Existeix, actualment, una considerable quantitat de persones, de tot tipus i condició i entre les quals m'incloc, que pensem que el canvi vertader de la nostra societat vindrà de la mà del desenvolupament de les nostres institucions i de l'augment de la qualitat d'aquestes, encara que sóc conscient que el concepte de desenvolupament institucional és prou ampli i abstracte per a albergar multitud d'aspectes que poden relacionar-se amb l'objectiu últim d'aquesta reflexió.
Si la nostra democràcia es basa, entre altres coses, en l'assumpció de la separació dels poders de l'Estat, la qual cosa implica el seu funcionament independent, ja comencem a descoratjar-nos amb aquelles actuacions que ens trobem diàriament en els mitjans de comunicació, tant de l'executiu i del legislatiu com del poder judicial.
Fent un diagnòstic resumit de les disfuncionals institucionals de la nostra benvolguda democràcia espanyola, podem trobar-nos amb la flagrant utilització de les institucions de l'Estat de Dret amb finalitats partidistes, la presa de decisions "constitucionalistes" que, sens dubte, van en contra de l'establit en la pròpia Constitució Espanyola, les recompenses immediates, que no en diferit, a jutges, de forma contingent a la prestació dels seus "serveis", el bloqueig legislatiu per a realitzar canvis en la Constitució, així com la utilització dels mateixos Ministeris com a maquinària de cort electoral, entre altres.
Un clar exemple ho tenim pel que fa a la Comunitat Valenciana, l'únic territori amb la renda per càpita per sota de la mitjana nacional que és contribuent net, i amb un dels menors costos autonòmics de la seua administració. Així, registrem un infrafinançament estructural que provoca que no puguem assumir els nostres serveis públics transferits per l'Estat Espanyol. És a dir, els valencians i valencianes no tenim, en la pràctica, els mateixos drets que en altres autonomies, la qual cosa contravé l'article 139.1 de la CE que tant diuen defensar aquests "constitucionalistes".
Aquesta disfuncionalitat, amanida amb un conjunt de mitges veritats i algunes mentides de considerable magnitud, conformen una gran part del nostre panorama polític actual.
Entre les grans mentides que ens podem trobar en aquests moments, cal citar la promoguda per l'Executiu Espanyol sobre el canvi del sistema de finançament de les autonomies, previst i promés per M.Rajoy per a finals de l'any 2017, que acabem de tancar i que, convenientment, ha sigut ajornada sine die per l'artificier econòmic del partit del Govern d'Espanya... el que utilitza el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) com a recurs electoral de primera línia o com a regal dels Reis Mags, en aquests moments, però amb un contundent diferit.
La nostra delicada democràcia no pot permetre's aquest elevat grau de disfuncionalitat institucional: partits governants amb corrupció estructural en les seues files, membres del poder executiu que "es mofen" i menteixen descaradament a les Comunitats Autònomes i, per tant, a la seua ciutadania, una separació de poders cada vegada més en dubte i un llarg etcètera.
No obstant això, la ciutadania ho permet, amb el seu vot, donant carta de naturalesa a la seua pròpia degradació democràtica. Així, tenim el que volem, no el que mereixem.