El senador de Compromís, Jordi Navarrete, ha reclamat hui a la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i la Marque emeta un informe sobre la situació del penya-segat de Peníscola i la seua estabilitat, per conèixer si les pedres de la zona coneguda com el 'pas de la girafa'poden suposar un perill per a la integritat de la muralla exterior del conjunt històric-artístic. Així mateix ha reclamat l'opinió del departament que corresponga del Ministeri de Cultura.
Han estat aficionats locals a la fotografia i als esports nàutics que han alertat del deteriorament dels penya-segats orientals de la part posterior del castell de Peníscola. El conegut com pas de la girafaes caracteritza per ser unes lloses acoblades poc consistents que podrien cedir en propers temporals. "Ja que podria tractar-se d'una zona de domini públic, competència de Costes, la coalició li ha reclamat per escrit un informe i ha registrat diverses preguntes al Govern perquè el possible ensorrament no supose cap perill per als visitants de la zona ni per a la estabilitat del propi recinte emmurallat", ha assenyalat Navarrete.
Compromís ha ressaltat la importància històrica, arquitectònica, turística del casc antic de la ciutat de Peníscola, situat sobre una xicoteta peninsula, amb la muralla exterior del castell recolzada en gran part sobre un impressionant penya-segat. Peníscola té el seu castell protegit com a Monument Històric Artístic Nacional des de 1931 i posteriorment en normativa de 1949 i del Consell de Ministres de 1972, pel qual es va declarar conjunt històric-artístic a la ciutat de Peníscola.
La tutela d'aquest conjunt va quedar sota la protecció de l'Estat a través de la Direcció General de Belles Arts, pel Ministeri d'Educació i Ciència "pel que entenem una actuació en aquestes muralles podrien perfectament tindre la qualificació d'interès general, per considerar-se necessàries per a la protecció, defensa, conservació i ús del domini públic marítim-terrestre i en coordinació pels seus valors patrimonials amb el Ministeri de Transició Ecològica i la comunitat autònoma".
Peníscola va albergar les ordres militars de Templers i Montesa i el seu castell-palau va ser residència durant llargs anys de la cort papal de Benet XIII. Les muralles, tenen els seus carreus fonamentats en la mateixa roca. La coalició ha reclamat hui al Govern la informació que es trobe en els diferents ministeris sobre l'estat del citat penya-segat, si hi ha informes sobre això i sobre les accions a realitzar per preservar l'estructura sobre la qual s'assenta el nucli antic de la localitat.