El decret que regula els usos de les llengües oficials (castellà i valencià) en l'administració valenciana ha arribat al Tribunal Suprem (TS), que ha comunicat l'admissió a tràmit dels recursos de cassació interposats per l'Advocacia de la Generalitat i el sindicat Intersindical Valenciana (Iv) contra l'anul·lació de part substancial de la norma que va decretar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV).
L'alt tribunal valencià va declarar el mes de juliol passat la nul·litat parcial del Decret 61/2017 de la Generalitat Valenciana que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública autonòmica.
D'aquesta manera, estimava en part el recurs interposat per dos diputats del Grup Popular i anul·lava 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d'edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d'aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, així com en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interés públic que depén d'entitats locals.
Els magistrats de la Secció Quarta van validar la resta de la norma la nul·litat íntegra de la qual reclamaven els recurrents, que mantenien que la discriminació positiva a favor del valencià no garantia el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'Administració en la llengua oficial de la seua elecció.
En aquell moment, el Consell ja va anunciar que estudiaria la possibilitat de recórrer la sentència, la qual cosa finalment va fer al "no compartir" els preceptes pels quals la Secció Quarta del TSJCV anul·lava parcialment la norma.
En aquest sentit, des de la Generalitat al·ludien a l'article 4 del Decret --que no s'ha anul·lat--, que estableix que "el valencià és la llengua pròpia de l'Administració de la Generalitat i, com a tal, serà la llengua destacada d'ús normal i general, sense que es puga entendre d'aquesta declaració cap limitació respecte de l'altra llengua oficial", així com que "les referències que es fan a l'ús del valencià en aquest decret s'entenen fets en el sentit esmentat en l'apartat anterior".
"Tots els articles del Decret 61/2017 contemplen la premissa assenyalada a l'article 4 del mateix i, per tant, en cap cas s'exclou una llengua oficial respecte a l'altra. Totes les referències que es detallen al Decret d'usos es fan sense limitar l'ús del castellà en l'administració de la Generalitat", al seu parer.
A l'ésser una sentència no ferma el decret d'usos "ha estat i continua en vigor en tots els seus punts fins que el TS es pronuncie", afigen.
Per part seua, Intersindical --que també ha conegut hui l'acte d'admissió a tràmit del seu recurs-- ha expressat la seua satisfacció i s'ha mostrat convençuda que el Suprem els donarà la raó i declararà vàlid el decret.
Segons assegura aquest sindicat en un comunicat, el TS cita explícitament com a objecte que ha de resoldre que "la qüestió que té interés cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència és si, ateses les circumstàncies del cas i la normativa que es predica infringida, resulta ajustada a dret l'anul·lació de la disposició de caràcter general objecte de 'litigi', en concret, si és necessària la traducció a aquelles comunitats autònomes que comparteixen el mateix sistema lingüístic".
Intersindical argumenta que el TSJCV "ha dictat sentències contra la seua pròpia jurisprudència consolidada des de 2005 on s'admet que valencià i català són dues denominacions d'una mateixa llengua i que això està d'acord amb la legislació vigent, o més greu encara, que amb aquestes sentències es vulnera la jurisprudència del Tribunal Constitucional fixada des de la sentència 75/1997 de 21 d'abril, o la del mateix Tribunal Suprem".
"MÉS POLÍTIQUES QUE JURÍDIQUES"
"Uns fets que a parer nostre, posen en evidència la falta de rigor jurídic d'aquestes sentències que en el seu moment ja qualifiquem de polítiques més que jurídiques", asseveren.En aquesta línia, el sindicat critica "l'ús partidista de la llengua que va fer en el seu moment el govern del PP, que va usar a l'Advocacia de l'Estat per a recórrer contra el decret, com també els seus mateixos diputats en Les Corts o dues entitats afins".
Es tracta, creuen, d'"una política que contínua utilitzant encara tota la dreta valenciana en contra dels drets lingüístics dels valencians i les valencianes, que vol ciutadans incompetents i incapaços per a expressar-se en una de les dues llengües oficials i una administració monolingüe, només en castellà".