Un grup de medicaments que es prescriuen des de fa temps per a tractar la tènia ha inspirat un compost que mostra una doble eficàcia contra la covid-19 en estudis de laboratori, segons una investigació realitzada pel Scripps Research Institute (els Estats Units) que apareix en la revista 'ACS Infectious Disease'.El compost, que forma part d'una classe de molècules denominades 'salicilanilides', es va dissenyar en el laboratori del director de l'Institut Worm de Scripps Research, centrat en les infeccions parasitàries Kim Janda."Se sap des de fa 10 o 15 anys que les salicilanilides funcionen contra uns certs virus", diu Janda. "No obstant això, tendeixen a estar restringides a l'intestí i poden tindre problemes de toxicitat", afig.El compost de Janda supera tots dos problemes, en proves amb ratolins i cèl·lules, actuant com a antiviral i com a medicament antiinflamatori, amb propietats que auguren el seu ús en forma de píndola.Les salicilanilides es van descobrir per primera vegada a Alemanya en la dècada de 1950 i es van utilitzar per a tractar les infeccions per cucs en el bestiar. Hui dia s'utilitzen versions que inclouen el fàrmac niclosamida en animals i humans per a tractar la ténia. També s'han estudiat les seues propietats anticancerígenes i antimicrobianes.
Propietats antivirals
El compost de salicilanilida modificat que va crear Janda era un dels prop de 60 que va construir fa anys per a un altre projecte. Quan el virus SARS-CoV-2 es va convertir en una pandèmia mundial a principis de 2020, sabent que podien tindre propietats antivirals, va començar a analitzar la seua antiga col·lecció, primer en cèl·lules amb col·laboradors de Sorrento Therapeutics i la branca mèdica de la Universitat de Texas (els Estats Units), i més tard, després de veure resultats prometedors, treballant amb l'immunòleg de Scripps Research John Teijaro, que va realitzar estudis amb rosegadors.De tots ells, va destacar un compost. Anomenat simplement "núm. 11", es diferencia dels medicaments comercials contra la ténia en aspectes clau, com la seua capacitat per a traspassar l'intestí i ser absorbit pel torrent sanguini, i sense la preocupant toxicitat."La niclosamida està bàsicament restringida a la via digestiva, i això té sentit, perquè és ací on resideixen els paràsits", diu Janda. "Per aqueixa raó, la simple reutilització del fàrmac per a un tractament contra la COVID seria contraproduent, ja que es vol alguna cosa que siga fàcilment bio disponible, però que no posseïsca la toxicitat sistèmica que té la niclosamida".Al voltant del 80 per cent de la salicilanilida 11 va passar al torrent sanguini, en comparació amb el 10 per cent del fàrmac antiparasitari niclosamida, que ha entrat recentment en els assajos clínics com a tractament de la COVID-19, afirma Janda.Els experiments van demostrar que, de les moltes salicilanilides modificades que havia construït en el seu laboratori, la núm. 11 afectava les infeccions per coronavirus pandèmics de dues maneres. En primer lloc, interferia en la forma en què el virus depositava el seu material genètic en les cèl·lules infectades, un procés anomenat endocitosi. L'endocitosi requereix que el virus forme un paquet de lípids al voltant dels gens virals.El paquet entra en la cèl·lula infectada i es dissol, de manera que la maquinària de construcció de proteïnes de la cèl·lula infectada pot llegir-lo i produir noves còpies virals. El núm. 11, en canvi, sembla impedir la dissolució del paquet."El mecanisme antiviral del compost és la clau", afirma Janda. "Bloqueja el material viral perquè no isca de l'endosoma i es degrade", afig, explicant que aquest procés no permet que es fabriquen noves partícules virals amb tanta facilitat. A més, com actua dins de les cèl·lules i no en els pics virals, les preguntes sobre si funcionaria en les noves variants com a delta i lambda "no són motiu de preocupació", raona."Aquest mecanisme no depén de la proteïna de l'espiga del virus, per la qual cosa aquestes noves variants que sorgeixen no ens relegaran a trobar noves molècules, com ocorre amb les vacunes o els anticossos", afirma Janda.A més, el Núm. 11 va ajudar a calmar la inflamació potencialment tòxica en els animals d'investigació, segons Janda, la qual cosa podria ser important per a tractar la dificultat respiratòria aguda associada a les infeccions per COVID que posen en perill la vida. De fet, va reduir els nivells d'interleucina 6, una proteïna de senyalització que és un factor clau de la inflamació que sol aparéixer en les fases avançades de la COVID-19.Janda valora la seua troballa i recorda que "es necessiten urgentment millors medicaments contra la covid-19, ja que les noves variants altament infeccioses provoquen noves onades de malalties i morts a tot el món".Així, Janda rememora que la salicilanilida núm. 11 es va crear molt abans de la pandèmia. Després de lluitar contra una desagradable infecció bacteriana anomenada 'Clostridioides difficile' fa uns 10 anys, va veure una clara necessitat de millors opcions de tractament.Els ceps multiresistents de 'C. difficile' s'han convertit en una de les principals causes de brots de malalties diarreiques resistents als medicaments en les institucions sanitàries de tot el món, i entre les persones que utilitzen antibiòtics.Com a director de l'Institut Worm, centrat en les infeccions parasitàries, Janda estava molt familiaritzat amb les salicilanilidas i coneixia les seues propietats antimicrobianes. El seu laboratori va crear una "biblioteca" de salicilanilidas modificades, algunes de les quals van mostrar una gran eficàcia contra 'C. difficile', i la col·lecció va ser llicenciada posteriorment per l'empresa farmacèutica Sorrento Therapeutics. Entre elles estava la salicilanilida 11."En realitat, la salicilanilida 11 va quedar relegada a un segon pla en el meu laboratori contra C. difficile perquè no està tan restringida a l'intestí com ens agradaria", afirma Janda. "Però la salicilanilida 11 té un munt de coses realment positives com a potencial terapèutic per a la covid", reitera.
