Blanca San Segundo, Susana Polo, Carlos López-Sáez de Riba i Jesús Bermejo són les quatre persones amb síndrome de Down que, ara com ara, formen part de les llistes electorals per als comicis municipals del pròxim 26 de maig a Godella (València), Murcia, Sevilla i Càceres, respectivament. Tots afronten amb "il·lusió" aquest repte i així ho compten en una entrevista amb Europa Press.
Els quatre tenen a Ángela Ballester com a exemple que la participació política de les persones amb discapacitat intel·lectual és possible. Aquesta val·lisoletana, auxiliar administrativa de la Regidoria de Benestar de Valladolid, va aconseguir, als seus 30 anys, ser la primera edil amb trisomia 21 a Espanya i a Europa.
Seguint el seu deixant, es troba Blanca San Segundo, que està a punt d'aconseguir el títol de grau universitari de Teràpia Ocupacional, sense suports ni adaptació curricular. Treballa en una escola infantil inclusiva, on atén els alumnes amb discapacitat, i se situa en el lloc 8 de les llistes de Ciutadans per a l'Ajuntament de Godella (València).
Segons compte en una entrevista amb Europa Press, una amiga li va proposar integrar-se en la candidatura de la formació taronja i li va semblar una "oportunitat": "Que una persona amb discapacitat puga defensar les seues idees, i que aquestes arriben a la política municipal, és molt important".
"TENIM MÉS EMPATIA"
Aquesta jove defensa amb orgull que "mai" li han regalat res i que tot ho ha aconseguit "a base d'esforç i de constància", uns valors que vol traslladar a l'àmbit del públic. Està convençuda, a més, que l'"empatia" de les persones amb discapacitat intel·lectual és una qualitat "necessària" en política: "Sempre cal posar-se en el lloc de l'altre"."Quan he donat xarrades sobre educació inclusiva o drets de les persones amb discapacitat, m'ha fet ràbia que no hi haguera cap polític entre el públic escoltant-me", admet aquesta jove de 29 anys, per a qui, precisament, la promoció de l'educació inclusiva és un dels assumptes "més importants" i pels quals barallarà si aconsegueix ser edil.
També lluitarà per l'accessibilitat universal, la participació política del col·lectiu de persones amb discapacitat, la defensa del dret a una ocupació digna, "amb els suports necessaris", i, sobretot, pel compliment de la Convenció de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per Espanya fa més d'una dècada.
La sensibilització sobre els temes relacionats amb la discapacitat és un altre assumpte que li inquieta. Al seu judici, "és important que la societat sàpia que les persones amb discapacitat intel·lectual no estem malaltes". "La gent ho confon i no és el mateix", sosté San Segundo, que admet que ella ha tingut "sort" perquè no s'ha sentit discriminada en el seu entorn, ni en el treball ni en la Universitat.
Encara que aconseguisca un lloc a l'Ajuntament de Godella, no pensa deixar el seu ús a l'escola infantil: "M'encanta el meu treball, tinc un sou digne i la meua meta és ser independent i autònoma".
"APORTEM TRANQUIL·LITAT, SENSATESA I FRESCOR"
També en el lloc 16, però en la llista del PP per a l'Ajuntament de Càceres, es troba Jesús Bermejo. La llavors alcaldessa d'aquesta ciutat, Elena Nevado, es va presentar a la seua casa per a proposar-li la candidatura, que va aprofitar per a anunciar el Dia Internacional de la Síndrome de Down, el 21 de març. Aquesta proposta la va mantenir el nou candidat 'popular' a l'alcaldia, Rafael Moreno."Als meus germans Maria José i Francisco Javier els agrada que em presente. A la meua mare, Llavor, regular, i al meu pare, José María, no tant. Dels altres, com en 'botica', uns sí i un altre no", sosté Jesús, que podria entrar com a edil en el consistori cacereny si el seu partit igualara els resultats dels comicis de 2011.
Li interessa la política, però, sobretot, li agrada "estar pendent de les coses que passen". Creu, als seus 39 anys, que la presència de persones amb síndrome de Down pot aportar a l'àmbit municipal "més tranquil·litat, sensatesa i menys enutjos".
La primera mesura que li agradaria que es posara en marxa a Càceres té a veure amb els joves, per als quals reclama "més llocs d'esplai i menys punts de venda d'alcohol". També aposta perquè l'Ajuntament "done els pisos que estan buits" per a fer una residència de majors.
L'Ajuntament de Sevilla també podria incorporar després del 26 de maig a un altre jove amb trisomia 21. Es tracta de Carlos López-Sáez de Riba, de 23 anys, que va com a independent en la llista dels 'populars'. El candidat Beltrán Pérez li ho va proposar el març passat i no el va dubtar.
"Estic molt content i il·lusionat, tinc ganes de treballar per a Sevilla. Vull que la meua ciutat siga pionera a treballar amb persones amb discapacitat i que de debò tinguem veu i vot", defensa. A més, afirma que la seua família i amics estan "molt orgullosos" d'ell i que "tots" li votaran.
Aquest jove de 23 anys, titulat en Hostaleria, que ja forma part de la plantilla de l'Hotel Barceló Renaixement de la capital sevillana, defensa que les persones com ell poden aportar "molt més del que la gent es cree", com a "frescor i un punt de vista diferent".
Per part seua, Susana Polo, de 39 anys, té experiència en l'àmbit públic, ja que treballa als matins com a ordenança en la Conselleria de Foment de la Regió de Múrcia. Creu que aquesta ha sigut la causa per la qual li han oferit formar part de les llistes del PP, en la qual ocupa el lloc 19.
Està convençuda que, si aconsegueix ser regidor, se centrarà en "representar" a les persones amb discapacitat i a lluitar pels drets d'aquest col·lectiu a la seua ciutat. A més, compta amb el "suport" de la seua família i amics per a aconseguir aquest 'somni' per al qual es veu "preparada".
"NORMALITAT EN EL SEU SENTIT MÉS NOBLE"
El gerent de Down Espanya, Agustín Matía, celebra que existisca aquests quatre casos de persones amb discapacitat intel·lectual, disposades a representar a la ciutadania, perquè reflecteixen "normalitat en el sentit més noble de la paraula", segons indica en declaracions a Europa Press.No obstant això, demana als partits polítics que la decisió d'incorporar a persones amb Síndrome de Down en les seues llistes "no siga una cosa merament cosmètica i d'imatge" i apunta que, perquè aquests joves puguen desenvolupar adequadament la seua comesa política, les formacions han de fer un "bon un treball de suport".
En aquest sentit, subratlla la necessitat d'adaptar els materials electorals i tota la informació municipal perquè siguen accessibles, no solament als candidats amb discapacitat de les seues llistes, sinó també a la resta de la ciutadania. "Si es planteja d'aquesta manera, es tracta d'una tasca d'aprenentatge per a tots els grups polítics municipals", afig.
Per a Matía, 2019 és un any "simbòlic" quant a la participació política de les persones amb discapacitat intel·lectual, gràcies a la reforma de la Llei electoral, que atorga el dret de sufragi a les persones incapacitades judicialment, que ha permés votar a 100.000 persones que fins ara no podien fer-ho, però també perquè és l'any amb més candidats a edils amb síndrome de Down.