Les desigualtats socials, la cara B de la Covid-19

Des d’ASACOVID-19 estimen que, en 2021, 8 de cada 10 persones podrien necessitar ajuda psicològica

Guardar

Gent passejant pel barri del Carme de València
Gent passejant pel barri del Carme de València

La pèrdua de treball, els ERTO, la necessitat d'accedir a ajudes socials per a poder seguir avant, però també la por a la pèrdua d'un familiar o a contagiar-nos conformen la cara B del coronavirus. Des de l'Associació d'Afectats per la Covid-19 (ASACOVID-19) tenen clar que, en 2021, seran més visibles les desigualtats socials que ha portat aquest virus: "és la gran xacra que deixarà".

Però, a més, des que es van posar en marxa, de manera completament altruista, també han detectat un augment del nombre de persones que necessiten ajuda psicològica per a tractar l'insomni o la depressió. "És una seqüela de la Covid i, en 2021, 8 de cada 10 persones podrien necessitar ajuda psicològica". Hui, València Extra, parla amb ASACOVID-19.

Com naix ASACOVID-19?

L'associació naix a València, encara que actuem en tota Espanya, dues setmanes després d'aplicar-se l'estat d'alarma per a donar respostes a preguntes dels usuaris. Preguntes molt comunes que teníem tothom i que per desgràcia no s'estaven contestant. Per exemple, gent que tenia bitllets d'avió i no sàvia què fer, gent que tenia familiars seus dins de residències i volia tramitar algun tipus de comunicació amb ells i no podien, o casos de defuncions, ERTO... Al principi, eren, sobretot, situacions molt concretes.

No obstant això, per maig – juny, la gent va començar a parlar de símptomes postcovid, i és quan començàrem a organitzar un departament mèdic, encapçalat per psicòlegs. Perquè aquesta pandèmia, si ens deixarà alguna cosa a curt i mitjà termini, són problemes psicològics com a insomni, depressió... És necessari començar a preparar a la gent per al que ve perquè ja no és només la malaltia o les seqüeles físiques que pot deixar, sinó també les psicològiques derivades, en la majoria dels casos, per la pèrdua d'un familiar, del treball, etc.

Hem parlat de problemes, sobretot psicològics, de quina manera els abordeu des de l'associació?

És cert que, durant la pandèmia, es van crear moltes xarxes de contacte, com Yacovid.com, a través de les que la gent podia oferir o sol·licitar ajuda. A nosaltres, per exemple, ens ha funcionat molt bé la iniciativa 'Ánimo para llevar', que és una secció setmanal que publiquem perquè la gent se senta entesa i escoltada. Amb la Covid, hem notat que la gent volia parlar.

Tot el que fem, el fem de manera completament gratuïta. Llavors, hem creat una xarxa de metges, advocats, psicòlegs, gent de comunicació... que, en la mesura que siga possible, donem una resposta i una solució a les persones, estem fent de mediadors. Hui dia, som 7.000 associats i comptem amb 20 grups de treball. Estem sorpresos de com la gent s'està bolcant. Però, sobretot, volem oferir eines perquè la gent siga capaç d'afrontar les conseqüències que implicarà la Covid perquè calculem que, en 2021, 8 de cada 10 persones anirà al psicòleg.

Quina és l'edat mitjana de les persones que acudeixen a ASACOVID-19?

En ser una plataforma que la gent troba per Internet, la nostra mitjana està des dels 20 anys fins als 55, que no és una població per a res envellida. Trenca una mica la mitjana que ens estan ensenyant.

S'està invisibilitzant tots aquests problemes psicològics que ha portat la Covid?

Més que invisibilitzant, crec que la gent no és conscient que és un derivat de la Covid, però, al final, això és com qualsevol duel. Tu l'interioritzes de manera personal, però quan el parles i veus que el del costat té les mateixes preocupacions, comença a associar-lo a aquesta malaltia. La gent, per desconeixement, o per no saber si era un símptoma, no l'està verbalitzant.

Què és el que més ha afectat la gent? Por al virus, no poder eixir de casa...

El que ens comenten sovint, i és molt repetit, és el problema de la por d'eixir una altra vegada. També, la soledat és molt dolenta i hi ha molta gent que ha tingut un punt d'inflexió, i després tot el derivat de problemes socials. Cal no oblidar que aquesta pandèmia, al cap i a la fi, és un desequilibri social. La gent ha perdut treballs, gent que ingressava en el seu habitatge dos sous ara és un o cap. Ens ha arribat casos de gent que no ha pogut matricular als seus fills en la universitat... Realment, el problema que ara mateix a tothom ens espanta és la pèrdua, posar-me malalt i morir-me, que es muira un familiar... En eixe sentit som més conscients, o almenys deuríem, però a més aquest virus deixarà una gran xacra, que serà les desigualtats socials.

Aleshores, tot apunta al fet que en 2021 totes aquestes desigualtats que comentes seran més visibles...

Exacte. Ara la preocupació és si em podré ajuntar per Nadal, però cal mirar una mica més enllà perquè, en 2021, al·lucinarem amb les dades que eixiran de gent que ha perdut el seu treball, famílies que han hagut de demanar el subsidi, gent que necessita ajuda psicològica... Serà la cara B del virus. I si no ens conscienciem de la importància de complir amb les mesures, arribarà la tercera ona.

Quin missatge llançaries a la societat?

Que cal preocupar-se per estar sa, però no només físicament sinó també mentalment perquè això té les seues conseqüències: el tancament, tornar a la 'normalitat' però amb mascareta, el distanciament físic... Tot això pot generar problemes a nivell anímic. Per això, és important demanar ajuda quan la necessitem. Si estem detectant problemes, millor començar a tractar-los com més prompte millor.
Destacats