Les comunitats autònomes de Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions de la Unió Europea més vulnerables a l'impacte econòmic de la Covid-19, igual que la regió de París a França, la major part d'Itàlia i zones de Grècia i l'Est del bloc, segons es desprén del baròmetre sobre els efectes de la pandèmia que ha publicat aquest dilluns el Comité Europeu de les Regions (CdR).
L'estudi demostra que les regions que han registrat un major nombre de contagis i defuncions per la malaltia provocada pel virus SARS-CoV-2 "no són necessàriament els més colpejats econòmicament", ja que això depén d'una sèrie de factors addicionals.
En concret, l'estudi assenyala que l'impacte econòmic de la pandèmia en cada regió depén potencialment i en gran manera de l'exposició i la sensibilitat de cadascuna a les mesures de confinament adoptades.
I a més, aquesta sensibilitat està vinculada a una sèrie de factors com la proporció d'ocupació en sectors més afectats, la dependència en el turisme o en el comerç internacional, la població en risc de pobresa o exclusió social, la taxa de desocupació juvenil la quantitat de pimes o autònoms.
El baròmetre elaborat pel Comité Europeu de les Regions ha elaborat un mapa creuant la duració i el nivell de les mesures de confinament i cadascun d'aquests factors. El resultat llança que Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions europees més vulnerables a les conseqüències econòmiques de la pandèmia.
També apareixen en roig en aquest mapa la regió de París a França, pràcticament la totalitat d'Itàlia, regions costaneres de Croàcia, l'Est de Bulgària i Macedònia Central i l'illa de Creta a Grècia.
El mapa demostra que l'impacte de la Covid-19 al llarg del bloc és "substancialment negativa, asimètrica i territorialment diferenciada". Les regions del Sud i l'Est d'Europa, per exemple, són més vulnerables per l'"alt nivell de microempreses i treballadors autònoms". Al Mediterrani i les comunitats alpines, la seua sensibilitat a l'efecte del virus sobre l'economia es deuen a la seua forta dependència del turisme.
IMPACTE EN LES FINANCES LOCALS
L'informe també ressalta que les autoritats locals i regionals d'Europa han estat "en l'avantguarda" de la gestió de la crisi sanitària i això ha tingut un "impacte significatiu" en els seus pressupostos, ja que són responsables de més de la meitat de la inversió pública i d'aproximadament un terç de la despesa pública.En particular, els governs locals i regionals estan a càrrec d'alguns dels elements "crítics" per a la gestió d'una crisi epidemiològica com l'actual, com la protecció social o la sanitat. De fet, el baròmetre subratlla que a Espanya i Itàlia, dos dels països del bloc amb més contagis, les entitats regionals carreguen amb més del 90% de la despesa sanitària.
A l'augment d'aquesta mena de partides se li uneix l'enfonsament dels ingressos derivat de la "dràstica" reducció de l'activitat econòmica. Això ha provocat un "efecte tisores" (menys ingressos i majors despeses) que ha deteriorat "ràpidament" els comptes dels governs locals i regionals, una realitat que s'accentua fins i tot més amb la "incertesa" sobre la duració de la crisi.
Aquest afecte va quedar clar en una enquesta conjunta elaborada entre juny i juliol pel Comité de les Regions de la UE i l'OCDE. En ella, el 42% de les autoritats locals i regionals enquestades va afirmar que la falta de recursos financers era "molt problemàtica" per a gestionar la crisi sanitària. Un altre 33% va qualificar la situació com "una miqueta problemàtica".
DISSENYAR LA RECUPERACIÓ
Així, el baròmetre del Comité Europeu de les Regions confirma que els efectes de la pandèmia són "complexos, pluridimensionals i profundament territorials". Aquest "impacte diferenciat" de la malaltia, assegura l'informe, "ha creat una nova geografia de la Covid-19 a la UE diferent de les línies divisòries tradicionals entre l'urbà i el rural, el centre i la perifèria o les regions de cohesió".Per això, una de les principals conclusions del baròmetre és que els plans de recuperació hauran d'adaptar-se a les necessitats específiques de les regions i estar basades en una "acurada anàlisi" d'aquestes.
En concret, el repartiment del fons europeu de recuperació "hauria de basar-se en la vulnerabilitat socioeconòmica i en l'estructura de les regions", seguint criteris com la dependència del turisme, el comerç internacional o el transport, o la proporció de treballadors autònoms.
A més, defensa que les ciutats i les regions europees han de participar en els plans nacionals de reformes i inversions per a "garantir que es complementen amb les necessàries estratègies de recuperació" dels governs subnacionals.