La reivindicació de l’eutanàsia o mort digna és, per damunt de tot, una defensa de la llibertat i la dignitat humanes. Eixa és una de les conclusions de la xerrada ‘Drets sanitaris al final de la vida’ que ha celebrat Compromís per Paiporta aquest dijous. La jornada ha comptat amb la intervenció de Carmen Alberich, metgessa i vicepresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament – Comunitat Valenciana (DMD); i Rafa Gadea, regidor de Benestar Social a Paiporta.
“La dignitat humana no es pot pensar separada de la llibertat, una persona que no és lliure ha perdut la seua dignitat”, ha defensat Gadea, qui assenyala que la llibertat “és necessària per a poder decidir el projecte de vida que cadascú puga triar per a si mateix i aquest projecte de vida inclou la possibilitat d’escollir el moment i la i la forma del seu acabament”.
Segons Alberich, “parlar de la mort demostra que la societat és més madura” i per això troba que per fi el debat sobre la llibertat per decidir la mort sense patiment ha pres ara rellevància. De fet, segons el CIS, la gran majoria de les persones estan a favor de legalitzar l’eutanàsia: entre el 75% i el 85% segons les enquestes i en una proporció similar els metges. Els 52,2% dels catòlics també estan a favor, tot i que, tal com recorda Alberich, la jerarquia eclesiàstica s’oposa rotundament. Per això, la doctora crida l’atenció sobre el possible conflicte d’interessos a les ordes religiosos sobre aquest tema, donat que gestionen bona part de les residències per a la tercera edat.
El grup municipal de Compromís durà al ple de febrer una moció per impulsar la divulgació d’aquests i reclamar l'elaboració d'una llei d'eutanàsia. Si s’aprova, Paiporta serà el primer municipi del País Valencià en donar suport actiu a la despenalització de la mort digna.
El regidor apunta que la llarga lluita pels drets humans per a tots, en particular per la llibertat i la dignitat de les persones a estat sotmesa a avanços i retrocessos al llarg de la història, i tal com assenyala la vicepresidenta de DMD, es tracta d’un debat que a “Espanya ha quedat vinculat a la religiositat”.
Actualment són pocs els països que tenen regulada l’eutanàsia o el suïcidi assistit com els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i Suïssa a Europa i el Canadà, alguns estats nord-americans i Colòmbia a Amèrica. Però segons Gadea, “les conquestes democràtiques mai no s’han aconseguit d’una manera sobtada i plena per a tot el món. La conquesta del dret de vot universal incloent el de les dones i tants d’altres, tampoc es van produir d’aquesta manera”.
A la xerrada es va incidir en la necessitat de normalitzar les converses sobre la mort entre familiars i entorns propers com a un acte d’intimitat i de confiança, a més de fer el testament vital, un document que “ajuda a afrontar en pau el final de la vida” i demanen que s’adopten mesures perquè es permeta visualitzar ràpidament des de la consulta mèdica.
Des de DMD es va instar a lluitar pel dret de mort digna, “perquè tenim dret a decidir sobre el nostre cos”. Així mateix es va posar l’alerta sobre la forta campanya de desinformació que ha començat des de la dreta per tal de posicionar el dret a la mort digna com una obligació en comptes d’un dret. “Les cures pal·liatives no entren en contradicció amb l’eutanàsia. Les dues son necessàries i compatibles. Ramón Sampedro o María José Carrasco disposaven d’excel·lents cures pal·liatives, però volien l’eutanàsia”, apunta Gadea.