La Comunitat Valenciana registra un superàvit del 0,15% en els dos primers mesos de l'any

Guardar

Presidència del Govern, ara Palau dels Borja, Corts Valencianes
Presidència del Govern, ara Palau dels Borja, Corts Valencianes

La Comunitat Valenciana ha registrat un superàvit del 0,15 per cent del PIB en els dos primers mesos de l'any, la qual cosa suposa 171 milions d'euros, segons dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda.

En l'àmbit nacional, el dèficit del conjunt de les administracions públiques, excloent les corporacions locals i l'ajuda financera, va augmentar un 14,8% en els dos primers mesos de l'any, fins als 11.908 milions d'euros, la qual cosa equival al 0,95% del PIB, per damunt del 0,86% del mateix període de l'any anterior.

Mentrestant, el dèficit de l'Estat en el primer trimestre també es va elevar notablement en créixer un 57,5% en termes absoluts, fins als 6.754 milions d'euros, equivalents al 0,54% del PIB, per damunt del 0,35% del PIB registrat en el mateix període de l'any passat però inferior al 0,96% registrat el mes anterior, segons les dades d'execució pressupostària publicats aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda.

L'augment del dèficit de l'Estat en el primer trimestre es deu fonamentalment al creixement dels ingressos no financers de l'1,1%, fins als 46.049 milions, enfront de l'increment de les despeses un 6%, fins als 52.803 milions.

Hisenda assenyala que cal tindre en compte que en aquests primers mesos de l'exercici es recullen una sèrie de despeses que no tenen la seua equivalència en el primer trimestre de 2018, com la pujada de la remuneració d'assalariats i de les pensions, la revaloració de les quals va computar més tard l'any passat.

Del seu costat, la xifra de dèficit públic d'11.908 milions (+14,8%), exclou el saldo net de les ajudes a institucions financeres i equival al 0,95% del PIB, per damunt del 0,86% de l'any passat.

Si s'inclou en tots dos períodes el saldo negatiu de l'ajuda a les institucions financeres, el dèficit es manté en el 0,95% del PIB el febrer de 2019.

En el desglossament de les dades del dèficit públic, l'Administració Central va aconseguir un dèficit de 12.506 milions en els dos primers mesos de l'any, l'1% del PIB, la qual cosa suposa un increment de 0,08 punts percentuals.

LES CCAA REDUEIXEN EL SEU DÈFICIT UN 72,4%

Al seu torn, les comunitats autònomes van reduir el seu dèficit en els dos primers mesos de l'any un 72,4%, fins als 17 milions d'euros, equivalents al 0,01% del PIB, per davall del 0,05% de 2018. Aquesta evolució respon fonamentalment a l'increment dels ingressos impositius en un 8,1%, enfront de l'alça de la despesa no financera, que augmenta un 5%.

Detalladament, les sis regions que van presentar superàvits van ser Aragó (+0,39%), Astúries (+0,29%), Navarra (+0,9%), La Rioja (+0,07%), Comunitat Valenciana (+0,15%) i País Basc (+0,31%). Per contra, van registrar dèficit les altres regions: Andalusia (-0,02%), Balears (-0,24%), Canàries (-0,27%), Cantàbria (-0,06%), Castella-la Manxa (-0,12%), Castella i Lleó (-0,12%), Catalunya (-0,12%), Extremadura (-0,35%), Comunitat de Madrid (-0,12%) i Múrcia (-0,26%).

Del seu costat, els fons de la Seguretat Social van presentar un superàvit de 773 milions d'euros fins a febrer, enfront del saldo positiu de 1.385 milions de l'exercici anterior. Dins del subsector, el sistema de Seguretat Social va registrar un superàvit de 241 milions (0,02% del PIB), la qual cosa suposa una reducció interanual del 0,07%.

ELS INGRESSOS BAIXEN UN 0,8%

Quant al dèficit de l'Estat, en aquest cas fins al mes de març, es va situar en 6.754 milions d'euros, un 57,5% més, equivalent al 0,54% del PIB, 0,19 punts percentuals més a nivell interanual. Els ingressos en termes de caixa van baixar un 0,8%, en tant que les despeses van disminuir un 0,5%.

En el primer trimestre la recaptació total en termes de caixa va baixar un 0,8%, fins als 49.048 milions d'euros, dels quals 22.448 milions corresponen a les administracions territorials per la seua participació en els impostos estatals (lliuraments a compte), i 26.600 milions són ingressos per a l'Estat, que cauen un 6,5%.

Dins dels ingressos, els referits a impostos directes i cotitzacions socials van aconseguir una xifra de 17.645 milions, un 3,8% més que l'obtinguda en el mateix període de l'any anterior, degut fonamentalment a l'augment del 3,1% de l'IRPF, fins a 21.944 milions.

L'Impost de societats ha passat d'un import negatiu de 4.332 milions a un altre també negatiu de 5.119 milions, 778 milions més, a causa de l'augment de les devolucions realitzades en un 10,6%. L'IRPF registra un augment d'un 3,1%, amb uns ingressos de 21.944 milions, degut, principalment, a l'evolució de les retencions del treball que han crescut un 6,1% fins a aconseguir els 20.315 milions, malgrat l'impacte de la reducció per rendiments del treball des del mes de juliol de l'any anterior.

Per part seua, els ingressos totals per impostos indirectes van ascendir entre gener i març a 25.543 milions, un 1,5% més que en el mateix període de l'any passat.

La recaptació neta de l'IVA en termes homogenis, és a dir corregida de l'impacte del SII i del diferent ritme de realització de les devolucions en tots dos anys, es va incrementar un 3,1%, fins als 20.607 milions.

Al seu torn, la recaptació per impostos especials es va elevar un 6,4%, fins a 4.946 milions, per l'alça en labors del Tabac (+7,4%), hidrocarburs (+7,8%) i electricitat (+5%), enfront de la reculada d'alcohol i begudes derivades (-5%) i carbó (-10%).

LES DESPESES BAIXEN UN 0,5%

Pel costat de les despeses, els pagaments no financers efectuats per l'Estat a tancament de març es van situar en 35.776 milions, un 0,5% menys que en el mateix període de 2018.

Les despeses de personal van augmentar un 5,5%, fins a 3.728 milions; les despeses corrents en béns i serveis van pujar a 736 milions (+43,8%), i les transferències corrents es van elevar un 3%, fins a 22.718 milions.

En canvi, les transferències de capital es van reduir un 9,1%, fins a 1.498 milions, i les inversions reals van disminuir un 7,7%, fins a 786 milions. Dins d'aquestes, va créixer un 6,8% la inversió del Ministeri de Defensa, fins a 345 milions, i va retrocedir un 16,6% la inversió civil, amb un minvament del 14,1% en la despesa del Ministeri de Foment.

Destacats