València és un poble amb tradició pirotècnica. Cada estiu, gran quantitat de festivitats amb foc plena la ciutat, i els seus voltants, de llum i festa. Les lluites de coets entre festers, també conegudes com 'cordaes', són una de les celebracions més característiques de València; Paterna, per part seua, realitza la major 'cordà' de tota la Comunitat Valenciana.
EN QUÈ CONSISTEIX?
La matinada del 25 al 26 d'agost, a la 1.30, els tiradors, dirigits pel Coeter Major, cremen un total de 55.000 coets (xifra que augmenta cada any), amb una intensitat de 2.000 coets per minut. Aquests estan penjats en una corda però, a més, tant els tiradors professionals com els afeccionats poden disparar coets en un espai habilitat.En altres localitats, els coets, a part de ser utilitzats en les cordaes, també s'usen com a element processional. Són els casos de Quart de Poblet i Burjassot, on se serveixen d'ell per a acompanyar a la imatge del seu sant patró. Respectivament, el nom de les festivitats en cada municipi, els quals, com Paterna, destaquen per les seues festes de foc, són la Passejà de Sant Onofre, celebrades el dissabte que precedeix al primer diumenge de setembre, i la Pujà de Sant Roc, el 16 d'agost.
La cordà de Paterna pot arribar a tindre una durada d'uns 25 minuts en total, depenent de la quantitat de coets, ja que, en les últimes edicions ja passen de 70.000 coets.
ORIGEN DE LA CORDÀ DE PATERNA
A la fi del segle XIX, un grup d'amics valencians es va reunir la nit de l'últim diumenge d'agost al voltant de la taula per a sopar al carrer i passar una bona estona. Així doncs, la tranquil·la vetlada va acabar amb una "batalla de coets", que acabe donant origen a una de les festes més famoses de tota la Comunitat Valenciana: l'emblemàtica cordà.Desenvolupada des del seu origen al Carrer Major, aquesta festivitat que sempre sol reunir un gran nombre de visitants i que, a més, marca el final de les Festes Majors de Paterna, en honor al Crist de la Fe, van ser declarades Festa d'Interés Turístic Nacional en 2017.