que, de nou, compromet l'infrafinançament.