‘Cuidados. Entre el capitalismo y el patriarcado’ és el nou cicle de cinema que es projectarà cada vesprada al Centre del Carme, del 6 al 22 de desembre, en aquesta ocasió a la Sala Dormitori.
Després de l’èxit del programa CCCCCinema d’Estiu en què més de 8.000 persones van gaudir del cicle de comèdia europea que es va oferir durant les nits del mes d’agost passat, el cinema s’assenta al Centre del Carme amb dues noves propostes que arriben aquest mes de desembre: la primera amb pel·lícules dirigides al públic adult que condueixen a la reflexió des d’un punt de vista feminista i de justícia social i la segona pensada per al públic familiar, amb films que pretenen identificar-se amb tot un món d’‘Universos infantils’.
Invisible, infravalorat, desigualment repartit, exercit sense drets, mai ben pagat o, en molts casos, ni remunerat ni reconegut. Així és quasi sempre el treball de cuidar, no per casualitat és la principal ocupació encomanada pel patriarcat al conjunt de les dones: el treball domèstic, la criança, l’atenció als majors, a les persones amb diversitat funcional, malaltes o dependents.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont ha assenyalat que “amb aquest cicle acomiadem un any en què hem reivindicat des dels diferents àmbits de la cultura, a través de les arts plàstiques, escèniques o des de la poesia, tant la lluita contra la violència de gènere com la crítica a la societat patriarcal”.“Aprofitem la capacitat comunicadora de l’art i especialment del cinema per a connectar amb els públics i traslladar diferents problemàtiques, i volem oferir una alternativa d’oci cultural, accessible a tots els públics que promoga la reflexió i el pensament crític alhora que dinamitza la vida cultural del barri del Carme i de la ciutat de València” ha assenyalat Pérez Pont.
‘Cuidados. Entre el capitalismo y el patriarcado’ reivindica una infinitat de tasques que no importen massa o ni tan sols computen per al capitalisme, aquest sistema obsessionat amb el creixement productiu i gens interessat, segons sembla, a permetre que disposem tan sols de temps per a un cosa tan bàsica com és reproduir i sostindre la vida.
En l’àmbit del cinema, l’èxit recent d’alguns títols sobre el treball domèstic o el relatiu ‘boom’ de films documentals i de ficció sobre les maternitats ha generat un sobtat interés, i fins i tot un cert debat públic, entorn de la representació fílmica de la criança.
Aquest cicle, coordinat per l’investigador i professor valencià Pablo Hernández, tracta de recollir en aquesta línia títols cinematogràfics que s’han destacat per visibilitzar no solament l’espai domèstic sinó també els conflictes, les exigències contradictòries del capitalisme i el patriarcat que hi conflueixen. “Títols pels quals discorren cuidadores infantils entregades i mestresses de casa avorrides del seu treball, maternitats que reconnecten amb la naturalesa i males mares, pares absents i nous models de paternitat, filles sacrificades i infàncies abandonades, malalts i ancians que ningú vol o pot atendre, cuidadors que posen el millor d’ells en el seu treball i treballadores domèstiques que exerceixen sense drets” explica Hernández.
Quant als criteris de selecció dels films, Hernández ha destacat que, “a més de l’adequació temàtica i la rellevància dels títols elegits en la representació del domèstic en la història del cinema, s’ha tingut en compte la presència de destacades dones cineastes així com la diversitat dels films, procedents de molt diferents èpoques i cinematografies, des de França, Itàlia, Espanya o els EUA, fins a Alemanya, Japó, Senegal o Taiwan”.
El cicle s’inaugura divendres que ve, 6 de desembre, amb la projecciód’‘Umberto D’ (Vittorio de Sica, Itàlia, 1952) un clàssic del neorealisme en què l’atenció als espais de cures contribueix a transformar la concepció temporal del film, que recupera tots aquests moments normalment elidits en el cinema clàssic en què ens acostem a la realitat quotidiana del personatge.
La segona sessió, el dissabte 7 de desembre, abordarà la representació de l’espai domèstic com a presó, una anàlisi del tedi domèstic des d’una triple perspectiva: el discurs anticolonial (‘La noire de...’ Ousmane Sembène, Senegal i França, 1966), feminista (‘Saute ma ville’ Chantal Akerman, Bèlgica, 1975) i postmodern (‘Tráiler para amantes de lo prohibido’ Pedro Almodóvar, Espanya, 1985). “Es tracta, per tant, de veure com l’espai domèstic ha sigut problematitzat des de diferents mirades i formes estètiques” indica Pablo Hernández.
Una gran part de les pel·lícules programades aborda específicament les qüestions relacionades amb la criança, la maternitat i la paternitat, i aborda també ací diferents perspectives: des de la visió de la maternitat com una realitat lligada a la nostra naturalesa animal (sessió composta per curts i migmetratges de Naomi Kawase, Stan Brakhage i Víctor Erice) fins a altres films que tracten justament de deslligar el femení del rol de cuidadora, i ofereixen un retrat crític de les opcions que el patriarcat ofereix a les dones (‘Primavera tardía’ Yasujirô Ozu, Japó, 1949) o presenten una visió de no culpabilització de les maternitats no sacrificades, les denominades ‘males mares’ o ‘mares desobedients’, figures maternes que rebutgen el mandat de gènere (‘Fish Tank’ Andrea Arnold, Països Baixos i Regne Unit, 2009; ‘Rester vertical’ Alain Guiraudie, França, 2016).
Un altre bloc del cicle estaria dedicat a l’atenció a la malaltia (‘Declaración de guerra’ Valérie Donzelli, França, 2011), la dependència o la discapacitat (‘Passion Fish’ John Sayles, EUA, 1992), una crítica a la visió capitalista de les vides, o esferes de la vida, ‘que sobren’ i no resulten productives, així com al paper de l’estat del benestar i els serveis públics en la redistribució del treball de cures (‘La infancia desnuda’ Maurice Pialat, França, 1968 i ‘Ser y tener’ Nicolas Philibert, França, 2002).
Finalment, el cicle conté alguns títols que permeten reflexionar sobre qüestions centrals en el debat feminista actual sobre el treball de cuidar, des de la desvaloració i invisibilitat d’aquests treballs (com veurem amb el film mut ‘El último’ F. W. Murnau, Alemanya, 1924) o la relació entre migracions i cadena de cures, és a dir, l’externalització de l’atenció a dones migrants (‘El vuelo del globo rojo’ Hou Hsiao-hsien, França i Taiwan, 2007).En definitiva una selecció d’imatges recents o del passat que ens enfronten, en tot cas, a unes realitats que requereixen ser visibilitzades i repensades, que evidencien que reorganitzar les tasques de cuidar no és només un debat abstracte de plena vigència, sinó una tasca política que se’ns revela urgent.
Universos infantils, mirades d’autor
Aprofitant les festes nadalenques, el Centre del Carme ofereix, del 26 de desembre al 5 de gener, huit sessions de cinema que presenten el món vist amb els ulls de la infància o l’adolescència. Un cicle cinematogràfic que recull una visió especialment rica i variada dels universos infantils, tal com han sigut imaginats per autors singulars, des de clàssics immortals dirigits per Chaplin o Alexander Mackendrick fins al món sense sentit de Lewis Carroll filtrat per la inventiva visual de Walt Disney, els mons d’imaginació desbordant de Hayao Miyazaki i Tim Burton o les visions més realistes del trànsit a l’edat adulta a càrrec de cineastes contemporanis tan rellevants com Jeff Nichols o Céline Sciamma.