La Generalitat s'ha proposat invertir 2.200 milions d'euros en política d'habitatge fins a 2030 amb l'objectiu, entre altres, d'ampliar en 35.000 immobles el parc públic i rehabilitar l'existent de manera biohabitable i sostenible.
Aquesta és una de les premisses del Pla Hàbitat 20-30, les línies principals del qual ha presentat el vicepresident i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, qui ha "posat en relleu l'aposta del Govern valencià per situar l'habitatge en el centre de les seues prioritats". En aquest sentit, ha manifestat que "és un compromís no només polític, sinó també ètic".
Dalmau ha afirmat que "el 'Pla Hàbitat 20-30' es concep com el full de ruta, com l'instrument operatiu i participatiu amb el qual poder garantir la funció social de l'habitatge en la Comunitat i proporcionar un servei públic de qualitat homologable als referents europeus".
Així, ha explicat que, coincidint amb el final del Pla Pluriennal d'Habitatge, el 'Pla Hàbitat 20-30' introdueix tres novetats en la seua concepció. "La primera que és un pla decennal que aspira a consolidar el canvi de paradigma inaugurat durant la legislatura passada; la segona que entén el dret a l'habitatge com a inseparable del dret a la ciutat, de manera que transcendeix els límits habituals dels plans d'habitatge i postula el dret a un hàbitat".
Finalment, ha indicat que es tracta d'un pla participat i que "la versió que es presenta ara constitueix la versió beta a partir de la qual llançar un ambiciós procés de participació en col·laboració amb tots els agents implicats".
REPTES FONAMENTALS: MUNICIPALITZACIÓ I DUPLICAR EL PARC SOCIAL
El 'Pla Hàbitat 20-30' estableix reptes fonamentals que es recolzen en sengles diagnòstics. Proposa "un nou model de governança basat en la municipalització de la gestió directa de la política d'habitatge amb suport i sota la coordinació de la Generalitat". Referent a això, el vicepresident ha sigut rotund en afirmar que "l'Administració ha d'estar al seu servei i no és acceptable que sume dificultats".Així mateix, enfront de l'alarmant nombre de llars que necessiten suport per a accedir a un habitatge (88.000, a la fi de 2019) Martínez Dalmau ha anunciat que "el repte és duplicar el parc d'habitatge d'interés social, aquell que reuneix el parc autonòmic, el local i el del tercer sector i aconseguir els 32.000 habitatges".
Tenint en compte del pes propi del sector de l'edificació i la regeneració urbana en emissions, consum i artificialització de l'hàbitat, en el Pla es proposa un Pacte de Transició Verda i Circular en l'Hàbitat per mitjà del qual es reduïsca el consum d'energia, aigua i matèries primeres, s'eliminen els residus i s'afavorisca la reutilització.
Tal com ha plantejat Martínez Dalmau, "seguint l'Agenda 2030 volem aconseguir ciutats i comunitats sostenibles".
El parc construït no s'ajusta a les necessitats actuals, atés que quasi el 10% dels habitatges principals requereixen intervenció urgent i mesures d'integració urbana, s'intervindran 150.000 habitatges i els seus entorns urbans amb criteris de biohabitabilitat.
Aquest "gran pacte" -ha subratllat- que proporcionarà, almenys, 5.000 ocupacions verdes netes a l'any en la Comunitat.
El document presentat preveu que el 'Pla Hàbitat 20-30' puga realitzar-se amb un compromís pressupostari seguint la senda de creixement inaugurada pel Consell en la legislatura anterior, per a això la Generalitat ha de destinar a política d'habitatge un total de 2.200 milions d'euros d'aportació directa durant la següent dècada.
"EL GAUDI D'UN HABITATGE ASSEQUIBLE, DIGNE I ADEQUAT ÉS UN DRET"
El vicepresident ha fet al·lusió al reconeixement dels drets humans com a principi rector de tota societat democràtica, la qual cosa suposa, ha dit, "assumir que el gaudi d'un habitatge assequible, digne i adequat és un dret que ha de garantir-se per a cada persona". "Així ho reconeix gran part de les constitucions europees, entre elles l'espanyola en l'article quaranta-set i així ho reconeix, igualment, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana".Finalment, ha fet una crida a la participació i al consens de les entitats i col·lectius representats en l'acte. "Si comptem amb el vostre suport, si aconseguim unir forces, si aconseguim un consens social entorn d'aquestes qüestions podrem garantir-nos un futur digne de ser viscut", ha assenyalat.