La Comunitat Valenciana ha publicat aquest diumenge en la web de la Conselleria de Sanitat Universal l'informe tècnic amb el qual va fonamentar la seua petició per a avançar íntegrament a la fase 1 de desescalada. El document --de 212 pàgines-- ressalta la "capacitat" del seu sistema sanitari per a fer front a la pandèmia de la Covid-19.
El 'president' de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat aquest diumenge a la roda de premsa després de la conferència de presidents que s'anava a fer accessible la recopilació de dades amb els quals el govern autonòmic va sol·licitar avançar en el desconfinament. Finalment, el Ministeri de Sanitat va decidir que la comunitat no passara en bloc sinó només deu departaments de salut, més el Racó d'Ademuz.
En el document, consultat per Europa Press, es posa en relleu que actualment la Comunitat pot albergar 965 llits de crítics, entre l'àmbit públic (747 llits) i el privat (218 llits); aconseguir 18.992 llits d'aguts, comptant les disponibles en hospitals públics i privats, hospitals de crònics i hospitals de campanya.
En Atenció Primària, disposa 13.400 professionals en plantilla i ha realitzat 746 contractes per a reforç de l'atenció durant la pandèmia. A més, ha obert un procés extraordinari de selecció per als residents que finalitzen el seu període de residència aquest mes, tant per a les 156 places de medicina familiar i comunitària, com per a les 70 places d'infermeria; així com un procés extraordinari per als quals estudiants que estiguen en últim any de carrera d'infermeria i que obtinguen la titulació.
La Generalitat recalca que durant la crisi ha mantingut oberts el cent per cent dels centres de salut, i reorganitzat els consultoris auxiliars per a reforçar l'atenció, per via telefònica o telemàtica. Per a les successives fases de la desescalada, proposa circuits alternatius per a 'pacients covid' i 'no covid', o sales específiques per a evitar el risc de contagis.
Durant aquest temps, l'Atenció Primària ha permés l'atenció i el seguiment a prop de 50.000 sospitosos de coronavirus. Ha sigut "la primera barrera de contenció de la pandèmia, i la que ha permés garantir l'assistència a totes les persones en hospitals i unitats de crítics", subratllen.
Quant a l'Atenció Hospitalària, la disponibilitat és de 37.000 professionals i s'han realitzat 4.107 contractes nous. També s'ha obert un procés extraordinari per a permetre la continuïtat en l'exercici de 595 facultatius i 80 professionals d'infermeria i s'instal·laran circuits diferenciats per a pacients amb coronavirus.
PCR EN EL 40,21% DE CASOS AMB SÍMPTOMES COMPATIBLES
Quant al 'front' del diagnòstic, l'administració autonòmica va instal·lar al començament de la pandèmia 7 laboratoris en les tres províncies (a l'Hospital General de Castelló, Clínic, La Fe, Doctor Peset, General de València, General d'Alacant i Elx). En l'actualitat, ha estés la xarxa de laboratoris i l'objectiu és disposar de laboratoris en tots els departaments començant pròximament amb Dénia i Alcoi.A més, s'han acreditat per a l'anàlisi de mostres Fisabio, l'Institut d'Investigació La Fe, Sanitat Animal i la Universitat Jaume I. I estan en procés d'acreditació: el Centre d'Investigació Príncep Felip, la Universitat Miguel Hernández i Isabial.
D'aquesta manera, hi ha una capacitat de realització de 5.700 PCR al dia a través dels departaments, 2.000 PCR al dia amb fundacions i, d'acreditar-se els laboratoris pendents, 1.500 més.
Fins ara, s'han estat realitzant uns 3.000 PCR diaris als pacients que marcava el protocol, però segons aquestes xifres, confirmades aquest mateix diumenge per la subdirectora general d'Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat, Herme Vanaclocha, la capacitat de la Comunitat arriba a més de 9.000 PCR diaris.
Aquest mateix diumenge, el director del centre de Coordinació d'Emergències, Fernando Simón, ha apuntat que en la Comunitat "hi havia un nombre no negligible de casos sospitosos als quals encara no se'ls havia pogut fer un test".
