'Cultura Online' del Consorci de Museus convida a reivindicar la diversitat com a sinònim d'igualtat

Les propostes ofereixen l'oportunitat d'acostar-se a nous gèneres audiovisuals, alguns d'ells recolzats en la música, com el 'Confinment Rap' de Graham Bell, el kabaret de ideadestroyingmuros o la unió de la il·lustració d'Elías Taño amb la música de les valencianes Maluks

Guardar

20.11.02_Cultura_Online_ideadestroyingmuros
20.11.02_Cultura_Online_ideadestroyingmuros

El projecte 'Cultura Online' del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana s'endinsa aquesta setmana en les propostes reunides sota l'eix 'Més enllà del gènere. Dissidència sexual. Igualtat = diversitat'.

Aquests projectes busquen la visibilització de realitats i identitats ocultes per un històric i normatiu confinament. Relats i retrats descosificats. Focus que apunten sobre la desigualtat, sobre els aspectes encara imperceptibles de la violència quotidiana, de l'ús del llenguatge i dels seus nexes pejoratius. Dissidència sexual. Dissidència de gènere. Fronteres, codis i adscripcions que es dilueixen obrint el pla i la mirada des de la diversitat.

Segons el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont "aquests projectes són una mostra del nombrós elenc d'artistes que en totes les manifestacions possibles de la cultura advoquen per la diversitat com a sinònim d'igualtat, des del rebuig a la violència".

Les propostes ofereixen l'oportunitat d'acostar-se a nous gèneres audiovisuals alguns dels quals es recolzen en la música com el 'Confinment Rap' de Graham Bell Tornado, el kabaret de ideadestroyingmuros o la unió de la il·lustració d'Elías Taño amb la música de les valencianes Maluks.

La proposta arranca amb el rap del confinament de Graham Bell Tornado, artista transgènere que en Confinment Rap empra el llenguatge d'un videoclip per a relacionar el confinament per la Covid-19 amb la situació de les persones racializadas, lxs queers i les dones. La utilització d'una forma popular com el rap permet presentar un discurs polític de manera directa i entretinguda. El vídeo també és una reflexió i anàlisi de la seua trajectòria com a artista i els llenguatges que ha utilitzat al llarg dels anys per a representar les restriccions imposades sobre persones trans.

'Per què no t'arregles?' de Gema González López és un al·legat a favor del dret de les dones a no ser ni estar boniques. El confinament va ser per a l'artista una ocasió per a restar importància a la bellesa reflectint un moment en el qual no existeix la pressió d'estar pendents de l'aparença, només de la seua comoditat. El projecte desmenteix la imatgeria estesa en publicitat i mitjans sobre com és la intimitat de les dones en la llar. "Ja és hora de restar-li importància al mite i situar en el centre de la discussió altres valors que ens permeten recuperar la nostra autonomia i autoestima" ha assenyalat la creadora.

'Esborrany battonz kabaret', el documental de ideadestroyingmuros, presenta un arxiu viu del que ha sigut l'experiència del kabaret realitzat per armsidea entre 2012 i 2015, i com aquesta experiència dialoga amb el present. Es tracta d'una interpretació crítica i autocrítica cap al feminisme blanc hegemònic en el qual ens hem format. El nom esborrador indica el procés obert que va permetre modificar en cada presentació escènica el text, gràcies a les experiències viscudes al llarg del territori espanyol i italià.

El projecte 'La cinta de Moebius del feminisme: art amb etiquetes i etiquetes amb art' parteix de l'art com a element de resistència i subversió vinculat a algunes etiquetes mobilitzadores de l'agenda feminista. Les etiquetes, com a etiquetes concises, tenen el poder de nomenar en poques paraules allò que resulta d'imminent necessitat transformar. El projecte s'ha desenvolupat a partir de les produccions de dones integrants del col·lectiu MAV-ACV (Nieves Alberola Crespo, Art al Quadrat, Juana María Balsalobre, Màriam Calduch-Ferreres, Victoria Cano, Mara Carver, Maribel Domènech, Fotolateras, Julia Galán, Irene Gras, María José Gurbindo, Cristina Guzmán Traver, Inma Liñana, Antonia Martínez Gosálbez, Mau Monleón, Pamen Pereira, María Ángeles Pérez, Manola Roig, Silvia Sempere, Rosalía Torrent, María Isabel Vera Muñoz i Sonia Reverter).

El desig d'una xiqueta de ballar tango amb una altra dona és eix d'aquest projecte que dona sentit a un curtmetratge sobre l'autobiografia de l'artista, Anna Maria Staiano, basada en la seua diversitat sexual i de gènere. 'Solitaire' documenta les dificultats de créixer i construir una identitat pròpia com una xiqueta queer en la societat heteronormativa i tradicional de Nàpols en els anys setanta.

'LES olimpíades' d'Alejandra de la Torre és un projecte centrat en donar la visibilitat que mai van tindre tantes dones en el món de l'esport com Margot Moles o Enriqueta Basilio. Com en molts altres camps al llarg de tota la història, els assoliments de moltes dones mai es van valorar com el dels seus companys homes, acabant totes elles en l'oblit.

'Bestiari' és un projecte d'investigació i creació fotogràfica que la creadora Maria Gabriela Rivera ve desenvolupant des de fa 7 anys i que s'instaura com una reflexió crítica entorn de l'ús del llenguatge, la violència quotidiana, i els seus nexes pejoratius amb l'animalitat en femení. Bestiari són autoretrats i retrats on l'autora elabora màscares a mesura amb matèria orgànica, donant-los vida a diverses criatures, verbalitzades en paraules utilitzades en el llenguatge quotidià per a denigrar a les dones com a gossa, rabosa, truja, escurçó, mosca morta, harpia, etc.

'Café Cantant' de José Torres Vicente és una videodansa flamenca que recrea els inicis de la professionalització i exhibició pública del flamenc des d'una perspectiva de gènere. La filmació de Pastora Galván ballant a l'interior d'un peep xou és una reinterpretació d'aquells cabarets ibèrics on una cama mal coberta, un muscle nu o la possibilitat d'una posterior alternació dirigien l'atracció del client. L'escenari funciona com una presó on el voyeur, des de la seua cel·la, examina els moviments de la balladora.

L'il·lustrador Elías Taño uneix les seues creacions a les del grup de "danse hall' Maluks. 'Contra l'oblit' reivindica el paper de les dones en la lluita contra totes les injustícies. A partir del conegut case de «Les bruixes de la nit», les aviadores soviètiques que van sembrar el pànic entre les files nazis en la II Guerra Mundial, Elias Taño i la música de Maluks cerca un acostament a aqueixa lluita antifeixista en el present, actualitzant aqueix discurs de lluita i rebel·lia contra els discursos d'odi que es propaguen hui dia en l'imperi de les fake news, la postveritat i el capitalisme líquid.

Amb aquests projectes el Consorci de Museus convida a acostar-se a la cultura digital i descobrir nous gèneres audiovisuals, des de casa, a través de la plataforma https://culturaonline.consorcimuseus.gva.es o visitant el Centre del Carme i interactuant amb les peces a través del dispositiu de cultura segura SCR (Safe Culture Revolution).

Cultura Online' reuneix els 100 projectes seleccionats en la convocatòria #CMCVaCasa del Consorci de Museus amb l'objectiu de fer costat al sector de les arts visuals i fer front a l'efecte de paralització d'activitat cultural per la COVID-19.

Destacats