Mónica Oltra, vicepresidenta del Consell, ha assegurat que "és la mirada la que s'ha de canviar" perquè no cal fixar-se en el "dret a treballar en..." sinó que els ciutadans "tenim dret a tenir un servei públic" en castellà i valencià. "Estem situant els drets del revés", ha dit.
Són declaracions referides a la proposta que ahir va presentar el Partit Popular en les Corts per a demanar que el valencià no siga un requisit obligatori per al funcionariat de la Comunitat, ja que és un requeriment "excloent".
"En aquesta comunitat hi ha dues llengües oficials" i els ciutadans "tenen dret a triar qualsevol de les dues llengües", ha recordat. En aqueix sentit, també ha aclarit que "els empleats de l'Administració són els que garanteixen els drets dels ciutadans", entre els quals es troba aquest dret lingüístic, per la qual cosa els funcionaris "han de dominar ambdues llengües".
La portaveu del govern valencià ha establit diversos símils per a exemplificar el seu discurs. "Algú s'imagina que un ciutadà vaja a l'Administració pública a Madrid i li atenguen en anglés?", s'ha preguntat, i ha conclòs: "Tindrà dret a que se li atenga en castellà, que és la llengua oficial d'aqueix territori". "Ací, és el mateix", ha acabat sentenciant.
Però en la Policia Local...
Tal com va publicar València Extra, fent-se ressò d'una exigència de la Plataforma per la Llengua, la llei de Policies Locals que va entrar en vigor el passat mes de gener no preveu el coneixement del valencià com un requisit, sinó com un mèrit que atorga punts.Davant aquesta falta de concordança, Oltra ha aclarit que el requisit "s'ha d'anar implantant progressivament" i no "de hui per a demà". Per això ha recalcat la "filosofia de fons" que existeix darrere de tot: el dret dels ciutadans i ciutadanes a triar la llengua amb la qual volen relacionar-se amb l'Administració.