El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha insistit aquest dijous en què la Comunitat Valenciana segueix "condemnada a incomplir l'objectiu de dèficit" mentre no hi haja un canvi del sistema de finançament autonòmic a Espanya.
"Si volem continuar oferint als valencians uns serveis públics fonamentals amb uns nivells mínims de qualitat, no podem reduir més la nostra despesa. Hi ha certes línies roges que no estem disposats a traspassar i aqueixa és una d'elles", ha subratllat en un comunicat sobre les estimacions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.
L'AIReF considera "molt improbable" que la Comunitat Valenciana complisca l'objectiu d'estabilitat del 0,1% del PIB en 2019 i aprecia un "risc alt" d'incompliment de la regla de despesa, en preveure que les despeses puguen créixer per damunt del 5%.
L'incompliment del dèficit és una cosa òbvia" per al titular d'Hisenda, ja que ha recordat que la Comunitat Valenciana disposa de menys recursos per càpita derivats del model finançament que altres comunitats autònomes. "Està àmpliament demostrat, i fins i tot ha sigut reconegut pel Govern, que és la pitjor finançada d'Espanya, i aquesta realitat marca la nostra capacitat financera", ha asseverat.
Per contra, ha reivindicat que els valencians "tenen dret a tindre garantida la sanitat, l'educació i l'atenció social en condicions similars a com les tenen els ciutadans d'altres comunitats". Això significa, al seu judici, que no es pot retallar la despesa en unes prestacions que suposen el 84,3% de la despesa no financera.
Ha tornat a lamentar que "el bloqueig als Pressupostos Generals d'Estat (PGE) per part del PP, Ciutadans i dels partits independentistes complica encara més el panorama financer per a les comunitats autònomes, especialment per a aquelles infrafinançades com la valenciana".
Aquest projecte dels comptes de 2019 que no va tirar avant incloïa la contribució a la dependència, el pagament de l'IVA o inversions en infraestructures, mesures que haurien "contribuït a pal·liar la situació mentre es negocia la reforma del sistema".
Però Soler ha remarcat que "el bloqueig als Pressupostos no ha sigut recentment l'única decisió dels partits de la dreta en contra dels interessos dels valencians: el PP i Cs van bloquejar al Senat, per raons totalment partidistes, l'augment del sostre de dèficit que ja havia autoritzat Brussel·les, de l'actual 0,1% al 0,3%, que hauria suposat 237 milions addicionals per a la Comunitat".
La situació, en la seua opinió, "és encara més greu perquè la Comunitat té un nivell de despesa per davall de la mitjana, la qual cosa evidencia que si no complim l'objectiu de dèficit no és perquè gastem més, sinó perquè ingressem menys".
En concret, el conseller ha apuntat que la despesa global per valencià de 2015 a 2018 se situa 130,6 euros per davall de la mitjana del conjunt de les comunitats: mentre la despesa per càpita de la mitjana de les autonomies està en 3.390 euros, el de la Comunitat està en 3.259 euros.
"Si prenem en compte a les comunitats autònomes millor finançades, la diferència és encara major durant els anys assenyalats: un valencià rep de mitjana 1.490 euros menys que un navarrés, i 725 euros menys que un càntabre", ha lamentat.
MATEIXA VARA DE MESURAR PER A TOTES LES CCAA
Respecte a la recomanació "reiterada" de l'AIReF al Ministeri d'Hisenda que revise els objectius de dèficit sobre la base de la situació de cada comunitat --amb la finalitat de definir un calendari de consolidació "progressiu, exigent i realista", en funció de la posició fiscal de cadascuna--, Soler s'ha mostrat favorable: "Seria més just que no se'ns tractara a totes les comunitats amb la mateixa vara de mesurar, perquè venim de situacions molt diferents. Som una comunitat clarament infrafinançada".Ho ha il·lustrat amb la situació de 2018, quan la Comunitat va registrar un dèficit de l'1,3% del PIB, un desfasament entre ingressos i despeses que "va vindre motivat, entre altres raons, pel finançament en termes de caixa assignada en el seu moment pel Govern a la Generalitat, així com per l'impacte en els comptes de diverses sentències judicials, com els 101 milions en indemnitzacions als propietaris d'habitatges de les Torres de Benidorm avalades en 2005 o la reducció de tarifes de les ITV acordada en 2014".
Enfront d'això, el titular de Model Econòmic ha reafirmat que el Consell realitza "un esforç per contindre el dèficit públic a base d'eficiència i bona gestió; però, sens dubte, disposar d'objectius de dèficit diferenciats seria un gran avanç".