El Centre del Carme recorre la resistència ciutadana del Cabanyal durant quasi 20 anys de lluita
La Sala Carlos Pérez acull '1998-2015 Cabanyal Portes Obertes. Cultura i Ciutadania', una exposició que recull la protesta de tot un poble
Comentaris
Guardar
"En 1998, el Cabanyal estava enterrat viu pels poders, per la qual cosa necessitàvem mobilitzar-nos i protegir les nostres llars". Amb aquestes paraules, Faustino Villora, un dels principals impulsors i portaveus de la plataforma Salvem el Cabanyal, tira la vista arrere a anys i anys de lluita per a evitar la destrucció del barri marítim. Un camí difícil marcat per la implicació ciutadana que ara pot tornar a viure's en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) en una nova exposició que combina els records amb els llenguatges artístics més actuals.Aquest mateix matí, diversos dels veïns i veïnes han celebrat la inauguració de '1998-2015 Cabanyal Ports Obertes. Cultura i Ciutadania' juntament amb el director del CCCC, José Luis Pérez Pont, els comissaris, Maribel Doménech i Emilio José Martínez, el mateix Villora i alguns dels artistes participants, com Bia Santos, Yolanda Herranz, Manuel Molines i Juan Peiró.En aquest sentit, Pérez Pont ha destacat el gran significat de la mostra, amb més de 70 projectes que van formar part de les setze edicions de Cabanyal Ports Obertes, una clara representació del moviment ciutadà que es va constituir en quasi dues dècades, des de 1998 fins a 2015.En concret, en 1998 l'equip de govern de l'Ajuntament de València va presentar públicament el Projecte Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal Canyamelar (PEPRI), que en la pràctica suposava prolongar l'Avinguda Blasco Ibáñez a través del Cabanyal sense atendre la protecció del seu patrimoni històric com a Bé d'Interés Cultural (BIC).Enfront d'aquests plans, els veïns i veïnes es van unir entorn de la Plataforma Salvem El Cabanyal - Canyamelar - Cap de França. "Necessitàvem mobilitzar-nos i vam haver de formar-nos en tots els temes per a protegir les nostres llars. Va ser així com va sorgir la idea d'aquestes portes obertes, amb l'objectiu de visibilitzar el problema i viure'l des de dins", ha explicat Villora. Eixe mateix any es va celebrar la primera edició de Cabanyal Ports Obertes: un projecte d'intervencions artístiques on l'art i la cultura van ser eines de mobilització ciutadana, amb l'objectiu de visibilitzar la problemàtica social i urbanística.Aquesta cita es va celebrar cada any fins a 2014 i part de les obres i intervencions artístiques que van arribar a les cases del Cabanyal, convertides en museus plens de vida, són les que ara conviuen juntes en el Centre del Carme. "La lluita i la reivindicació de Salvem el Cabanyal va arribar més lluny gràcies a l'impuls d'aquests més de 70 projectes que hui podem gaudir en el CCCC, inspirats i motivats per una causa justa", ha destacat el director.Per part seua, la comissària, Maribel Domènech, ha reivindicat que "el PEPRI volia destruir el barri, significava la desprotecció i desclassificació com a conjunt protegit, un projecte gentrificador el paradigma del qual era la platja de Benidorm", i ha afegit que "aquest barri ha explicat als valencians i valencianes que ha anat creixent i la ciutat s'ha unit a la mar a través del Cabanyal. Hi ha tres conjunts històrics a la ciutat de València i cap ha de desaparéixer perquè parlen de la nostra identitat i la nostra cultura".Emilio José Martínez Arroyo, en aquest sentit, ha explicat que "aquesta exposició mostra quines eren les obres i sobretot els autors i artistes que van col·laborar en primera línia, molts d'ells Premis Nacionals d'Arts Plàstiques" i ha assenyalat que "de la mateixa forma que ho va ser Cabanyal Ports Obertes, aquesta exposició no busca l'enfrontament. La intenció és mostrar l'impuls de l'art a aquest moviment social, reivindicant el barri des d'una posició positiva cap a ell, aportant una mirada enriquidora".
Destacats