La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, projecta, el dimecres 16 de juny, a les 18 hores, en la Filmoteca de València, ‘La ballata del boia’, la versió italiana d’‘El verdugo’ (1963), de Luis García Berlanga.La pel·lícula es projecta en sessió única i en versió original en italià amb subtítols en valencià. Serà presentada al públic de la sala Berlanga de la Filmoteca de València pel crític Daniel Gascó.El col·loqui de presentació i la projecció de la versió italiana del clàssic de Berlanga en la Filmoteca de València s'emmarquen dins de les activitats commemoratives de l'Any Berlanga, promogudes per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat .‘El verdugo’ (1963) de Luis García Berlanga és un dels grans clàssics del cinema europeu i està considerada com la millor pel·lícula de la història del cinema espanyol per gran part de la crítica cinematogràfica especialitzada.Fa tres anys, Daniel Gascó i el cineasta Santiago Aguilar van traduir al castellà el subtitulat de la versió italiana, que ara es projecta amb subtítols en valencià.
Una coproducció amb Itàlia
‘El verdugo’ va ser una coproducció amb Itàlia entre Naga Films de Madrid i Ze braFilms de Roma, que va comptar amb excel·lents professionals italians, com el director de fotografia Tonino Delli Colli i els actors Nino Manfredi i Guido Alberti. Amb argument i guió de Luis García Berlanga i Rafael Azcona, també amb la col·laboració del guionista italià Ennio Flaiano.Sobre els atractius de veure ‘La ballata del boia’, el crític Daniel Gascó assenyala" Quines sorpreses ofereix la còpia italiana d’‘El verdugo’? El plaer de gaudir el seu doblatge invers, és a dir, sentir doblat tot el seu elenc excepte el protagonista, Nino Manfredi, i el director de la presó, Guido Alberti. Descobrir un pla amb Pepe Isbert que no figura en la versió original espanyola. I, en definitiva, conéixer la versió d’Ennio Flaiano".Gascó assenyala també que "el guionista italià va afegir lirisme al seu títol, ‘La balada del botxí’ (La ballata del boia’), va cometre l'error d'introduir una veu en off en el seu pla-seqüència més llegendari i va tindre l'encert enorme de millorar el final del guió original d’Azcona i Berlanga, que mai es va rodar per ser psicològicament inconsistent".‘El verdugo’ conta la història de l'empleat d'una funerària (Nino Manfredi) que es veu obligat a casar-se amb la filla (Emma Penella) d'un ancià botxí (José Isbert). Per la seua manca de mitjans i d'habitatge, el jove es veu obligat a exercir el mateix ofici que el seu sogre. Prompte rep l'ordre d'executar una pena capital.Inspirat en l'execució real de l’‘emmetzinadora de València’, ‘El verdugo’ és un dur al·legat contra la pena de mort, en forma de comèdia costumista, realitzat poc després que el franquisme executara el comunista Julián Grimau i poc abans que fera el mateix amb els anarquistes Francisco Granados i Joaquín Delgado.Després de veure-la a la seua sala de cinema del Pardo, Franco va titllar el director valencià de ser alguna cosa pitjor que un comunista: ‘un mal espanyol’.El seu repartiment compta amb excel·lents actors de comèdia entre els quals figuren José Luis López Vázquez, María Luisa Ponte, María Isbert, Julia Caba Alba, Antonio Ferrandis, Lola Gaos, Alfredo Landa, José Sazatornil, Agustín González, Chus Lampreave, José Luis Coll o Manuel Alexandre.Per tractar-se d'una coproducció amb Itàlia, el protagonista de la pel·lícula va ser Nino Manfredi, encara que originalment Berlanga i Azcona havien pensat aqueix paper per a José Luis López Vázquez, que va haver d'acontentar-se amb interpretar un sastre germà de José Luis, el personatge encarnat per Manfredi.En el seu moment, ‘El verdugo’ va obtindre el Premi de la crítica en el Festival de Venècia; el Premi de la crítica soviètica en el Festival de Moscou; el Premi a la millor actriu del Sindicat Nacional de l'Espectacle per a Emma Penella; el Premi al millor argument i guió original del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics; el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula; i el Premi de l'Humor Negre de l'Acadèmia d'Humor Francesa.Malgrat els reconeixements internacionals, Alfredo Sánchez Bella, ambaixador d'Espanya a Itàlia, va qualificar la cinta com "un dels més impressionants libels que mai s'han fet contra Espanya", la qual cosa va provocar nombrosos talls en el seu metratge abans de la seua estrena comercial.
