El Ple de l'Ajuntament ha aprovat hui una moció en defensa del dret civil valencià, i dirigida a aconseguir el reconeixement i la inclusió del dret foral en el context de la Constitució vigent. L'alcalde Joan Ribó ha defés davant del plenari la proposta, que ha tirat avant amb el suport dels grups de Govern (Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú), així com el del Grup Popular.
El Ple ha acordat "manifestar el suport de la competència de la Generalitat Valenciana en matèria de Dret Civil Valencià, tal com està previst en l'Estatut d'Autonomia; i sol·licitar a les Corts valencianes que encapçalen la iniciativa de la reforma de la Constitució per tal que la competència en matèria de dret civil, prevista en l'Estatut tinga cabuda dins de la Constitució".
L'alcalde ha recordat la reforma de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006, que reconeix als valencians la condició de nacionalitat històrica, i que garanteix la competència de la Generalitat valenciana per a legislar sobre el dret civil, "amb la finalitat –ha explicat- d'igualar-nos a la resta de pobles de tradició foral, i acabar amb aquesta injusta discriminació". De fet, són nombroses les autonomies que disposen en l'actualitat de lleis de Dret Civil (Galícia –des de 1963- Aragó -1967- o Catalunya -1960- entre altres).
En virtut del restabliment de la competència després de la reforma estatutària, les Corts han aprovat lleis que, no obstant això, ha lamentat l'alcalde, han sigut objecte de recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern. I són diverses les entitats civils i les institucions valencianes que han demanat la retirada de tals recursos. De fet, s'han aprovat mocions en aquest sentit en més de 155 ajuntaments, així com iniciatives presentades des de Les Corts, el Consell de la Generalitat i les tres Diputacions provincials.
Ribó ha denunciat que "en estos moments, la Comunitat Valenciana només pot legislar en l'àmbit dels costums agraris, quan precisament l'Estatut va voler deliberadament, tant en la redacció de 1982 com en la reforma del 2006, que els valencians tinguérem un dret civil que donara respostes àgils, modernes i pròpies als problemes actuals, i liquidar la injusta discriminació que patim com a poble des de l'abolició dels Furs l'any 1707".
El regidor del Grup Popular Alfonso Novo ha abonat la iniciativa de l'Equip de Govern, encara que ha lamentat que en 2006 determinats partits de la Cambra autonòmica s'abstingueren en la votació de la reforma estatutària, i ha proclamat al PP com "l'únic partit que ha defés i desenvolupat el dret civil, governant o no".
No obstant això, tant Novo com l'alcalde Ribó s'han congratulat de la coincidència en la defensa d'un dret que han considerat "prioritari i fonamental". "És important votar de manera conjunta perquè hi ha assumptes de gran rellevància en què és important avançar junts tota la societat", ha afirmat el primer edil.
INFERIORITAT DE CONDICIONS
Segons ha explicat Joan Ribó, la falta de legislació respecte d'això "deixa a València i a la Comunitat Valenciana en inferioritat de condicions respecte a altres comunitats", i situa a València com a integrant de l'antic Regne de Castilla, sense dret foral, "una cosa que no va ser així", ha matisat l'alcalde, qui ha recordat que el dret civil valencià "ha sigut el millor de tot el territori espanyol, i possiblement, europeu". Alfonso Novo ha afegit que el dret foral de València "és el més antic d'Europa, i va arribar a recopilar més de 5.000 furs".La proposta de l'alcalde no ha comptat, no obstant això, amb el suport del Grup Municipal Ciutadans, el portaveu del qual, Fernando Giner, ha emplaçat el Ple a "esperar a la reforma que ha de donar-se de seguida de la Constitució, ja que ja té quasi 40 anys, i a tractar en eixe moment la inclusió del nostre dret foral". Tal com ha explicat el mateix Giner, aquesta postura es basa en "un sentit pràctic de la realitat". "Estem a favor del dret foral –ha afirmat Giner- però no com es planteja ací, sinó que cal aprofitar el moment de la reforma de la Constitució per a fer-ho".
Per això, el Grup Municipal Ciutadans ha plantejat una esmena al Ple en aquest sentit, que ha sigut rebutjada per l'Equip de Govern i pel PP, els que han tirat endavant la proposta inicialment plantejada.
La decisió del Ple Municipal es comunicarà als grups parlamentaris de les Corts Valencianes i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, així com al president de la Generalitat Valenciana, al president del Govern espanyol, a l'Associació de Juristes Valencians, i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.