El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha reclamat aquest dilluns que els pressupostos de la Generalitat de 2021 garantisquen justícia fiscal per a afrontar l'eixida de la crisi, que el pacte del Botànic tinga clara el seu full de ruta "ara més que mai" i que no es "utilitze la pandèmia per a criticar l'autogovern" valencià.
Són algunes de les peticions que ha llançat al 'president', Ximo Puig, en el Debat de Política General en Les Corts, com a portaveu de la coalició que comparteix el govern de la Comunitat amb PSPV i Unides Podem.
Ferri ha recalcat a Puig que la meta del Botànic ha de ser "ajudar a la immensa majoria de valencians que ho estan passant malament", per al que veu prioritari apujar impostos als quals "continuen enriquint-se" i deixar-ho palés en els comptes de 2021.
Al seu judici, toca no perdre de vista que darrere de cada xifra hi ha moltes persones que "viuen amb por" de perdre la casa o el treball i que pateixen les seqüeles físiques o emocionals del virus. Per contra, com a "gran fortalesa" de la crisi ha destacat la capacitat d'autogovern i ha cridat a defensar-ho des de l'autoexigència.
"L'alternativa és que totes les decisions es prenguen des de despatxos de Madrid", ha advertit, i ha lligat l'autogovern de la Comunitat al fet que 60.000 xiquets hagen menjat bé durant la pandèmia mentre el govern d'Isabel Díaz Ayuso "els obligava a menjar pizza o hamburgueses" i als 55.000 beneficiaris de la renda valenciana d'inclusió.
De fet, després de la posada en marxa de l'ingrés mínim vital (IMV) a Espanya, Compromís veu necessària una reflexió perquè "només s'han aprovat 3.966 peticions de les més de 600.000". "No serà que el que ens falta no és capacitat, sinó un bon finançament", s'ha preguntat Ferri.
"LA PLATJA DE NINGÚ"
Dirigint-se a Puig, ha posat l'accent que els valencians es juguen molt perquè "amb l'autogovern s'educa, es cura i s'ajuda als que més el necessiten". "És l'instrument per a dir ben clar que no volem ser la platja de ningú, volem ser un país avançat i just", ha reivindicat.Però ha recalcat a Puig que "els grans avanços no s'aconsegueixen demanant consens permís als poderosos, sinó amb valentia". "En Compromís diem 'sí' a sumar, al diàleg, a negociar i a acordar, però mai governarem demanant permís a la dreta", ha avisat, perquè "no és el moment d'abandonar les polítiques valentes ni de frenar el Botànic".
Com a balanç, el síndic ha defensat que la gestió de la pandèmia aquests mesos "no és una qüestió de sort" i va en la línia de les polítiques 'botàniques' des de 2015. "També és Botànic recuperar els hospitals privatitzats", ha il·lustrat, i ha recordat que el Consell gestiona "amb una mà a l'esquena" per l'infrafinançament i la falta de funcionaris.
Els valencians, ha alertat, corren "el risc de perdre el tren de la transformació postpandèmia i d'allunyar-se encara més dels territoris avançats d'Europa".
INFRAFINANÇAMENT: "EL POBLE VALENCIÀ NO L'OBLIDARÀ"
En aquest escenari, la coalició considera que el Govern ha de donar "solucions ja" al deute històric i a l'infrafinançament, un compromís recollit en l'acord d'investidura de Pedro Sánchez: "A Madrid han de tindre clar que això no va només de Compromís. Si ho incompleixen, el poble valencià no l'oblidarà".La coalició convida a tots els grups polítics i moviments socials a impulsar una iniciativa de reforma ciutadana de la Constitució per a acabar amb el 135 de la Constitució, "un article que és el pare de la 'llei Montoro' que ataca als ajuntaments". L'objectiu, "que la inversió en les persones siga la prioritat absoluta de tots els pressupostos".
Més enllà de la crisi, Ferri ha recordat que hi ha "una emergència per a la qual no hi ha vacuna que valga: la climàtica"; ha urgit a una xarxa ferroviària digna, a no "continuar avalant projectes que destrueixen l'entorn" i a una fiscalitat 'verda'. Tot això suposa, al seu judici, que l'Estat ha de fer un pas avant perquè "el 'sant mercat' no ho farà".
"No és una utopia, serà la lluita política del nostre temps a tot el món", ha augurat, amb mesures com a jornades "més humanes" de quatre dies a la setmana o "anar més enllà" amb educació obligatòria fins a 18 anys al costat de pràctiques remunerades.
Altres canvis profunds pels quals aposta Compromís són no tractar el cooperativisme com una "anècdota" i que les cures estiguen en el centre de la societat, amb un reconeixement al paper de les dones. Precisament, el feminisme és l'eix de la futura llei d'igualtat que impulsarà la vicepresidenta i consellera Mónica Oltra, coportaveu de la coalició.
També ha lamentat que calga parlar de "desigualtat lingüística" per les crítiques de Cs a À Punt, "l'única" radiotelevisió que emet en valencià, un idioma amb el qual "no han pogut ni els 'parle en cristià' ni les pallisses a les escoles".
En aquesta línia, el síndic de Compromís ha demanat "no blanquejar el discurs de l'odi" mitjançant un ampli acord democràtic en Les Corts que "dibuixe una frontera clara entre democràcia i feixisme". "Ací estan, encara que no es note molt, perquè l'extrema dreta també és d'extrema vagància", ha asseverat sense esmentar a Vox.
Una altra de les seues propostes, reiterada de la passada legislatura, és la reforma de la llei electoral valenciana que "va impedir el 'no' de Ciutadans" perquè siga "la més avançada" d'Espanya. La coalició també presentarà en els pròxims mesos una llei de comarcalització com a alternativa a les diputacions "sense sentit".