L'alcalde de València, Joan Ribó, ha assegurat que per part de l'Ajuntament ja està totalment preparat el Servici de Procediment Sancionador que assumirà les competències en aquesta matèria només que la Generalitat ho autoritze. Es tracta d'una antiga reivindicació municipal, l'objectiu de la qual és que siga el Consistori qui gestione les sancions greus i molt greus.
Tal com ha afirmat Ribó en relació a aquestes sancions, que fins ara no es tramitaven, «a València la convivència s'ha de respectar». D'aquesta manera, es continuarà la tasca que ja s'ha assumit amb el conegut com conveni de multes, que fins al mes de setembre passat, aquest conveni ha permés ingressar un total de 4.600.000 euros pel pagament i recaptació d'aquestes multes que, fins ara, tampoc s'obtenien a les persones no empadronades a València.
L'alcalde Joan Ribó ha dedicat bona part de la seua intervenció en el Debat sobre l'estat de la ciutat a descriure l'evolució de les dades econòmiques del mandat que ha qualificat de «positives i esperançadores». Una de les principals fites d'aquest període ha sigut la reducció del deute municipal: en tres anys s'ha aconseguit rebaixar l'endeutament municipal a la meitat de la xifra màxima a la qual va arribar l'anterior govern (en maig de 2012 el deute es xifrava en 1.050 milions, amb un percentatge del 150%; mentre que el deute previst per a finals d'aquest 2018 serà de 446 milions d'euros, la qual cosa suposa un índex del 52,78% respecte als ingressos líquids).
71% MÉS D'EXECUCIÓ D'INVERSIONS QUE EN EL MANDAT ANTERIOR
Aquestes dades es complementen amb els referits a l'execució de les inversions durant el mandat, que han sigut un 71% majors que en el període de Govern anterior. Tal com ha subratllat l'alcalde, durant els tres anys del Govern de la Nau, la mitjana d'execució d'inversions ha sigut de 84 milions d'euros per any, en contrast amb els 49 milions per any de mitjana del mandat anterior. En efecte, l'execució pressupostària de 2012 es va situar en 59 milions; en 2013, 35 milions; i en 2014, 53 milions. Mentre que en els últims tres anys, l'execució ha crescut fins als 89 milions d'euros de 2016, i els 79 del passat exercici, 2017.En paral·lel a aquesta tendència, les inversions municipals s'han incrementat en un 71% respecte al mandat anterior. La mitjana d'inversió s'ha situat en 84 milions d'euros (en contrast amb els 49 milions del període 2012-2014). Tal com ha explicat l'alcalde, les directrius en política econòmica s'han basat en el sanejament dels comptes municipals, i en la promoció de l'ocupació i la lluita contra l'atur. Per això, ha subratllat el primer edil, «el pressupost per a polítiques actives de promoció laboral de 2017 va ser de 19,5 milions d'euros, és a dir, un 204% més que en 2015». Durant els tres anys de mandat, l'Ajuntament ha contractat més de 1.400 persones de difícil ocupabilitat (joves i majors de 55 anys) gràcies als programes europeus en coordinació amb la Generalitat. A més, en el mateix període l'Ajuntament ha format a prop de 10.000 persones.
RESULTATS POSITIUS PER A LA MARINA I FIRA VALÈNCIA
Durant la seua intervenció davant la Corporació Municipal, Joan Ribó ha avançat les «bones expectatives» de dos instruments principals per a la projecció econòmica de la ciutat, que fins ara han travessat situacions «d'absolut desordre i de paralització, respectivament: Fira València i la Marina de València». En el primer cas, Ribó ha definit la seua evolució en aquests tres anys com «el pas del desastre a la responsabilitat», i ha assegurat que la centenària entitat «ha recuperat la seua imatge, que mai hauria d'haver perdut». Quant a la Marina, «la seua situació ha canviat: des del deute milionari i el baix nivell de funcionament que tenia en 2015, hui podem parlar de resultats positius (descomptant els pagaments que és necessari afrontar des del Govern Central)», ha afirmat l'alcalde. El primer edil ha recordat que aquest espai precisament s'està promocionant, juntament amb Las Naves, com els dos centres d'innovació més importants de València.En aquest context, Ribó s'ha detingut també en el sector turístic, «la major font d'ocupació de la ciutat», i que experimenta un «notable creixement, que no és una casualitat –ha assegurat- sinó fruit d'un treball programat que està donant resultats». L'alcalde s'ha referit a alguns dels problemes que planteja el moment actual, com el cas dels apartaments turístics, i ha afirmat que «fa falta la implicació de l'administració autonòmica, que és la competent i amb la qual l'Ajuntament col·laborarà en tot moment per a posar fre a una situació que ja es viu als barris de Russafa i Ciutat Vella, i que podria començar a ocórrer al Cabanyal». Així mateix, ha avançat que de seguida l'Ajuntament espera tindre les competències per a regular els preus del lloguer en determinades zones, «amb uns màxims que facen raonable la vida en barris com per exemple Benimaclet, que ha vist augmentar els preus de manera molt accelerada en els últims temps».
LES OBRES DEL MERCAT DE VELL PER AL PRIMER SEMESTRE DE 2019
L'alcalde ha completat el seu recorregut per les accions d'impuls a l'activitat econòmica i l'ocupació, assenyalant iniciatives com les obres d'habilitació del Mercat de Vell, que començaran en el primer semestre de 2019, segons ha anunciat. O la reparació de la pescateria i baixos del Mercat de Russafa, que s'uneix a les reformes dels mercats de Benicalap, Castella i Cabanyal, i que arrancarà la setmana que ve.D'altra banda, ha ressaltat l'alcalde, durant aquest mandat es convoquen també 73 places de policia i 29 de bombers, dades que contrasten amb els dels últims 10 anys de l'anterior Govern, en els quals no es va convocar ni una sola plaça. L'alcalde ha conclòs subratllant la seua aposta per continuar en el «canvi de rumb de l'administració municipal del segle XIX al XXI, amb l'objectiu d'aconseguir una administració àgil, professionalitzada, i de servei públic».