Policarpo s’acomiada de l’Escalante amb la demanda d’aconseguir una seu fixa per a créixer

Josep Policarpo ha destacat la qualitat dels professors de l’Escola de Teatre Escalante i els cursos de teatre inclusiu durant les tres últimes temporades del teatre públic

Guardar

Josep Policarpo
Josep Policarpo

Aquest matí, Josep Policarpo, director del Teatre Escalante de València, s’ha acomiadat del públic després que finalitze el seu contracte el pròxim 3 d’agost. Ho ha fet a la seu de la Diputació de València, que gestiona aquest teatre, fent balanç de tres anys on hi ha hagut molt bona acollida per part dels espectadors i espectadores, amb projectes innovadors i sobretot amb la reivindicació d’haver fet una “gran programació” malgrat la necessitat de tindre, d’una vegada, una seu pròpia per a cobrir el dia a dia i les seues necessitats.

Policarpo ha volgut destacar des del primer moment la seua entrada per la via del concurs públic, un exemple de “democràcia” i amb un clar repte de “reformular el model de teatre públic”, que “abans havia estat abandonat i desvirtuat” on, critica, “no hi havia igualtat d’oportunitats, programació de llarg recorregut i falta de transparència en la gestió”. Per aquest motiu, assegura que volia un projecte que donara oportunitats a diferents col·lectius, amb innovació, nous llenguatges i amb un compromís amb l’accent inclusiu i femení.

L’arribada del dramaturg va traduir-se en un nou model que passava de tindre un espectacle per temporada a tres en el mateix període i en l’estrena de 8 projectes de diferents companyies que treballaven per primera vegada amb l’administració pública (La Teta Calva, Pot de Plom, Gabi Ochoa, Otra Danza, El Pont Flotant, Lucas Escobedo, Dacsa Produccions i Crit cia de Teatre), “totes elles amb conviccions artístiques clares i sòlides”.

Així mateix, el director ha volgut destacar projectes que s’han posat en marxa des de 2016, com és el cas de l’Escola de Teatre Escalante, “un departament dels primers a transformar que ha servit per a orientar als professionals i amb un caràcter inclusiu”. Creu que ha sigut tot un “laboratori” perquè ha sigut un espai d’intercanvi: “Hem tingut professors i professores de primera línia nacional, com és el cas de Carles Alfaro, Jordi Casanovas, Carol López, Pedro Casablanc, Adriana Ozores, Isabel Rocatti o Andrés Lima, ja que ells han pogut ajudar a l’alumnat a créixer i els intèrprets han pogut demostrar la vàlua del talent valencià”.

A aquest programa se sumen els cursos de teatre inclusiu, destinats a grups de persones amb diversitat funcional i dones marcades per la violència masclista o en risc d’exclusió per altres motius. Per a Policarpo ha sigut una idea “magnífica” perquè creu que l’equip que l’ha liderat ha tingut “una sensibilitat total” per aquestes persones i, assegura, “ha sigut molt commovedor veure la seua valentia i com ha influït el teatre en la seua vida”.

D’altra banda, ha volgut remarcar que és necessari que el nou govern de la Diputació o d’altres administracions públiques es reunisquen per a solucionar la falta de seu fixa per al Teatre Escalante, una llarga reivindicació que s’ha pogut resoldre amb l’ajuda d’altres institucions i entitats però que no pot continuar d’aquesta manera. “El gran repte era que aquesta falta d’espai fóra el menys perjudicial possible i estic content amb el resultat d’aquestes tres temporades, però cal aconseguir-lo perquè, si no, el projecte es desdibuixa”.

En aquest sentit, ha dit que “políticament s’ha d’assumir aquesta responsabilitat” i ha recordat que tant Vicent Marzà, conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, com Joan Ribó, alcalde de València, s’han manifestat a favor d’ajudar o d’assumir les seues competències: “Si la Diputació es compromet, cal posar els mitjans necessaris i si no és així, pot fer-lo altra administració”. Ha afegit, també, que creu que l’actual govern hauria d’haver fet més esforços per l’Escalante i que en funció dels compromisos del nou govern a nivell econòmic i d’eixa seu, podria presentar-se de nou a la direcció, o no.

Policarpo ha volgut deixar clar que, malgrat tot, s’ha fet “de la necessitat, virtut”, amb un balanç de 690 funcions realitzades amb més del 90% d’ocupació, 148 funcions en gira, 11.903 espectadors i espectadores, 665 alumnes matriculats a l’Escola i un impacte sobre els professionals del sector de 519 persones.

Arxivat a:

Destacats