La crisi sanitària global deslligada pel coronavirus Covid-19 ha provocat un ajornament històric de les Falles de València, que només havien sigut paralitzades anteriorment per conflictes bèl·lics i una taxa en el segle XIX.
En aquesta ocasió, les populars festes valencianes --igual que les de la Magdalena a Castelló-- es retarden sine die fins que la situació sanitària faça possible la seua celebració, segons ha anunciat el president de la Generalitat, Ximo Puig.
La mesura --que es pren a les portes de la 'plantà' dels monuments i "per responsabilitat i pensant en l'interés general", segons ha remarcat Puig-- és històrica, ja que les Falles han tingut continuïtat al llarg de tota la seua història, des de les primeres 'plantàs' del segle XVIII, amb quatre úniques excepcions.
En concret, per estar el país immers en guerres, la de Cuba de 1896 i la Civil, i una més per motius econòmics, quan la pujada a 60 pessetes de l'impost municipal en 1886 pel muntatge al carrer va portar a les comissions, de manera individual, a no ocupar la via pública.
Les dades són de Javier Mozas, delegat de la Delegació de Documentació (Arxiu, censos i biblioteca) de la Junta Central Fallera de València, l'òrgan rector de les festes josefines, que tenen el seu origen en materials combustibles que rebien el nom de Falles i es cremaven al vespre de la vespra de San José.
"Des de l'oficialitat s'han suspés les Falles en quatre ocasions", descriu Mosses, que es remunta al 16 de març de 1896 quan, en plena guerra de Cuba, el Governador Civil de València va decidir suspendre-les "per estat de guerra, per si de cas passava alguna cosa".
El representant de la JCF, que desconeix quina és la situació que es va generar amb altres celebracions a Espanya, explica que en haver-se decidit dos dies abans de la festivitat, va haver-hi monuments fallers que es van guardar per a ser 'plantats' a l'any següent.
En total, serien una o dues, comenta, ja que ho ha pogut comprovar perquè existeixen els esbossos. En tot cas, apunta que, en aquelles dates, es plantaven poques falles, no més de deu cada any.
La següent ocasió va ser davant la Guerra Civil espanyola i es va prolongar durant 1937, 1938 i 1939, ja que la contesa va acabar a València el 30 de març. Per estat de guerra, es van prohibir totes les manifestacions festives per perillositat per a la població.
DE MANERA ININTERROMPUDA DES DE 1940
A partir de 1940, s'han celebrat de manera ininterrompuda fins a l'actualitat, a la qual s'ha arribat amb 764 monuments fallers, grans i infantils de 382 comissions falleres integrades en la Junta Central Fallera (JFC) de València, entre elles totes les de la capital valenciana i les de Mislata, Quart de Poblet, Xirivella i Burjassot, localitats de la seua àrea metropolitana.Mosses recorda un cinqué cas en el qual no van eixir els monuments al carrer, anterior encara, i no va ser per ordre de l'autoritat sinó per decisió de les pròpies comissions falleres que van rebutjar plantar davant la pujada de l'impost municipal per fer-lo.
"Antigament demanaves permís per a plantar al carrer o no, encara que no totes demanaven tots els anys. Va haver-hi un en el qual es va augmentar l'impost municipal per a plantar, es va pujar a 60 pessetes en 1886 i totes les falles, no de comú acord, sinó de manera independent, no van demanar permís per a plantar. I no va haver-hi", relata.
L'única excepció d'aqueix exercici va ser la 'plantà' de dos monuments "a l'interior d'edificis públics, per tant, no al carrer i per als propis asilats: la casa de la beneficència i el col·legi de la misericòrdia" i com a festes privades.