El municipi valencià de Paterna, hui dia, encara conserva vestigis dels quals un dia va ser. Elements arquitectònics que formen part de la seua història i del seu patrimoni cultural. I un clar exemple d'això són les conegudes coves de Paterna. Un tipus d'habitatge, amb respiradors, excavada sobre un terrer molt particular i que, a més, es van situar en un nucli de transició entre l'horta i el secà.
Aquestes característiques coves, que van ser introduïdes en la Península pels moriscs, van aparéixer en 1824, any en el qual existien un total de 38 cases cova censades. No obstant això, a poc a poc, les coves van començar a proliferar en aquest municipi fins al punt que, en el segle XX, van arribar a haver-hi, en aquest municipi, un total de 509 coves, que van ser habitades per un gran nombre de població.
I és que les especials característiques geològiques de Paterna van ajudar al creixement d'aquestes construccions. Però també és cert que la desocupació progressiva d'aquests peculiars habitatges va originar la seua desaparició. En l'actualitat, les coves que es conserven són propietat municipal. És per aquest motiu pel qual, des de l'Ajuntament de Paterna, es va decidir intervenir, l'any passat, per a millorar tant l'entorn i la seua conservació, com per a ampliar la seguretat i l'accessibilitat a aquesta zona tan especial de Paterna.
Però a més, algunes d'aquestes coves s'utilitzen per a fomentar la cultura, com és el cas de 'Les Coves del Batà', situades en l'Avinguda Pérez Galdós, 3 de Paterna. En el seu interior, aquests espais emblemàtics alberguen exposicions d'art, la col·lecció etnològica municipal, un taller d'un ferrer o una reproducció d'una cova-habitatge en la seua funció original. En total, vuit coves de 450 metres quadrats, aproximadament, que mantenen viva l'essència del municipi, i que van ser declarades sota la catalogació de Monument d'Interés Local.