En aquest sentit, l'informe precisa que s'han realitzat PCR al 40,21% dels casos amb símptomes compatibles amb la Covid-19. En total, s'han fet en la Comunitat un total de 204.764 proves per a la detecció del coronavirus, (139.748 a través de PCR i 65.016 a través de test ràpids).
Des de l'esclat de la pandèmia, s'han creat 11 llocs de Facultatiu Especialista en Microbiologia i 47 de Tècnic Especialista de Laboratori. Per a la fase de desescalada, la previsió és habilitar 14 places més de Facultatiu Especialista i 25 places de Tècnic de Laboratori. En total, s'amplia en 25 places els llocs de Facultatiu Especialista en Microbiologia i 72, de Tècnic Especialista de Laboratori.
A més, amb l'objectiu d'estendre la xarxa de vigilància epidemiològica per tot el territori, s'ha destinat a aquestes tasques personal dels serveis centrals de la Conselleria i dels Centres de Salut Pública dels departaments, passant de 66 professionals al febrer d'enguany a 270 a l'abril.
Cal recordar que segons les últimes dades d'afectats per Covid-19 en aquesta autonomia, el nombre de casos positius des de l'inici de la pandèmia s'eleva a 13.840 (10.713 per PCR i 3.127 per test ràpid). Actualment, el nombre de casos actius ascendeix a 3.999, la qual cosa representa el 29% del total quan fa un mes el percentatge s'elevava fins al 90%.
MAJOR 'XOC' ECONÒMIC
En l'àmbit econòmic, la Comunitat Valenciana veu "urgent" emprendre la desescalada per la seua "major vulnerabilitat" a la crisi de la Covid-19, segons motiva en el seu informe, a causa de la seua especialització turística i a un teixit empresarial en el qual predominen les pimes i microempreses (només el 9,4% de l'ocupació correspon a empreses grans i el 40,5% dels treballadors està ocupat en empreses de menys de 10 empleats) i els autònoms i (351.000 abans de la crisi, un 10,8% dels d'Espanya)."Les conseqüències del 'xoc' es preveuen majors", adverteix el document presentat al Ministeri. I és que les activitats més afectades per la Covid-19 (comerç, transport i hostaleria) estan més presents a la Comunitat Valenciana. La propensió exportadora d'aquesta regió també es pot veure afectada per la caiguda del comerç, així com la venda de vehicles, més acusada en aquesta autonomia.
De fet, la Comunitat és ja la tercera regió més afectada per la destrucció d'ocupació (després de Canàries i Andalusia) en els mesos de març i abril: la caiguda d'afiliacions (mitjanes) es xifra en -100.158 persones, el 13% de la destrucció total a Espanya. Quant a l'atur, és la segona amb més augment absolut (després d'Andalusia) i la quarta en termes relatius (després de Balears, Canàries i Andalusia).
Així, la Comunitat és la quarta regió amb major nombre de treballadors en ERTO. A data 4 de maig hi havia 394.727 treballadors protegits per una suspensió total o parcial de les seues ocupacions mitjançant ERTO.
A més, la Comunitat té una "capacitat de resposta més limitada, a causa de la seua situació financera i econòmica" per la "crònica situació d'infrafinançament que pateix" des de fa dècades (estimada en 1.325 milions d'euros).
Com a conseqüència, calcula un impacte sobre el PIB valencià major a la mitjana espanyola. En l'Escenari 1 (2 mesos): una caiguda del -6,1% en la Comunitat enfront d'un -5,7% en el conjunt d'Espanya; i en un Escenari 2 (3 mesos): -7,8% en la Comunitat enfront del -7,4% nacional.
En tots dos escenaris, la Comunitat Valenciana és la cinquena més afectada. En el primer escenari es calcula una caiguda de l'ús de -105.623 ocupacions i la taxa d'atur aconseguiria el 18,1%, mentre que en el segon cas, la Comunitat perdria -137.882 ocupacions, i la taxa d'atur s'elevaria al 19,8%.