La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units és un conflicte real des de març de 2018, quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar l'entrada en vigor dels aranzels als productes xinesos argumentant un historial de "pràctiques deslleials de comerç" i el robatori de propietat intel·lectual. Per contra i com a represàlia, el govern de la República Popular de la Xina va imposar aranzels a més de 128 productes estatunidencs, incloent-hi en particular la soia, una de les principals exportacions dels Estats Units a la Xina. Les dues grans potències mundials s'enfronten cada vegada més per veure, grosso modo, "qui la té més gran", perquè clar, la vara de comandament, com més gran, millor.
Mentre uns lluiten per ser més grans que els altres, els ciutadans del carrer, sobrevivim, fins i tot a pandèmies i epidèmies que segons molts experts, podrien ser creades per aquestes grans potències per a mostrar-se com "els salvadors" en traure una possible vacuna. Mentrestant, la plena crisi del coronavirus en la qual ens trobem, deixa actualment més de 200.000 casos de contagi en 162 països del món i gairebé 8.000 morts. No obstant això, si veiem les xifres "esperançadores", cal destacar que ja són 82.000 els pacients recuperats del COVID-19.
Xifres que estremeixen a tota una societat que es troba en quarantena després de decretar l'estat d'alarma i a la qual posen en suspens certs titulars de premsa com els de diverses agències de notícies, les quals publicaven no fa més de 24 hores que "la Xina desenvolupa "amb èxit" una vacuna contra el coronavirus". Notícies com aquestes transmetien una sensació de sospir i esperança entre la població tan contagiada com no.
Segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut ja són "41 projectes en tot el planeta els que investiguen una vacuna contra el coronavirus", però cap està prop d'obtenir resultats immediats. "La primera vacuna pot estar llesta en divuit mesos, així que pel moment hem de preparar-nos per a usar les armes que tenim a l'abast en la lluita contra aquest virus", va dir la setmana passada el mateix director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.
No és pura coincidència que la Xina anunciara "a so de bombo i plats" les proves clíniques de la seua vacuna solament 24 hores després que els Estats Units utilitzara la seua per primera vegada en humans en un laboratori de Seattle. No obstant això, aquesta guerra per les vacunes ja és vista per molts experts com "un virus de laboratori".
El professor titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant (UA), Francis Mojica, va afirmar aquest divendres en l'acte de clausura del 40 aniversari de la Universitat d'Alacant, que el coronavirus sorgit a la ciutat xinesa de Wuhan podria ser un virus "mutat" que podria haver-se escapat del laboratori situat en aquesta ciutat i que treballa amb patògens.
"No m'estranyaria que simplement fóra un virus mutant, els virus muten moltíssim i quan no es controlen exactament els vectors no saps d'on et poden atacar, i aquest pot ser un cas d'aquests", va assegurar Mojica. Així, ha reconegut que "mosqueja molt" que haja sorgit en una ciutat que compta amb un laboratori que treballa amb patògens i que ha rebut advertiments sobre la seua seguretat.
D'altra banda, segons informa ABC, "la Xina dóna crèdit a una teoria de la conspiració que culpa als EUA del coronavirus", ja que segons el portaveu d'Exteriors, Zhao Lijian, "l'exèrcit estatunidenc va poder portar la malaltia a Wuhan on es va albergar entre el 18 i 27 d'octubre una espècie de Jocs Olímpics Militars en els quals van competir soldats vinguts de tot el món". Seguint aquesta línia, les xarxes socials xineses van difondre en aquells dies que "cinc esportistes estrangers i altres visitants havien estat hospitalitzats en Wuhan per una infecció indeterminada". D'acord amb una exclusiva del periòdic "South la Xina Morning Post", que assegura haver vist documents oficials, els primers casos es van detectar el 17 de novembre, però van ser ocultats per les autoritats.
Si ens traslladem a l'altra part de l'oceà que separa les dues potències mundials, el president dels EUA, Donald Trump com és normal des de la seua elecció en 2016, va provocar un conflicte diplomàtic amb la Xina enmig d'aquesta pandèmia global, en referir-se al coronavirus com "el virus xinés".
D'aquesta manera, la guerra comercial entre la Xina i els EUA s'expandeix més enllà de tots aquells sectors als quals afectava, ja que fins al moment només afectava l'economia i, ara, el que està en joc són les vides de milers de persones. De moment, si alguna cosa queda clar, és que la lluita per veure qui és més gran dels dos preocupa més que les vides de tots nosaltres, almenys per a Xi Jinping i Trump, els líders de les dues potències en constant "guerra".