La secció cinquena de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a 20 anys de presó a un home que va assassinar el 16 de juliol de 2017 a la seua parella, a la qual va agredir reiteradament, va escanyar i va asfixiar amb un coixí quan es trobava atordida pels colps.
La sentència, datada el passat 4 de març, recull el veredicte emés per un jurat popular i imposa al condemnat l'obligació d'indemnitzar amb 160.000 euros a un fill menor de la víctima i amb una mica més de 95.000 euros en total al pare i tres germanes d'ella, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia en un comunicat.
El crim es va produir entre les 14.00 i les 15.30 hores d'aqueix dia en el domicili familiar, a la ciutat de València, quan l'home va propinar múltiples colps a la seua companya sentimental en la cara, el cap i altres parts del cos que li van fracturar diversos ossos.
Després, aprofitant que havia quedat atordida pels colps, es va col·locar damunt d'ella, li va posar un genoll sobre el tòrax i la va escanyar amb les seues pròpies mans. Finalment, per a assegurar-se que posava fi a la seua vida, la va asfixiar amb un coixí.
L'assassí va marxar de l'habitatge amb el fill de la víctima, que en aqueix moment tenia 9 anys, a una hamburgueseria pròxima i li va deixar allí menjant per a tornar de nou al domicili i calar foc a l'habitació on jeia la morta.
En el pis vivia un altre inquilí que es va despertar pels miols d'un gat i els colps que donava la Policia en intentar tirar la porta a baix, per la qual cosa va poder eixir de l'immoble a temps.
"BRUTALITAT DE L'ATAC"
La magistrada de l'Audiència que va dirigir el judici ha imposat a l'acusat 20 anys de presó com a autor d'un delicte d'assassinat amb traïdoria i agreujant de parentiu "en atenció a la gravetat i brutalitat de l'atac" i al fet que el va cometre en la "intimitat del domicili familiar", la qual cosa va privar a la víctima de ser auxiliada.En canvi, li absol del delicte d'incendi després que fóra exculpat del mateix pel jurat, que no va considerar provat que l'assassí fóra conscient que l'inquilí amb qui convivia la parella es trobava dins de la seua habitació ni que l'edifici i els voltants estaven habitats en aqueixos moments.