La Comunitat Valenciana ha sigut l'autonomia que més beneficiaris va incorporar en 2019 al sistema de dependència, amb un augment de 13.888 persones.
Segons les dades de l'Observatori Estatal per a la Dependència, en l'àmbit estatal un total de 269.854 persones dependents amb dret a serveis o prestacions es trobaven en llista d'espera per a rebre-la a 31 de desembre de 2019, la qual cosa suposa 19.817 persones més que fa un any.
En els últims dotze mesos també s'ha incrementat el nombre de persones pendents de valoració de graus dependència que ja ascendeix a 159.193 persones, enfront de les 128.568 que es comptabilitzaven a 31 de desembre de 2018.
Enfront d'aquestes xifres, l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ha assenyalat que, "a pesar que el número d'atesos ascendeix a 1.115.000 persones, el saldo positiu de 61.000 persones més de l'últim any és clarament insuficient per a absorbir la demanda".
Així mateix, ha detallat que en huit comunitats autònomes ha crescut la llista d'espera i ha afegit que "al ritme d'incorporacions de beneficiaris de l'últim any es tardarien quatre anys i mig per a aconseguir la plena atenció". Astúries (-966) i Extremadura (-952) van acabar l'any amb menys beneficiaris que quan va començar, i les dues comunitats que més beneficiaris van incorporar van ser la Comunitat Valenciana (+13.888) i Castella i Lleó (+11.402).
LLISTA D'ESPERA PUJA UN 1,9% EN LA COMUNITAT
D'altra banda, l'associació ha qualificat d'"escandalós" els terminis de tramitació, que se situen en 426 dies de mitjana. En la meitat de les comunitats autònomes la llista d'espera ha augmentat: Extremadura (7,9%); Astúries (7,8%); Comunitat de Madrid (4,3%); Regió de Múrcia (3,9%); Illes Balears (3,3%); Comunitat Valenciana (1,9%); Galícia (0,6%) i Melilla (0,3%).També considera "especialment dolorós" que hi haja persones amb dret efectiu (amb algun grau de dependència reconegut) que moren abans d'haver rebut serveis o prestacions. S'estima que en 2019 aquesta situació ha afectat a prop de 31.000 persones (85 defuncions diàries de persones que no van arribar a temps d'exercir els seus drets). El 54% de persones sol·licitants té més de 80 anys.
Al seu judici, "la demora a oferir serveis de suport per a realitzar les activitats de la vida diària suposa gravíssims trastorns a les persones dependents i genera importantíssimes sobrecàrregues familiars, molt especialment a les dones, ja que el 75% de les persones que presten cures familiars són filles, mares o parelles".
Finalment, creu que el Govern ha de complir "urgentment" el Pacte per la Dependència i revertir les retallades produïdes des de l'any 2012; reduir la llista d'espera en un 75%, és a dir, incrementar el nombre de persones ateses en 200.000 que té un impacte anual de 1.300 milions d'euros (equivalent a l'actual aportació estatal al sistema).