Quan no es pot combatre el fons, anem a la forma i si no podem, desvirtuem i difamem, que alguna cosa sempre queda.Eixa és la sensació que tinc davant certs debats, propugnats per qui està desballestat i mort políticament (PP) i alguns mitjans més o menys afins que li ballen la trompa.
De forma reiterativa se’m critica què des de cultura de la Diputació “se ha excluido”, “se ha vetado” “se deja fuera” a Lo Rat Penat de subvencions, sense informar que la pròpia institució de Lo Rat Penat fa pública la seua no acceptació d’una de les condicions per ser adjudicatària d’ajudes, com és complir la legalitat en matèria lingüística a l’ampar de l’Estatut i l’AVL.
També per exemple que “se han comprado 200 ejemplares de un libro disco de Ramon Llull a 72€ unitat cuando su valor de compra per internet és de 38€” en vegada d’informar de la realitat, que es pagaren eixos diners; pels 200 llibre-disc, per un concert de presentació i per la publicitat del suport de la Diputació en l’edició del llibre i en tots els concerts que es realitzaren, no sols per l’objecte en si.
Un altra, que com a Diputat he contractat amb una empresa del meu poble la confecció d’una agenda per valor de 11.150€ (2000 exemplars). Sí, però no es recorda que és una empresa que treballa habitualment amb la Diputació (més de 20 anys) i que no és l’única (més de 17 impremtes treballen habitualment amb l’Àrea de Cultura) i que després de demanar pressupostos, s’adjudicà rebaixant el valor de l’agenda de 15,80 € a 5,57€ respecte èpoques anteriors populars.
Així podríem posar molts exemples que es tancarien en l’últim ocorregut estos dies. Se m’acusa de fraccionar contractes, quan el diputat que subscriu el que feu fou: a l’observar com s’havia estat funcionant des de l’inauguració del MUVIM i veient l’import del servei, ordenar que es fera per concurs i adjudicació pública, cosa que no s’havia fet mai i que ja està funcionant.
Després, com s’ha demostrat, tot queda en res quan es veu la realitat, però l’empremta digital de les primeres denúncies, queda. Això és el que entenen alguns per fer política.
En altres territoris, els populars estarien debatent si les ajudes singulars que hem reduït és convenient o no, sí cal incentivar determinades polítiques culturals o no, però això és política madura, de nivell, que alguns han perdut i dubte que recuperen.
@Rius_Xavier